ammiàda , nf: armiada, miada Definitzione su ammiare, genia de abbaidada fintzes fata cun severidade, coment’e ammeletzu Sinònimos e contràrios acínnidu, manigiada, móvida, ocrada Frases mi bastabat solu un'ammiada, un'ingrisada de babbu pro mi pònnere in trassa! ◊ apenas ti bidesi s'ammiada mi abbandhonei in bratzos de sa sorte ◊ no fago mancu s'ammiada, ca isco chi si tratat de dare fune longa a su patire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu signe, geste Ingresu nod, sign Ispagnolu ademán, seña Italianu cénno Tedescu Wink.

chílciu 1 , nm: chísciu 1 Definitzione cosa chi si narat o chi si faet a ingestu po fàere a cumprèndhere calecuna cosa, po iscontroriare, fàere asseliare Sinònimos e contràrios tzinnida Frases su cane meu li móssigat a sa tzega airadu e no intendhet mancu sos chíscios chi l'imbio Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu signe, geste, clin d'œil Ingresu sign, nod Ispagnolu seña (f), ademán Italianu cénno, ammicco Tedescu Wink.

ingéstu , nm: inzestru Definitzione genia de movimentu chi si faet prus che àteru cun sa manu, ma fintzes cun sa cara (mescamente cun is murros) po nàrrere o fàere a cumprèndhere calecuna cosa, o istrochendho, pigandho a befa; si narat fintzes de cosa cumenciada ma no acabbada, chi paret una cosa chi però ancora no est / pòniri o fai ingestus = istròchere; limba a ingestus = genia de limba totu fata a ingestus, manigiada po fuedhai cun is surdus Sinònimos e contràrios míngula Frases ca no ischiat sa limba naraiat totu a inzestros ◊ s'atori artista, istrocendu óminis e animalis e adatendu is ingestus, is fais e is boxis, rendit berideru su bisu, su pensamentu de chini iscrít ma no fait ◊ tenint ora fendi ingestus: a mimi no mi faint a timi! ◊ irrocos e inzestros vos vessint a un'isalenada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu geste, grimace, mauvais geste Ingresu gesture (bad), grimace Ispagnolu gesto, ademán, desgaire Italianu gèsto, smòrfia, gestàccio Tedescu Geste, Grimasse.

manigiàda , nf: manizada Definitzione su manigiare; sa móvia de sa manu po fàere calecuna cosa, fintzes chentza dha fàere de abberu Sinònimos e contràrios ammiada, ingestu, mesurada, movitada, tramesada Frases ti ses che colora ischirchinadu ebbi'ebbia pro sa manizada de duas "capas" e duas "tizetas" 2. si li fato sa manizada, cussu cane si che fuit ◊ ti bastet sa manizada! ◊ sa gente fut totu a manigiadas e a boghes po su piciochedhu a cuadhu ca fut binchendho Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu signe, geste de la main Ingresu wave (of the hand) Ispagnolu ademán, seña con la mano Italianu cénno della mano Tedescu Handzeichen.

micàda , nf Definitzione ingestu, móvia de una parte de sa carena o àteru po fàere a cumprèndhere calecuna cosa Sinònimos e contràrios acínnidu, manigiada, miada, móvida, ocrada, tzinnida Frases l'at cumpresu a sa micada ◊ at fatu sa micada de si sinnare ◊ a sa micada de sa chintolza su puzone est fuidu a perdijinu ◊ su mudu mustrat sa cosa a micadas ◊ Pone! - narat fatendhe de micada cun su pódhighe a cúcuru in giosso a su tzilleralzu pro pienare sas tatzas Tradutziones Frantzesu geste, signe Ingresu sign Ispagnolu ademán, seña Italianu gèsto, cénno Tedescu Wink.

míngula , nf Sinònimos e contràrios ammiada, ingestu Frases aimus istudiadu sas míngulas de fàghere pro nos cumprèndhere chentza faedhare: s'ojitu, unu tuscitu, duos tuscitos, e gai ◊ a mossas e a míngulas mi at fatu a cumprèndhere chi m'isfidaiat a duellu Tradutziones Frantzesu signe, geste Ingresu sign Ispagnolu ademán Italianu cénno Tedescu Wink.

porcaría , nf: procaria Definitzione foedhu o fata ispulítica, cosa porca, tropu a craru, ananti de gente, e solu po su gustu de dha nàrrere o fàere (o de ofèndhere), foedhandho de cosas sessuales Sinònimos e contràrios bassinada, malufavedhu, truzulia / cdh. pulcaria, ttrs. purcaria Tradutziones Frantzesu gros mot, geste obscène, cochonnerie Ingresu indecent behaviour, swearword, indecency Ispagnolu palabrota, acto obsceno, obscenidad Italianu parolàccia, atto oscèno, sconcézza, impudicìzia Tedescu Schimpfwort, Schweinerei.

tzinnída , nf: acinnira* Definitzione móvia chi si faet cun sa conca, cun sa manu, coment'e bolendho nàrrere cosa Sinònimos e contràrios acínnidu, chinnida, manigiada, móida Frases ti apo cumpresu a sa tzinnida 2. trobeida, travada, abbilandrada e ammurralada, est che anzone pronta a sa tzinnida Tradutziones Frantzesu geste, signe Ingresu nod, wave Ispagnolu seña, ademán Italianu cénno Tedescu Zeichen.

«« Torra a chircare