istangiàrtu , nm Sinònimos e contràrios
bandera,
ghione,
istendardu,
pignoni
Tradutziones
Frantzesu
étendard
Ingresu
banner
Ispagnolu
estandarte
Italianu
stendardo
Tedescu
Standarde.
pànnu , nm Definitzione
orrobba téssia, grussita, siat po fàere a bestimentu e siat po àteru; prémiu chi si giaet coment'e orrobba de prammu (longa fintzes deghinas de metros) a is cuadhos curridores, símbulu de bínchida (fintzes po àteru)
Sinònimos e contràrios
robba
/
pàdhiu,
palu 1,
prémiu
/
sàbanu
Maneras de nàrrere
csn:
pannos de suta = bestimenta de fundhu (mudandhas, franella, canotiera); p. de pane, de còghere = fascas de pani, sàbanu, zenia de telu de carchi mesu metro de largúria ma longu de metros pro pònnere a pizos su panevresa tesu fintzas a lu còghere; p. de carri = zenia de tessinzu pro trastes de pònnere in dossu, a fundhu; frigai pannus = samunare robba; cúrrere o bínchere su p. = bínchere sa bandhera, currindhe a cadhu; p. de incordedhai = petígliu, zenia de pannitzu chi sas féminas si ponent in petorras, muntesu cun cordedhas; p. pro asciugai sa faci, p. de manos = abbammanu; maistu de p. = traperi, festadore; passare su p. pintu = fàghere carchi cosa de bonu in chirca de campaniare s'ofesa chi unu at fatu innantis; istare o abbarrare donzunu in pannos suos = in càncaros suos, sentza de donai istrobbu a is àterus; non càpiri in pannus = bragare meda; p. de cera = follu de chera comente si ponet in sos casidhos modernos
Frases
candho babbai andhat a Núoro ti at a portare pannu ruju de seda…(S.Lay Deidda)◊ sa fémina est samunendhe sos pannos ◊ tesset pannu froridu e pannu lisu
2.
acabbadha, chi tanti no ndi pigas de pannu! ◊ sunt cadhos avesados a su pannu ◊ ant dadu su primu pannu a Fulanu pro sa poesia rimada
3.
Lica no capiat in pannus, ca fut isposa cun su prus arricu de bidha!
Ètimu
ltn.
pannus
Tradutziones
Frantzesu
drap,
trophée,
«palio»
Ingresu
cloth,
palio (silk banner awarded to the winner of the 'palio')
Ispagnolu
paño,
trofeo,
palio
Italianu
panno,
trofèo,
pàlio
Tedescu
Stoff,
kostbares Tuch als Siegespreis.
pignòni , nm: pinnioni,
pinnone 1 Definitzione
genia de bandhera (fintzes po singiale); mammutzones po fàere a tímere pigiones, margianes; puntedhu artu (mescamente cussu untu a ogiuseu chi ponent cun cosa apicada in punta a chie arrennescet a si ndhe dha calare artzandho a incosciadura)
Sinònimos e contràrios
ghioni
Maneras de nàrrere
csn:
coa a pinnone = ritza, artziada; pinnone de fummu = nue de fumu chi àrtziat a in artu; fàere su pinnone = fàghere s'àrbure ritza; unu pinnone de ómine = istrantaxada de ómini, debberone ómine
2.
mai bos giagaraia ne bos ponia pinnones (G.A.Cossu)◊ pro sos matzones bi poniat calchi pinnone in sa chesura de su passiale
3.
at a prantai sa bandhera in su pinnioni prus artu ◊ in cussu monte si bident sas cristas a pinnone ◊ poniant de istiarvu unu pinnone chi sa cucagna la solent giamare ◊ su pignoni est unu truncu liscinosu
Ètimu
itl.
pennone
Tradutziones
Frantzesu
étendard
Ingresu
banner
Ispagnolu
pendón,
estandarte,
cucaña
Italianu
stendardo
Tedescu
Standarte,
Fahne,
Fangnetz.