abriòre , nm: abrore,
avriore,
avrore Definitzione
fritu forte; su èssere abru, areste, arestadu, nau de cosas, de gente, de logu / s'avrore de sa morte mala = dolore, dispiaghere mannu
Sinònimos e contràrios
abrura,
frigidúmene,
frigilidade,
fritore,
frizidore
| ctr.
basca,
caentu,
calura
Frases
su focu in su cuzone cajentavat sa carena isfritia dae s'avrore ◊ pro te bi sunt sos abrores chi àlidant in sos buscos (F.Pitzolu)◊ s'abriore de zannarju mi móssiat sas carres ◊ sa note fit comintzandhe a dare borta e s'abriore si fachiat intèndhere piticandhe sas carres
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
froid vif,
sauvagerie
Ingresu
very cold,
wildness
Ispagnolu
frío cortante,
selvatiquez
Italianu
fréddo pungènte,
selvatichézza
Tedescu
beißende Kälte,
Wildheit.
abrósu , agt: avrosu Definitzione
chi est fridu meda, chi portat abrore, abra
Sinònimos e contràrios
fridu,
ispunzinosu
Frases
mi est iscorandhe custu bentu abrosu ◊ est unu manzanu avrosu ◊ candho benit isprazas avrosas si apozat in palas de unu crastu
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
froid
Ingresu
cold
Ispagnolu
frío,
helado
Italianu
fréddo
Tedescu
kalt.
afritorídu, afritoríu , agt: afritulidu,
afrituridu,
fritoridu Definitzione
chi tenet fritu meda, chi est tremendhosi de su fritu, fintzes chi sufrit su fritu, chi dhu aguantat pagu
Sinònimos e contràrios
afrituladu,
allintugliadu,
ifritoridu
/
friarosu
| ctr.
afoghigiau,
caente
Frases
làssami caentare: no lu bides chi so totu afritoridu?! ◊ dae su giogu, istracu de currizare, recuit Nanni mesu afritoridu ◊ unu petiruju afritoridu si ndhe cheret intrare a sa pinneta
2.
de su sole sos rajos no mi dant calura, so fatendhe afritulidu s'última pitzulada a mala gana (P.Muresu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
transi de froid
Ingresu
cold
Ispagnolu
muerto de frío
Italianu
infreddolito
Tedescu
fröstelnd.
afrituríre , vrb Definitzione
ifridare, pigare fritu meda
Sinònimos e contràrios
impistulai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
attraper froid
Ingresu
to feel cold
Ispagnolu
enfriarse
Italianu
infreddolire
Tedescu
frösteln.
altudhàre , vrb: artudhare,
artzudhare,
astudhare,
atudhare Definitzione
pònnere sa tzudha, fàere inteterare su pilu, intrare su fritu de s'assíchidu, de sa timoria; fintzes arrennegare
Sinònimos e contràrios
aciuciudhae,
altudhire,
apilurtzie,
arpilare,
assunciudhai,
aturtudhire,
atzultzudhare,
impilurtzai,
impriutzai
Frases
fit artudhadu a su fritu e a su fàmene
2.
mamas chin fizos morzendhe de fàmine sunt cosas chi faghent altudhare ◊ un'aerita de ispreu mi artudhat sa carena (P.Fae)◊ si li fit atudhada sa carena pessandhe de pòdere favedhare gai a su frade (S.Spiggia)◊ mancari si artzudhet, isse, si dha faent abbassare sa coa! ◊ mi ndhe altudhat sa pedhe
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faire dresser les cheveux sur la tête (herisser),
frissonner de froid,
frissonner d'horreur
Ingresu
to make s.o.'s hair stand on end,
to shudder
Ispagnolu
espeluznar,
ponérsele los pelos de punta
Italianu
far rizzare i capélli,
rabbrividire
Tedescu
die Haare sträuben,
schaudern.
ammarmuraméntu , nm Definitzione
su ammarmurai, su si che ifridare tropu de sa carena
Sinònimos e contràrios
artanadura,
ateterigamentu,
sfritoru
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coup de froid
Ingresu
frostbite
Ispagnolu
aterimiento
Italianu
assideraménto
Tedescu
Erfrierung.
frídu , agt, nm: friru,
fritu Definitzione
chi est a unu gradu bàsciu de temperadura, chi giughet pagu calore; nau de gente, chi ndhe dh'importat pagu de s'àteru o fintzes chi no dhi faet bonu a cara, chi no sentit nudha po s'àteru (itl. indifferènte), chi est o si ammostat pagu interessau a una cosa; chi no tenet dinare; chi no narat àteru si no friduras
Sinònimos e contràrios
fríghidu
| ctr.
budhidu,
caente
Maneras de nàrrere
csn:
fritu che nie = fridu meda; donaindi una frida e una callenti = dàrendhe una cràdia e una lena (de fata, de nada e gai), lassendhe andhare o pretenindhe carchi cosa
Frases
s'ierru est prus fridu de su beranu ◊ est intrendi s'ierru e s'ària si est fata frira ◊ segundhu sa cosa, frita est prus tètera ◊ sa minestra si papat prus a fridu chi no callenti
2.
inoghi fait giai fridu meda
3.
lampu, totu cussas ispesas nos ant lassadu fritos che nie! ◊ cun isse so fritu fritu ca mi at allimbadu ◊ si fint lassados ambos fritos fritos
Sambenados e Provèrbios
prb:
chini aspetat pratu allenu dhu papat fridu
Ètimu
ltn.
frig(i)dus
Tradutziones
Frantzesu
froid
Ingresu
cold
Ispagnolu
frío,
frío
Italianu
fréddo,
frìgido
Tedescu
kalt,
Kälte.
frigidúmene, frigidúmini , nm: frizidúmene,
frixidúmini Definitzione
fritu forte meda; su èssere fritos de sentidos
Sinònimos e contràrios
frigilidade,
fritore,
frizidore,
frixidadi
Frases
tempus mau, balla: arratza de frigidúmini!…◊ cussus animaledhus funt mortus de frixidúmini ◊ frixidúmini e nébida isceti dh'ammantat!…◊ est faendho temporadas de frigidúmene
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
froid pénétrant
Ingresu
intense cold
Ispagnolu
frío intenso,
frigidez
Italianu
fréddo intènso,
frigidità
Tedescu
bittere,
Kälte,
Gefühllosigkeit.
fríos , nm: frius Definitzione
temperadura bàscia, nau fintzes de comente unu sentit diferéntzia de calore / erba de frius = erba pesa callentura (Ajuga iva)/ èssiri unu f. disisperau = fritu meda, chi betat pore
Sinònimos e contràrios
fritu
| ctr.
basca,
caentu
Frases
fiat una note mala de bentu, de abba e de frios ◊ a is piciochedhus dhis fiat intrau su frius de s'atzíchidu ◊ ti fatzu intrai su frius de sa surra chi pigas! ◊ su frius de tziu Corra, chi andàt a messai a burra ◊ sos cumpagnos narànt "Evviva Stalin!", ma a mie mi beniat su frios
Ètimu
ltn.
frigus
Tradutziones
Frantzesu
froid
Ingresu
chilliness
Ispagnolu
frío
Italianu
fréddo
Tedescu
Kälte.
frítu , nm, agt: fridu Definitzione
temperadura bàscia, nau fintzes de comente unu sentit diferéntzia de calore; chi est fridu, chi dhue faet fritu; foedhandho de dinare, chi unu ndhe tenet pagu e nudha; sentidu lenu, istima de pagu contu, su chi tenet unu fàere chentza interessamentu
Sinònimos e contràrios
frios
| ctr.
basca,
caentu,
calura
/
caente
Maneras de nàrrere
csn:
intrare, pònnere, leare, tènnere, bènnere fritu, essire, catzàresi, bogaresiche su fritu; fàghere fritu chi faghet ballare sas píberas = meda, de no pòdere agguantare; èssere fritu fritu cun ccn. = no ndi fai contu
Frases
triballa ca ti che bogas su fritu! ◊ caminendhe ch'essit su fritu a pes ◊ fit unu fritu chi belaiat sa salia in buca ◊ lampu a fritu: sa pedhe dae cara ndhe catzat!…◊ si ti corcas cugúzadi, ca sinono ti benit fritu
2.
cussa est fea che su fritu e su fàmine ◊ custa domo est frita ◊ betesit innanti s'abba frita, debustis s'abba caente ◊ in montes de artu est logu fritu
4.
totu cussos dannos nos ant lassadu fritos che nie: no tenimus unu sodhu!
5.
Antónia cun megus fit frita frita e deo puru mi so infritada de issa ◊ so fritu fritu ca mi ant allimbadu
Sambenados e Provèrbios
prb:
parente de intradura ne fritu e ne calura
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
ltn.
frig(i)dus
Tradutziones
Frantzesu
froid
Ingresu
cold
Ispagnolu
frío
Italianu
fréddo
Tedescu
Kälte,
kalt.
friuvógu , nm Definitzione
calidesa de corpus, budhidore, atacu de callentura cun titivrios
Sinònimos e contràrios
cdh. caldafriosa
Frases
est su friuvogu cun sa callentura chi dhi fait arrallai averionis (R.Frésia)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fièvre avec des frissons de froid
Ingresu
fever with cold shivers
Ispagnolu
fiebre con escalofrío
Italianu
fèbbre con brìvidi di fréddo
Tedescu
Fieber mit Schüttelfrost.
ifritorídu, ifritoríu, ifriturídu , agt: infirtoriu,
infriduridu,
infritoridu,
infritoriu,
infritulitu,
infrituridu Definitzione
chi tenet fritu, chi est morindho de su fritu
Sinònimos e contràrios
afritoridu,
afrituladu,
allintugliadu,
atilchinzadu,
ifritorau
| ctr.
caente
Frases
sos canes sunt infrituridos ◊ ca su pipiu fut infritoriu, sa mama dh'at ammontau
2.
su calore de beranu no favorit su coro meu tristu ifrituridu (P.Sechi)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
transi de froid
Ingresu
cold
Ispagnolu
muerto de frío,
aterido
Italianu
infreddolito
Tedescu
durchgefroren.
illibriníu , pps, agt: illimbrinidu,
illivrinidu Definitzione
de illibrinire; nau de ccn., chi est morindho de su fritu (o fintzes chi est coment’e assicau de ccn. cosa), chi portat cara o bisura lègia e fintzes chi est de sentidos malos; a logos, fintzes chi est istrígile meda, cannàile, finigosu, de carena metzana
Sinònimos e contràrios
afritoridu,
afriturigadu,
aggruncidu,
allintugliadu,
ateterighedhadu
/
ispaurigau,
isprauriu
2.
fit illibriniu dae su fritu, chin sa cara líbida dae sa tramuntana ◊ si preguntat, ite li apo a dare a su pastore illivrinidu in sos montes?
3.
illimbrinida, sa mama, a s'isparu, picat in bratzos sa pitzinna morta e pranghet a irgrighillos ◊ sunt berveghedhas chi a las bídere ti faghent pena, totu illivrinidas e fatigadas ◊ candho miro s'illivrinida lara, no bi at música e boghe pro cantare! (M.G.Orgolesu)
4.
malallutrinidos, pensant a sa betzesa cun beste de vilesa e meda illivrinidos (G.Ruju)
5.
ses tropu minuda e illivrinida e no cherzo chi ti seghes!
Tradutziones
Frantzesu
transi de froid
Ingresu
cold
Ispagnolu
enfriado
Italianu
infreddolito
Tedescu
fröstelnd.
tidilía , nf, nm: atitillia,
tidiria,
titilia,
titiliu,
titillia,
titiria,
titirria Definitzione
(sa t. = nr. "satidilía" e deasi cun totu is var.) istriori de assíchidu o de fritu, genia de trémia chi faet sa carena po assustru o fritu chi at pigau
Sinònimos e contràrios
acrichidhada,
arpilia,
astriada,
istriore,
titifrius,
tzutzunida
/
ispreu
Frases
su bentu fora faghiat bènnere tidilias de morte (M.A.Seu Deiana)◊ mi ndhe so ischidada a titillias de fritu e arpilada ◊ leadu sempre prus dae tristuras e titirias ti atacas sempre prus a s'ispuntone (L.Castiglia)◊ po titirria sos àlvures restant frimmos e solu su riu murmutat ◊ titilios de fritu mi orpilant sa carena (D.Murru)
2.
sa morte li est intrada muitza muitza che tidiria chi abbelenat in beranu sa carena
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
frisson de froid
Ingresu
thrill
Ispagnolu
escalofrío
Italianu
brìvido
Tedescu
Frösteln.
titivríos, titivríus , nm: atitivriu Definitzione
genia de trémia chi faet sa carena po fritu chi at pigau
Sinònimos e contràrios
arpilia,
astriada,
istriore,
tidilia
Frases
a titivrius, a coru frunziu de s'atzíchidu, est passada puru custa Paschixedha (A.Cannas)◊ cun custu titivrius no drommu ◊ tegno fritu e seo a titivrios
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
frisson de froid
Ingresu
shiver
Ispagnolu
escalofrío
Italianu
brìvido di fréddo
Tedescu
Frösteln.
tostòre , nm Definitzione
su èssere tostau, pruschetotu de su fritu; nau po cumportamentu, manera de fàere abbetiosa, tostorruda; fintzes su aguantare o padire meda
Sinònimos e contràrios
cidrinori,
duresa,
tetericore,
titirigu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coup de froid,
rigidité,
obstination
Ingresu
frostbite,
tenacity,
rigidity
Ispagnolu
aterimiento,
tenacidad
Italianu
assideraménto,
rigidità,
pertinàcia
Tedescu
Erfrierung,
Starrsinn.