Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aferritài , vrb Definitzione segare orrobba o paperi a ferros; in cobertantza, nàrrere male de s'àteru Sinònimos e contràrios afolfigare, aforticare 1, slinguai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coupailler, médire Ingresu to cut into small pieces, to speak badly Ispagnolu tijeretear, cortar, hablar mal, criticar Italianu sforbiciare, tagliuzzare, sparlare Tedescu zerschneiden, schlecht reden.

afolfigàre , vrb Definitzione nàrrere male de unu Sinònimos e contràrios aferritai, aforticare 1, annegiai, slinguai, terraguzare Frases già de l'intèndhere ndhe fia istracu, afolfighèndhemi su bighinadu cun sas sabunadoras in su lacu (G.Ruggiu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médire Ingresu to talk behind Ispagnolu hablar mal Italianu sparlare Tedescu schlecht reden.

allimbài, allimbàre , vrb Definitzione foedhare de unu; foedhare male, nàrrere fàulas de unu; acusare a unu a sa giustítzia; allimbai est fintzes pigare a frastimos, disigiare male a s'àteru Sinònimos e contràrios allimbizare, annegiai, foghigiai, illimbare, imposturai, infamai, innorare, irfamiare, slinguai, tragagiai Frases ant allimbadu a su tale ◊ malaitos siant totu sos chi mi ant allimbadu, francu su batísimu! ◊ e si ti ant allimbadu betadila a pérdida! ◊ cun isse so fritu fritu ca mi at allimbadu ◊ no aiat dadu ocasione peruna de l'allimbare 2. su bandhiu, pentiu, cheriat pacare sos anzones chi nche aiat furau, ma sos meres no ant atzetau e l'ant allimbau a sa zustíssia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calomnier, médire Ingresu to slander, to backbite Ispagnolu calumniar Italianu calunniare, sparlare Tedescu verleumden, Übles nachreden.

butàre , vrb Definitzione torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau; sartare, essire fora; foedhare male de ccn. / b. sàmbene = fai sacrifícius mannus, ispudai sànguini Sinònimos e contràrios arrevesciai, bòmbere, bombitai, caciae, rebessare / afolfigare Frases su frailarzu paret unu moro che chi s'inferru ndhe l'apat butadu (P.Casu)◊ est giustu chi s'inferru butet in sinu tou fàmine e peste (P.Mossa) 2. mi ant tochedhau sa zanna: mi nche butat su coro… no est cosa de bonu! ◊ un'istrepitzu paret chi mi che butet su coro, ma est solu unu lèpore chi mi colat in daennantis ◊ ti ch'est butandhe su dinare dae uricras! 3. s'ala chi li pistidhat no cumprendhet e butat subra de chie no l'ofendhet ◊ sa buca la zughet che vulcanu butendhe de continu fogu allutu (D.Ena) Ètimu itl. buttare Tradutziones Frantzesu rejeter, vomir, rendre, médire, dire du mal Ingresu to throw up, to speak badly Ispagnolu vomitar Italianu rigettare, sparlare Tedescu brechen, schlecht reden (über+Akk.).

foghigiài , vrb: afoghigiare* Definitzione bogare fogu a unu, nàrrere male de ccn. Sinònimos e contràrios allimbare, imposturai, innorare, irfamiare, tragagiai Tradutziones Frantzesu calomnier, médire Ingresu to slander Ispagnolu calumniar Italianu calunniare Tedescu verleumden.

slinguài , vrb Definitzione foedhare male, pònnere male de s'àteru Sinònimos e contràrios aferritai, allimbare, annegiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médire Ingresu to speak badly Ispagnolu hablar mal Italianu sparlare Tedescu schlecht reden (über).

tragagiài, tragagiàre , vrb: tragagliai, tragallai, traghillai Definitzione nàrrere calliones, cosas chi no funt, bogare fogu a un'àteru, nàrrere male de ccn.; fintzes pigare coment'e a tragu, betare a fuliadura Sinònimos e contràrios afusare, arrallai, fusigare, mulmutare / allimbare, foghigiai, imposturai, innorare, irfamiare / tragai Frases po dónnia mancantziedha de is àterus luegus seus prontus a dhus tragallai ◊ chini tragallat is àturus no ballit nudha in su trabballu! ◊ totus narant e tragallant de s'unu e de s'àteru! ◊ no ti ant a pintai che fémina de contu, ca totu sa bidha ti at a tragagiai ◊ cantas male tragagianno e ofennenno! ◊ gei ti curret in gana tragagianno a dognunu! 2. sa barchixedha, tragallada de sa frusa de is undhas, immoi s'ispariat, immoi ndi torràt a apillai ◊ s'istrasura iat traghillau sa navi: fut impossíbbili arresisti a sa frusa de su bentu Ètimu ctl. atracallar Tradutziones Frantzesu dénigrer, calomnier, médire Ingresu to defame Ispagnolu denigrar, desacreditar Italianu denigrare, calunniare, diffamare, malignare Tedescu verleumden, klatschen.

«« Torra a chircare