arròbba , nf: orrobba, robba* Definitzione cosa téssia, cosia o de cosire; cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint (fintzes bestiàmene a tàgiu o a chedha)/ sa manu màua de s'arrobba = s'ala mala, sa chi depet istare a parte de intro de sa bestimenta Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / beltiàmine Frases cussu no tenit arrobba e dhi bis sempri su própiu bistiri ◊ cussa est s'arrobba po unu bistiri 2. s'arrobba ocannu est grassa ca tenit ebra meda Sambenados e Provèrbios smb: Arobba Tradutziones Frantzesu chose, étoffe Ingresu thing, cloth Ispagnolu cosa, ropa Italianu còsa, stoffa Tedescu Sache, Stoff.
codiàna , nf, avb: cogiana, cojana, congiana Definitzione s'úrtima parte de una sumana de tempus; sa puda prus bàscia cun prus pagos ogos chi in su fundhu de sa bide depet abbarrare a úrtimu (ctr. cabidiana o carriadòrgia); cotza de linna chi de sa parte de asegus s'intrat in s'incàsciu de s'isteva po mantènnere sidhia sa timona a sa parte de asegus in s'arau / avb. a codiana, in codiana = a úrtimos Frases codiana de chida, de mese, de annu ◊ a codiana de s'àteru mese in bidha che sunt sos poetas a sa festa ◊ pustis, a codiana de frearzu, t'impigno de ndhe fàghere ispedire sa cantidade chi ti naro 2. s'aradu fit divisu in deghe petzos: sa cogiana, s'isteva, sa entale… Sambenados e Provèrbios smb: Cojana, Coiana, Coyana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dernier, derrier, à la fin, enfin Ingresu the last part, the back side of a thing Ispagnolu cola, fin, última Italianu l'ùltima parte, la parte posterióre di qlcs Tedescu letzter Teil, hinterer Teil.
còsa , nf, nm: coso Definitzione upm, númene indefiniu po inditare itesisiat, totugantu / min. cosedha, cosita, cosaredha, cosichedha Maneras de nàrrere csn: àere, tènnere c. = benes, interessu; pro cosa!… = in debbadas; cosas de bonu, de malu, de allegria, de piaghere, e gai = fatos bonos, malos, allegros e gai; c. fata = fatuzu, brusceria; c. mala = maladia, porcaria, cosa chi no balit, chi fait mali (fintzas fatuzu); c. de pingiada, de padedha = mànigu cotu; c. mia/miu, tua, sua, nosta = meu (o mia), tou (o tua), sou (o sua), nostru (o nostra), agt. e fintzas prn. (a/c.: a bortas s'agt. possessivu cuncordat in calidade cun "cosa" e a bortas cun su númene chi acumpanzat); acant'e c. mia = acurtzu a mie; cosas mannas = meda (o, is suspu, pagu, nudha, paghitzedhu); crèresi, fàcheresi c. = pessàresi importante meda; torrai a cosa (nau de ccn. a làstima)= andhare male; za est c. de!…, no est c.!, c. fit!…= no fait a…, no andat bèni, no fiat possíbbili, no andaiat bèni; si fit c., si fut in c., si fit istadu a c. = si fadiat, si fut possíbbili, si si podiat, si faghiat, si aiat fatu (períudu ipotéticu)…; ite c.!… = arratza de cosa, de proa, de balentia! (nau pro ndi menguai su valori); èssere c. a unu = èssiri parentis; c. de + númene pl. = unus cantu, unas cantu, unu tantu, pagos, unu pagu de…; nàrrere c. a unu = nàrriri ccn. cosa, ma fintzas e pruscatotu ammonestai, certai; pagare a ccn. in cosa = itl. pagare in natura Frases in sas cosas bi cheret contivizu ◊ cosa cheres, chi mi ses cramendhe? ◊ ndi as a fai cosa de custu dinai!…◊ como bi at una cosa, mih: si proet faghet dannu a sas binzas! ◊ bi tenzo cosas de fàghere ◊ sas cojuadas noas ant assazadu cosa chi lis piaghet ◊ sas pudhas fint isbichendhe calchi ranighedhu de cosa ◊ ca est fritu, lèadi carchi cosa a ti cuguzare! ◊ a bos lu torrare in cosas de bonu! ◊ cussu leadilu a maridu, ca tenet cosa! ◊ sichi, sichi: chie ti mutit cosa, a tibi? ◊ in cussu palatu sigomente bidiant cosa, neune bi cheriat istare ◊ pro cosa ti apo cosidu bestimenta: deretu iscorriolada l'as! ◊ po cosa babbu miu mi at postu su nòmini Futunatu, candu sa furtuna no isciu mancu aundi bivit! (E.Olla)◊ chi fiat istétia una cosa iscípia, fiaus pótzius andai ◊ cussa est cosa fata, a s'irmalaidare gai sa die de su coju! ◊ e chini at nau cosa?! ◊ cosa de si fidai a andai a cussu logu, cun totu su perígulu chi dhoi est!…◊ at nadu babbu a mi dare cudha cosa! ◊ in cosas gai no bi cumprendho ◊ ajó, faedhamus de cosos piús allegros!◊ naradhi cosa a su pipiu candu fait aici, ca est perigulosu!◊ Antoní, briga a fizu tou ca mi at nadu cosa, maleducadu chi no est àteru!◊ – Nachi ses rutu: cosa t'as fatu? – No, nudha! 2. is sónnius cosa mius, is brebeis cosa sua, sa domu cosa tua, su bixinu cosa nosta, su mundu cosa miu ◊ a cancu piciochedhu dhi segu s'iscova in conca, mancai siat fillu cosa tua! ◊ is costúminis cosa nostus funt bellus ◊ a su nai ca fuaus inní, cun s'iscruxoxu asuta cosa nosta! ◊ curriant avatu cosa sua coment'e duus canis avatu de unu lèpuri ◊ dhus naràt de acostai acant'e cosa sua 3. custu abbruncu l'at sentidu cosas mannas ◊ cosighedha de onestu chi est…: no lassat nudha in logu! ◊ chi dha lassaus fai, agò essit cosa diaderus e insandus a ndi dha stolli no est chi siat fàcili ◊ triballante, nachi… cosas mannas… sempre fatu de sos tzilleris! 4. bos sezis avesaos a imbentare trassas, fachèndhebbos cosa, ca nanchi sezis istruios! ◊ gi est torrau a cosa immoi chi est béciu!…◊ no ti fatas cosa: catecantu isco chie ses! 5. múilas, iscorratzas minetosu: già est cosa de ti mi acurtziare!…◊ como chi si est istudiadu za est cosa de lu faedhare!…◊ su mortu fit totu irfreguradu e no l'ant lassadu bídere mancu a sa mama: cosa fit!…◊ cosa fit, de lu pònnere acurtzu a su fogu, unu telu de pràstica!…◊ za est cosa de ti pedire azudu… mancu si los bides morindhe los azuas, tue! 6. ite cosa, mih, a iscrier bene, sendhe chi at istudiadu!…◊ ite cosa, mih, chi bi l'at fata a bínchere una criadura, un'ómine mannu! 7. - cosa ti est, a tie, Fulanu? - e ite mi est? nudha mi est, ne parente de acurtzu e mancu de atesu 8. cosa ’e literas retzit fitianu ◊ apo collidu cosa ’e barracocos ◊ dhue aiat cos'e domighedhas e pinnetas ◊ mi depet pagare cosa 'e zoronadas chi l'apo fatu ◊ at comporau su spagu po acapiai cosa de iscàtulas ◊ tenzo cos'e fiados ◊ cosa ’e bene chi annat!… 9. si fit cosa, cun sa manu lis cumpidaiant sa bragheta! ◊ si fit cosa, candho no at dinari tiat bèndhere s'ànima in contu de binu! ◊ chi fut in cosa, no dhis iast a lassai tocai terra, a fillus tuus! ◊ si fut in cosa benemu a mengianu e a merí: ma no fait! ◊ lu cherio arrejonare, ma no est cosa! ◊ si fit cosa, cussu letu che l'aio frundhidu cantu m'andhat sa manu! Sambenados e Provèrbios smb: Cosa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chose Ingresu thing Ispagnolu cosa Italianu còsa, qualcòsa Tedescu Ding.
iscedàu , iscl, agt: isciarau, scedau* Definitzione foedhu chi si narat mescamente lastimandho a unu po dannu o àteru motivu Sinònimos e contràrios deldiciadu, dirgrassiadu, mabassortau, malafadau, malafortunau, míseru / scurixedhu!, siscuru! Frases a cussu, iscedau, no dh'ant betau sabi a conca! Tradutziones Frantzesu le pauvre! Ingresu needy, poor thing Ispagnolu pobre, pobrecillo Italianu poverino Tedescu arm, unglücklich.
putzímene, putzímini , nm Definitzione cosa chi faet a dha crisare Sinònimos e contràrios ischifera, ischivitzúmine, putzidhia, putzina, putzinúmine, schivéntzia, schivori, schivoria / cdh. putzímini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chose dégoûtante, saloperie Ingresu disgusting thing Ispagnolu asco, porquería Italianu schifézza Tedescu Ekelhaftigkeit.
putzinúmene, putzinúmine , nm Definitzione cosas de isputzire, putzinosas Sinònimos e contràrios ischifera, putzina, putzímene, schivoria / cdh., ttrs. putzinúmini Frases totu fit putzinúmene, feghe, víssiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saloperie, chose désagréable Ingresu disgusting thing Ispagnolu porquería Italianu còsa puzzolènte, sgradévole Tedescu stinkige und unangenehme Sache.
remengòne , nm Sinònimos e contràrios famicosu, pedhitzoni, pedulianu Frases che remengone bisadore andho fatu de sas giannas tzochedha chi ti tzochedho ◊ como so che cudhos remengones: ne capoto ne filu de caltzones, ne cosse e ne berrita Tradutziones Frantzesu errant, le pauvre Ingresu poor thing, roaming Ispagnolu pelagatos Italianu errabóndo, poveràccio Tedescu armer Schlucker.
schivoría , nf Definitzione cosa chi faet crisu, de crisare / schivoria de bòi = merdaula Sinònimos e contràrios ischifera, putzidhia, putzímene, putzinosia, schivéntzia, schivori Frases custa citadi est una schivoria, est lómpia a s'úrtimu arrematu de su bellu ◊ candu femu in bidha mia papamu píbiri e ganella, immoi ca seu in bidha allena papu dónnia schivoria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégoût, répugnance Ingresu disgusting thing Ispagnolu asco, porquería Italianu schifézza Tedescu Ekelhaftigkeit.
siscúru! , iscl Definitzione foedhu chi narant lastimandho a unu: s'impreat coment'e un'agt., ma si narat fintzes s. a ccn.: nau cun arrennegu, siscurigadu Sinònimos e contràrios feritzedhu!, iscedau! Frases no l'iscriviat mai nemmos, siscuru! (S.Spiggia)◊ at patiu meda, siscuredhu! ◊ siscuru chie no si abbàidat sas buciacas suas! ◊ siscuros, sunt istracos cussos ómines, totu cussu caminu a pè! ◊ siscura, sa mama, su dannu chi at tentu! ◊ preguntant comente istant su babbu e sa mama, siscuros, solos solos a ora betza (A.Cossu)◊ siscuru a nois chi semus in manos anzenas! ◊ siscuru a issos, malevadados: za l'ant tentu su dannu! ◊ siscurigadu chi sias: za ses masedu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu le pauvre! Ingresu poor thing Ispagnolu ¡pobrecillo! Italianu poverino! Tedescu der Ärmste!