impàre , avb, prep: impai,
impari,
umpare Definitzione
unu cun s'àteru, cun is àteros, is unos cun is àteros in su própriu logu o in su matessi tempus; coment'e prep. bolet puru sa prep. a o cun
Sinònimos e contràrios
paris,
patabari
Frases
cun issos dhue aiat Asunesos benidos a sa festa po promiténzia e brindhaos dhos ant a chenare impare ◊ chelu e terra parent impare unidos in pregadoria ◊ su chi contat, pro totu sa vida, est su èssiri impari ◊ si nd'eus arriri impari de sa furchéntzia allena! ◊ su frutu betzu cun su nou impare osservo in sa matessi chima ◊ dèu cun issa seus cument'e sorris, pesadas impari in su própiu bixinau
2.
Giacu e Giuanni impari a Zebedeu aconciànt is retzas ◊ andhamus impare cun Pedrànghelu ◊ a bortas si poniat a cantai impari cun issus ◊ andaus cras etotu impari cun su secretàriu ◊ mi arregollit a corcai impari cun su cuadhedhu? ◊ est murghenne sa robba impare chin su babbu ◊ est vienne in su tzilleri impare a tziu Gregori
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ensemble
Ingresu
together
Ispagnolu
juntamente,
junto,
juntos
Italianu
insième,
assième,
unitaménte
Tedescu
zusammen,
mit.
nelvatúra , nf: nerbiadura,
nerviadura Definitzione
is nérbios de totu sa carena, deasi comente essint e s'isterrent de su crebedhu o de su meudhu de s'ischina fintzes a lòmpere a totu is arremos e céllulas; fintzes genia de filighedhos o venas, mescamente in sa fògia, de erbas e matas
Terminologia iscientìfica
crn, rbr
Tradutziones
Frantzesu
ensemble des nerfs,
innervation
Ingresu
nervation,
nerves
Ispagnolu
nervios,
nervadura
Italianu
nervatura,
innervazióne
Tedescu
Nervensystem,
Nervatur.
oldíu , nm: ordidu,
ordiu Definitzione
su filau chi s'isterret de unu ixubru a s'àteru in su telàrgiu (tramítidu in is litzas) po fàere su tessíngiu
Sinònimos e contràrios
odríngiu
Terminologia iscientìfica
ts
Tradutziones
Frantzesu
chaîne,
ensemble des fils parallèles disposés dans le sens de la longueur d'un tissu
Ingresu
warp
Ispagnolu
urdimbre
Italianu
ordito
Tedescu
Kette,
Zettel.
pàris , nm, agt, avb Definitzione
logu parívile, chi est totu a sa matessi artària, parighinu, chentza fossos e ne bicas e ne in calada a peruna bandha, nau fintzes ponendho apare duos logos o puntos postos a diferente artària (a/c.: no càmbiat de sing. a pl.: su paris, sos paris, logu paris, logos paris); istrégiu de ortigu po medire laore: una genia de misura; nau de duos o prus cosas o personas, èssere o fàere in su matessi tempus, in su matessi logu, in cumpangia, su matessi tanti / min. parisedhu; númeru paris = chi si podet dividire in duas partes oguales, divisíbbile in duos chentza restu
Sinònimos e contràrios
nébida 3,
pàdimu,
parighinu,
pianu,
setile
Maneras de nàrrere
csn:
fàghere una cosa o unu logu in paris = aparisare; fàghere un'isterzu a paris = prèniri bèni fintzas a s'oru; a paris a…, de…, su paris de… = chi (o logu o puntu chi) tenet sa matessi artària (o fintzas importu) de… (es. a paris a terra, a paris de sos oros, a paris de carrela, de mare); a paris tou, sou, èssere a sa paris mia, tua, sua, de…, e gai = cant'e a tie, cant'e a isse, de su matessi importu, e gai; rúere in su paris netu = arrúiri fintzas aundi no dhoi at nudha chi fait imbruconai; ite ti leas, cucu o paris? = iscioberas númeru díspari o númeru paris (si narat ischitindhe); fàghere paris = assuprire in su matessi tempus a su matessi logu, impare; fàghere a paris (nau de duus) = cumbinai paris in ccn. logu, agataisí de un'improntu in su própiu logu, andendi tot'is duus a sa própiu cosa; torrai paris...(nadu de una chistione, de contos chi si faghent, cosas chi si narant) = andhare bene, torrare zustu, cuncordare, fintzas itl. coincìdere; tremirisí paris (nadu de unu) = trèmeresi totu, meda (de assuconu, dannu e gai); contare paris paris una cosa = nàrrere totugantu zustu zustu; avb. totu paris = totu a una borta, a corpu; èssere, pònnere, leare in paris = chentza pèndhere a peruna bandha, itl. orizzontale; paris chi… = comente, apenas chi…; pàrrere totu paris, totu su logu paris = pentzai chi siat totu fàcili fàcili, totu bonu; dare a ccn. su p. prenu = dàreli resone in prenu, dàreli totu sa possibbilidade de si tirare sa resone; fortza paris! = incidu chi si faet candho in duas o prus personas depent fàere in su matessi istante unu movimentu o fortza chi arrechedit prus capacidade de una ebbia
Frases
in cussos paris de su Campidanu za bi falat su sole! ◊ sos paris de Campeda los zughent a fontomu ◊ trambucant a sole altu in paris netu
2.
in campu sa robba paschet bene ca est logu paris ◊ in cue sa terra est totu paris ◊ mi pariat totu paris s'andhera in cussos annos ◊ totu su logu in paris ti paret, chi no bides peruna dificurtade?!
3.
su disígiu ti passat totu paris, chi ti pigu!…◊ totu paris si pesat unu bentu e faghet andhare male sa nae ◊ comenti at fatu custu a crèsciri aici totu paris?!◊ fortza paris e totus unios! ◊ tziu Berte, paris fatu su manizu, si sediat in s'umbra (S.Spiggia)◊ a sa proa chi ant fatu sunt essidos paris pata ◊ mamma fut drommia e comenti dh'apu tocada s'est trémia paris ◊ semus tucados deo innanti e isse apustis, ma a inie amus fatu a paris ◊ e ita, ammachiada totu paris s'est?! ◊ paris chi aiant apertu sos ogros aiant bidu sa Luna ◊ prima totu pariat ozu e mele, onzi cosa pariat tota paris (P.Casu)◊ sa bidha depet bíere de chie est fígia Maria, mancari si apet ingortu a chie no fut a sa paris sua
Sambenados e Provèrbios
smb:
Paris
/
prb:
de centu cosas trotas no ndi essit una paris
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
ltn.
pari
Tradutziones
Frantzesu
plaine,
plat,
ensemble
Ingresu
plain,
flat,
together
Ispagnolu
llanura,
llano,
conjunto,
nivel
Italianu
pianura,
pianeggiante,
insième,
livèllo
Tedescu
Ebene,
eben,
zusammen.
sordadía , nf: sordaria Definitzione
sordaos, chedha o cambarada de sordaos; fintzes su servítziu militare
Sinònimos e contràrios
soldadera,
sordatina
Frases
sa sordadia lu cheret cundennare a morte
2.
tui aundi dh'as fata sa sordaria?
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ensemble de soldats
Ingresu
soldiery
Ispagnolu
soldatesca
Italianu
soldatésca
Tedescu
Soldateska.