Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

càsta , nf: crasta 1 Definitzione genia, arratza po ndhe parare, nau mescamente de animales; calidade de calecuna cosa Sinònimos e contràrios arràcia, arramponi, genia, iscera, isceta 1, iscrípia, paru, raima Maneras de nàrrere csn: zogàresi a su pudhu ’e casta = pèrdere su tempus in sas diverteras, chentza cumbinare nudha, chentza contu e chentza cabu; parai casta = parare ratza, lassare un'animale (o un'erba o àrbure) pro ndhe fàghere àteros cun sas matessi calidades; pàrrere vonu de casta = bonu meda, de sa menzus calidade Frases una crasta de ballu chi nd'eis bogau a pillu!…◊ tengu unu caboni de sa vera casta (E.Pintor Sírigu)◊ che pastore de casta, iberrabat sa robbedha in su cunzau a cara a sole ◊ caboni de casta ghetat sempri s'ala a sa pudhasta chi circat callenti 2. líbberos de cussa casta no nche ndhe tenzo 3. sas abes si dividint in tres castas chi però faghent una famíllia sola: abe maistra, abe selvidora, abe màsciu Sambenados e Provèrbios smb: Casta, Crasta Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu genre, espèce, variété, caste Ingresu kind, species Ispagnolu casta Italianu schiatta, spècie, varietà Tedescu Stamm, Art.

ciapuédhu, ciapulédhu , nm Definitzione min. de ciapu, ma mescamente genia de macarrone: is ciapuedhus o tzapuedhus funt macarrones fatos a manu, de chivarzu (ma no solu), orrughedhos de pasta alladiada segada a orrughedhos Frases a papai eus fatu ciapuledhus a casu furriau Tradutziones Frantzesu genre de pâtes courtes Ingresu a kind of macaroni Ispagnolu clase de pasta corta Italianu un tipo di pasta córta Tedescu eine Art Makkaroni.

crèze 1 , nf: greza Definitzione cosa chi in is calidades si distinghet de un'àtera Sinònimos e contràrios calidade, genia, iscera, iscrípia, paru Frases su campu produet su laore cufromma a sa creze de su terrinu ◊ sos frutuàrios sunt de tantas crezes ◊ custu basolu est de duas crezes: cheret chirriadu su de semenare ◊ sas erbas bonas sunt de tantas crezes ◊ cuss'àrbure bogat fiores de creze mala chi iscóniat su fragu Tradutziones Frantzesu catégorie, genre Ingresu cathegory, kind Ispagnolu categoría, género Italianu categorìa, gènere Tedescu Kategorie, Art.

efèdra , nf Definitzione genia de matighedha chi faet in logos de mare, bona po cura Terminologia iscientìfica mt, Ephedra distachya Tradutziones Frantzesu arbuste du genre Ephedra Ingresu ephedra Ispagnolu belcho Italianu uva marina Tedescu eine Ephedrasorte.

genía , nf: ginia, inzia, zenia Definitzione totu su chi distinghet una cosa o una categoria de cosas de dónni’àtera / ginias = calidade de binu biancu fatu de uas diferentes Sinònimos e contràrios arràcia, creze 1, iscera, iscrípia, paru, vúglia / manera Frases seus totus de una própiu genia ◊ èguas!… dèu no mi coju cun fémminas de cussa genia! ◊ sa limma faet diferentes pópulos e natziones e faet in modu chi areos, genias, aréntzias si potzant connòschere e adatare (P.La Croce) 2. funt follas piticas e mannas, fatas a dogna genia Ètimu itl. genia Tradutziones Frantzesu genre, sorte Ingresu kind Ispagnolu género Italianu gènere Tedescu Art, Weise.

latarína , nf: laterina Definitzione genia de pischighedhu; una calidade, l. de mari biu Sinònimos e contràrios lesi, muscione, segretu 1, tzudhitedhu Terminologia iscientìfica psc, atherina hepsetus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu petits poissons du genre Atherina Ingresu caspian-sand smelt Ispagnolu chucleto Italianu latterino Tedescu Ährenfisch.

zenía , nf: genia*, inzia, zinia Definitzione totu su chi distinghet una cosa, un'arratza de cosas de dónni'àtera Sinònimos e contràrios arràcia, creze 1, iscera, iscrípia, paru, vúglia / manera / ispétzia? Maneras de nàrrere csn: sa zenia umana = totu sa zente de su mundhu, s'umanidade; fàere zenias = fàghere su dengosu, istare coment'e a inzestros a imbérriu; de mala zenia (avb) = meda, cun fortza Frases no semus totugantos de una zenia ◊ su professore ti si m'alliat chirchèndhemi tota sa zenia de cudhu dimóniu de Kant ◊ su machine est de tantas zenias ◊ su babbu e sa mama faghent sacrifíssios de dogna zinia ◊ sa zente est de chentu zenias 2. si ne leat s'ispada de chintzu e che dha fúlliat de mala zenia ◊ e canta zente apo fatu ríere de mala zenia in otanta annos de vida! ◊ est acatarradu de mala zenia Tradutziones Frantzesu genre Ingresu kind, species Ispagnolu género, clase Italianu gènere, spècie Tedescu Art, Menschengeschlecht.