Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arròbba , nf: orrobba, robba* Definitzione cosa téssia, cosia o de cosire; cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint (fintzes bestiàmene a tàgiu o a chedha)/ sa manu màua de s'arrobba = s'ala mala, sa chi depet istare a parte de intro de sa bestimenta Sinònimos e contràrios cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / beltiàmine Frases cussu no tenit arrobba e dhi bis sempri su própiu bistiri ◊ cussa est s'arrobba po unu bistiri 2. s'arrobba ocannu est grassa ca tenit ebra meda Sambenados e Provèrbios smb: Arobba Tradutziones Frantzesu chose, étoffe Ingresu thing, cloth Ispagnolu cosa, ropa Italianu còsa, stoffa Tedescu Sache, Stoff.

intzodhài, intzodhiài , vrb Definitzione arrennèscere a fàere calecuna cosa, bogàrendhe atzola, intzertare / i. fuedhu = ispirastrare peràula, nàrrere cun craresa, bene, sas peràulas Sinònimos e contràrios acamingiai, ammatzamurrai, incannugai / ispirastrare Frases si no ndi fadeus oi, de custa cosa, no nd'intzodhaus prus ◊ ita totu est su chi ses intzodhendu? ◊ si dh'at nau in tres línguas ma no nd'intzódhiat manc'una! 2. totus fuant prenus de ispantu e no intzodhànt fuedhu ◊ no intzodhat fuedhu, achíchiat e is pagus fuedhus chi narat funt ammesturaus e a truncu de língua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embobiner, resoudre Ingresu to hit words Ispagnolu dar en el blanco Italianu venire a capo di qlcs., impastocchiare Tedescu einer Sache auf den Grund kommen.

pendéntili, pendhentíle, pendhéntile , nm, agt: pendhéntulu Definitzione css. cosa apicada chi abbarrat pendhebendhe; logu, terrenu in calada, chi pendhet a una parte; su pl., arrecadas, (nau in cobertantza) sa natura de s'ómine (a/c.: pendhéntile est fintzes agt.)/ tristu e barbi pendhéntile = tristu chei sa Maria Sinònimos e contràrios pendiritzu / apasibi, pendharitzone, pendhúliche / falada, praicàrgiu, razile 2. cussu pendéntili apalas de is domus dhu dongu a issu ◊ at fatu unu pendhentile malu pro nch'essire a s'istradone ◊ su sole est dandhe lugore a traessas e binzas in sos pendhéntiles de bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pendant, breloque Ingresu pendant Ispagnolu colgante Italianu pendàglio Tedescu herabhängende Sache.

pendhúliche , nm Definitzione cosa apicada chi pendhet Sinònimos e contràrios apasibi, pendéntili, pendharitzone, pendhuleju / apicàglia Frases pendhúliches de papassa ◊ manos e ancas pendhiant modhes modhes pariant pendhúliches Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pendant Ingresu pendant Ispagnolu colgante Italianu pènzolo, pendàglio Tedescu herabhängende Sache, Gehänge, Anhänger.

pígnos, pígnu, pígnus , nm: píngiu, pintzu, pinzos, pinzu, pínzulu, pinzus Definitzione podet èssere css. cosa de sa domo o de su chi si ponet in dossu sa persona (pinzu de orrobba); cosa de valore chi si podet bínchere; nau in cobertantza, malu (nau de gente o animale)/ pintzos de arribbu = bestimenta de càstigu, bona Sinònimos e contràrios aina, beltimenta, isterzu, traste / prémiu Frases a sos pinzos faghent postu e frundhidu: zente tropu mascada! ◊ s'ispozat unu pinzu a pustis de s'àteru ◊ at téssidu pinzos e tapetos ◊ tenet cussa cosa arribbada che pinzos de valore ◊ n'at bogadu padedhas e pinzos pro fàghere a manigare ◊ bi at restadu unu pignos ruinzadu ◊ no teniat su dinari po si comporare unu pinzu de robba ◊ tenet istrepos e pínzulos antigos ◊ tue ses pinzos de pagu valore! 2. as ingrassadu su mere candho li binchias pinzos in sas cursas! (L.Marteddu)◊ s'àrvure de s'oliva, tra totu sas piantas, est cudha chi valanzat s'altu pinzu (G.Usala) 3. e ite pignu de remonire in canteranu chi est, cussu!… Ètimu ltn. pignus Tradutziones Frantzesu objet Ingresu object Ispagnolu objeto Italianu oggètto, capo di vestiàrio Tedescu Gegenstand, Sache, Ding.

púntu 4 , nm Definitzione cosa, parte, ispartzidura de un'argumentu, de unu chistionu, de un'iscritura; genia de lobighedhu de lana o de filu (fintzes de ferru) intrau apare cun àteros a tessidura / is puntus de cantai = is temas chi giaent a is cantadores de palcu; p. de rexone = arrexone in calecuna cosa; passat ora passat p. = dónnia cosa bolet fata a tempus suo; arrigolli is puntus (in cosa téssia) = tènnere sos puntos Sinònimos e contràrios tema / màglia Frases sos puntos chi ti restant de passare: una morte, un'inferru e una glória e unu Deus pro ti giudicare (Cubeddu)◊ cun is progetus eus acabbau: immoi sartaus a un'àteru puntu, si su Cuntzillu est de acórdiu ◊ istrassit ora istrassit puntu ◊ in cussu puntu no ti do rejone! Tradutziones Frantzesu argument, thème Ingresu subject Ispagnolu tema, argumento Italianu argoménto Tedescu Punkt, Sache.

putzinúmene, putzinúmine , nm Definitzione cosas de isputzire, putzinosas Sinònimos e contràrios ischifera, putzina, putzímene, schivoria / cdh., ttrs. putzinúmini Frases totu fit putzinúmene, feghe, víssiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saloperie, chose désagréable Ingresu disgusting thing Ispagnolu porquería Italianu còsa puzzolènte, sgradévole Tedescu stinkige und unangenehme Sache.

«« Torra a chircare