Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ammóntu , nm: ammuntu Definition su ammontare; calesiògiat cosa chi serbit po carragiare, a bestire / cotzare sos ammuntos in su letu = pinnigare sos oros a parte de fora, a s'ala de cabita Synonyms e antonyms afiagnu, ammantu, assacarru, carrarzura, coguzu, cucutzura, cugutzadorza Sentences a su piciochedhu ndhe dhi leat is ammontos po ndhe dhu fàere pesare! ◊ si est imboligau menzus in sos ammuntos e torrau a ormire ◊ a Cristos l'ant postu in sa rughe sen'ammuntu ◊ falaiat su lentore e deo sen'ammuntu! ◊ sa pinneta giughiat s'ammuntu de fenu e sida Etymon srd. Translations French couverture, tout ce qui sert à couvrir English everything useful to cover Spanish ropa Italian tutto ciò che serve per coprire, vestiàrio German Kleiderbestand.

arròbba , nf: orrobba, robba* Definition cosa téssia, cosia o de cosire; cosa bastat chi siat, cosas o benes chi si possedint (fintzes bestiàmene a tàgiu o a chedha)/ sa manu màua de s'arrobba = s'ala mala, sa chi depet istare a parte de intro de sa bestimenta Synonyms e antonyms cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste / beltiàmine Sentences cussu no tenit arrobba e dhi bis sempri su própiu bistiri ◊ cussa est s'arrobba po unu bistiri 2. s'arrobba ocannu est grassa ca tenit ebra meda Surnames and Proverbs smb: Arobba Translations French chose, étoffe English thing, cloth Spanish cosa, ropa Italian còsa, stoffa German Sache, Stoff.

beltimènta , nf, nm: bestimenta, bestimentu, bistimenta, bistimentu, estimentu, vestimenta Definition orrobba sestada e cosia adata, a misura, a pònnere in dossu, bestires, totu su chi serbit a bestire a unu Synonyms e antonyms bestiàriu, bestignu, pignos Idioms csn: b. de muda = beste noa, bona, fine; bistimentu de dónnia dí = b. de pònnere a fitianu; b. de suta (o de fundhu), de subra, de fémina, de ómine; sa b. si podet sestare, ifretzire, proare, cosire, prantzare, samunare, iscosire, tapulare Sentences bistimentas e butinus si ndi agatat a fuliarura ◊ mi apo fatu una bestimenta a prou: m'istat bene una meraviza! ◊ ponidí su bestimentu prus bellu chi tenis, de sa camisa a is crapitas! ◊ custa bistimenta ti fait sa personi lègia: no ti dexit ◊ su bistimentu de is erricos s'ischerat ca tenent prus càmbios Etymon ltn. vestimenta Translations French habillement, vêtement English clothes, garment Spanish vestuario, ropa Italian vestiàrio, induménto, abbigliaménto German Kleidung, Kleidungsstücke (Pl.).

beltíre , vrb, nm: bestire, bestiri, bistire, bistiri, vestire Definition pònnere bestimentu in dossu; su bestimentu etotu, ma prus che àteru de fémina o de pipios Synonyms e antonyms ghestire / alentai, intrare, pònnere | ctr. ischígnere, ispogiare Idioms csn: bestire ànimu a unu = pònnere corazu, animare, alentai; bestire sidi, apititu = pònnere o batire sidi, apititu; bestire apare duas cosas = intràrelas apare; bestíresi a… (fémina, ómine, preíderu e gai) = bestíresi comente a…, de pàrrere unu…; bistiri abertu = chi l'ant fatu de pòdere abbèrrere o serrare a butones, limetas e gai; su bestire podet èssere nou, betzu, largu, astrintu, curtzu, longu, zustu, addatu, serradu, abbertu Sentences los ant bistios e cartaos a nobu ◊ a filla mia dha bestu comenti bollu dèu ◊ Billoi bestiat a pantalonis biancus, cartzas niedhas a istafa, sa giacheta de orbaci niedhu e sa berrita ◊ a carrasegare isse si est bestidu a fémina, sa muzere a ómine ◊ una dí su príntzipi si est bestiu a piscadori 2. a sa pitzinna li ant fatu bestires bellos ◊ li cherent samunados sos bestiredhos, a su pitzinnu 3. e chie la podet bistire s'abba e chie ndhe la podet bocare sa malàida? ◊ a sa dommo noba che aiant bestiu petzi sas cadiras ◊ cherio cosa bona pro mi bestire apetitu ◊ pro li bestire ànimu lu bantabat ◊ su sudore li bestit prus sapore a su pane ◊ Bantoni aiat bestiu in mesu àteru nàrrere pro secare cussu negóssiu Surnames and Proverbs prb: chie de s'anzenu si bestit restat ispozadu Etymon ltn. vestire Translations French habiller, vêtir, vêtement English to dress, suit Spanish llevar, ropa Italian vestire, indossare, vestito German anziehen Kleidung.

bianchería , nf Definition mudantes, bestimentos de fundhu, prus che àteru de colore biancu Sentences ant postu manu de bona muta a sa biancheria, samunendhe Translations French linge English linen Spanish ropa interior Italian biancherìa German Weißwaren (Pl.).

cotonàlla , nf Definition orrobba, bestimentu de cotone Translations French vêtement en coton English cotton goods Spanish ropa de algodón Italian cotonerìa German Baumwollware.

lingería , nf Definition orrobba, bestimentu de fundhu, mudantes Translations French linge English linen Spanish ropa interior Italian biancherìa German Wäsche, Weißwaren.

ròbba , nf: arrobba, orrobba Definition cosa bastat chi siat, ma mescamente cosa téssia (es. r. de dossu, de letu), fintzes cosas o benes chi si tenent Synonyms e antonyms cosa, cótili, interessu, tessinzu, traste Idioms csn: unu mari de robba = unu muntone de cosa; r. de prammu = arrobba chi bendint a metru; r. trata = bestimenta malibigada, bècia; frigare sa r. a pítighe de úngia = samunendhe, frigare sa robba in pódhighes, cun sos pódhighes; illoltiare sa r. = illimpidare, bogare sos trastes dae su sabone Sentences in cussa butega bi tenent robba de prammu ◊ custa est robba forte pro pantalones 2. a un'oru bi aiat robba de linna segada ◊ cussas pro cumpàrrere sunt bàrrias de arracadas e pendhinas, totu robba valorada Surnames and Proverbs smb: Robba Etymon itl. Translations French tissu, étoffe, biens English cloth Spanish ropa Italian tessuto, stòffa, ròba German Stoff.

sciampladúra , nf Definition su sciamplai, illargada o créschia chi si faet a unu bestimentu Synonyms e antonyms illargadura, sciamplamentu / irfodhionadura Etymon srd. Translations French élargissement English widening Spanish ensanchamiento de la ropa Italian slargatura German Verbreiterung.

tràmmudu , nm: tràmunu Definition bestimentu càmbiu, límpiu Synonyms e antonyms mudadura, mudóngiu, tramudu Sentences dàemi su tràmunu ca sa bestimenta chi zuto in dossu est bruta! ◊ Gantine est torradu de cuile pro si che leare su tràmmudu Etymon srd. Translations French vêtements propres, changer le linge English change of clothes Spanish ropa limpia para cambiarse Italian vestiti di ricàmbio German Kleider zum Wechseln.

tramúdu, tràmudu , nm: tramuru, tràmutu Definition bestimentu càmbiu, límpiu; fintzes cambiamentu de logu Synonyms e antonyms muda, mudadura, mudóngiu / tràmmudu / tramuda Sentences mi apo bestidu su tràmudu chi mi at ammanitzadu mamma Etymon srd. Translations French vêtements propres, changer le linge English change of clothes Spanish el mudarse de ropa Italian càmbio della biancherìa, dei vestiti German Wäsche zum Wechseln.