Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ammóntu , nm: ammuntu Definitzione su ammontare; calesiògiat cosa chi serbit po carragiare, a bestire / cotzare sos ammuntos in su letu = pinnigare sos oros a parte de fora, a s'ala de cabita Sinònimos e contràrios afiagnu, ammantu, assacarru, carrarzura, coguzu, cucutzura, cugutzadorza Frases a su piciochedhu ndhe dhi leat is ammontos po ndhe dhu fàere pesare! ◊ si est imboligau menzus in sos ammuntos e torrau a ormire ◊ a Cristos l'ant postu in sa rughe sen'ammuntu ◊ falaiat su lentore e deo sen'ammuntu! ◊ sa pinneta giughiat s'ammuntu de fenu e sida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couverture, tout ce qui sert à couvrir Ingresu everything useful to cover Ispagnolu ropa Italianu tutto ciò che serve per coprire, vestiàrio Tedescu Kleiderbestand.

arròbba , nf: orrobba, robba* Definitzione cosa téssia, cosia o de cosire; cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint (fintzes bestiàmene a tàgiu o a chedha)/ sa manu màua de s'arrobba = s'ala mala, sa chi depet istare a parte de intro de sa bestimenta Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / beltiàmine Frases cussu no tenit arrobba e dhi bis sempri su própiu bistiri ◊ cussa est s'arrobba po unu bistiri 2. s'arrobba ocannu est grassa ca tenit ebra meda Sambenados e Provèrbios smb: Arobba Tradutziones Frantzesu chose, étoffe Ingresu thing, cloth Ispagnolu cosa, ropa Italianu còsa, stoffa Tedescu Sache, Stoff.

beltimènta , nf, nm: bestimenta, bestimentu, bistimenta, bistimentu, estimentu, vestimenta Definitzione orrobba sestada e cosia adata, a misura, a pònnere in dossu, bestires, totu su chi serbit a bestire a unu Sinònimos e contràrios bestiàriu, bestignu, pignos Maneras de nàrrere csn: b. de muda = beste noa, bona, fine; bistimentu de dónnia dí = b. de pònnere a fitianu; b. de suta (o de fundhu), de subra, de fémina, de ómine; sa b. si podet sestare, ifretzire, proare, cosire, prantzare, samunare, iscosire, tapulare Frases bistimentas e butinus si ndi agatat a fuliarura ◊ mi apo fatu una bestimenta a prou: m'istat bene una meraviza! ◊ ponidí su bestimentu prus bellu chi tenis, de sa camisa a is crapitas! ◊ custa bistimenta ti fait sa personi lègia: no ti dexit ◊ su bistimentu de is erricos s'ischerat ca tenent prus càmbios Ètimu ltn. vestimenta Tradutziones Frantzesu habillement, vêtement Ingresu clothes, garment Ispagnolu vestuario, ropa Italianu vestiàrio, induménto, abbigliaménto Tedescu Kleidung, Kleidungsstücke (Pl.).

beltíre , vrb, nm: bestire, bestiri, bistire, bistiri, vestire Definitzione pònnere bestimentu in dossu; su bestimentu etotu, ma prus che àteru de fémina o de pipios Sinònimos e contràrios ghestire / alentai, intrare, pònnere | ctr. ischígnere, ispogiare Maneras de nàrrere csn: bestire ànimu a unu = pònnere corazu, animare, alentai; bestire sidi, apititu = pònnere o batire sidi, apititu; bestire apare duas cosas = intràrelas apare; bestíresi a… (fémina, ómine, preíderu e gai) = bestíresi comente a…, de pàrrere unu…; bistiri abertu = chi l'ant fatu de pòdere abbèrrere o serrare a butones, limetas e gai; su bestire podet èssere nou, betzu, largu, astrintu, curtzu, longu, zustu, addatu, serradu, abbertu Frases los ant bistios e cartaos a nobu ◊ a filla mia dha bestu comenti bollu dèu ◊ Billoi bestiat a pantalonis biancus, cartzas niedhas a istafa, sa giacheta de orbaci niedhu e sa berrita ◊ a carrasegare isse si est bestidu a fémina, sa muzere a ómine ◊ una dí su príntzipi si est bestiu a piscadori 2. a sa pitzinna li ant fatu bestires bellos ◊ li cherent samunados sos bestiredhos, a su pitzinnu 3. e chie la podet bistire s'abba e chie ndhe la podet bocare sa malàida? ◊ a sa dommo noba che aiant bestiu petzi sas cadiras ◊ cherio cosa bona pro mi bestire apetitu ◊ pro li bestire ànimu lu bantabat ◊ su sudore li bestit prus sapore a su pane ◊ Bantoni aiat bestiu in mesu àteru nàrrere pro secare cussu negóssiu Sambenados e Provèrbios prb: chie de s'anzenu si bestit restat ispozadu Ètimu ltn. vestire Tradutziones Frantzesu habiller, vêtir, vêtement Ingresu to dress, suit Ispagnolu llevar, ropa Italianu vestire, indossare, vestito Tedescu anziehen Kleidung.

bianchería , nf Definitzione mudantes, bestimentos de fundhu, prus che àteru de colore biancu Frases ant postu manu de bona muta a sa biancheria, samunendhe Tradutziones Frantzesu linge Ingresu linen Ispagnolu ropa interior Italianu biancherìa Tedescu Weißwaren (Pl.).

cotonàlla , nf Definitzione orrobba, bestimentu de cotone Tradutziones Frantzesu vêtement en coton Ingresu cotton goods Ispagnolu ropa de algodón Italianu cotonerìa Tedescu Baumwollware.

lingería , nf Definitzione orrobba, bestimentu de fundhu, mudantes Tradutziones Frantzesu linge Ingresu linen Ispagnolu ropa interior Italianu biancherìa Tedescu Wäsche, Weißwaren.

ròbba , nf: arrobba, orrobba Definitzione cosa bastat chi siat, ma mescamente cosa téssia (es. r. de dossu, de letu), fintzes cosas o benes chi si tenent Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste Maneras de nàrrere csn: unu mari de robba = unu muntone de cosa; r. de prammu = arrobba chi bendint a metru; r. trata = bestimenta malibigada, bècia; frigare sa r. a pítighe de úngia = samunendhe, frigare sa robba in pódhighes, cun sos pódhighes; illoltiare sa r. = illimpidare, bogare sos trastes dae su sabone Frases in cussa butega bi tenent robba de prammu ◊ custa est robba forte pro pantalones 2. a un'oru bi aiat robba de linna segada ◊ cussas pro cumpàrrere sunt bàrrias de arracadas e pendhinas, totu robba valorada Sambenados e Provèrbios smb: Robba Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tissu, étoffe, biens Ingresu cloth Ispagnolu ropa Italianu tessuto, stòffa, ròba Tedescu Stoff.

sciampladúra , nf Definitzione su sciamplai, illargada o créschia chi si faet a unu bestimentu Sinònimos e contràrios illargadura, sciamplamentu / irfodhionadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu élargissement Ingresu widening Ispagnolu ensanchamiento de la ropa Italianu slargatura Tedescu Verbreiterung.

tràmmudu , nm: tràmunu Definitzione bestimentu càmbiu, límpiu Sinònimos e contràrios mudadura, mudóngiu, tramudu Frases dàemi su tràmunu ca sa bestimenta chi zuto in dossu est bruta! ◊ Gantine est torradu de cuile pro si che leare su tràmmudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vêtements propres, changer le linge Ingresu change of clothes Ispagnolu ropa limpia para cambiarse Italianu vestiti di ricàmbio Tedescu Kleider zum Wechseln.

tramúdu, tràmudu , nm: tramuru, tràmutu Definitzione bestimentu càmbiu, límpiu; fintzes cambiamentu de logu Sinònimos e contràrios muda, mudadura, mudóngiu / tràmmudu / tramuda Frases mi apo bestidu su tràmudu chi mi at ammanitzadu mamma Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vêtements propres, changer le linge Ingresu change of clothes Ispagnolu el mudarse de ropa Italianu càmbio della biancherìa, dei vestiti Tedescu Wäsche zum Wechseln.

«« Torra a chircare