Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afrinzàre , vrb Definitzione passare acanta agiummai tocandho, tocare a lébiu a lébiu, imbarare; fintzes istare a s'atrollada cun ccn., su si pònnere impare a istare o a fàere calecunu afàriu / no ndhe afrinzat ne a perda e ne a muru = no ndi fait bèni una Sinònimos e contràrios afrinare, ifrixare Frases sas carradas, candho sunt prenas dat gosu fintzas su las afrinzare! ◊ crachina bella sa de Narbolia: candho ti afrinzas a su muru no atacat a su bestimentu! 2. ais biu cun chie si ch'est afrinzada cussa? Ma no at a durare meda! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frôler, raser Ingresu to graze Ispagnolu rozar, rasar Italianu rasentare Tedescu streifen.

amindài, amindhàre , vrb: aminnare, ammendai, ammendhare, ammindae, ammindai, ammindhare, amminnare, mendhare 1 Definitzione betare a sa mindha, pònnere o portare su bestiàmene a pàschere in sa mindha, iscapare o lassare andhare is animales a pàschere, ma fintzes acapiare a fune longa unu síngulu animale po pàschere chentza s'istesiare Sinònimos e contràrios apasciare Frases no dhue iat unu cantu de minna pro amminnare s'àinu ◊ a nosu, is mamas nostas, si teniant amindadas e a funi cursa puru! ◊ una crapola nida andho a mi l'ammindhare…◊ amminda cussu pegus e dona cura de no dh'acapiae tropu a sucicu! Tradutziones Frantzesu paître Ingresu to graze Ispagnolu pastar, pacer Italianu pàscere Tedescu weiden.

ifrixàre , vrb: isfrisare, isvrixare Definitzione passare acanta meda, arrasigandho, agiummai tocandho Sinònimos e contràrios afrinare, afrinzare, atuciare, frasiari Frases li so passadu a fiancu ifrixèndhelu ◊ su cane ch'essit che allutu, si che betat a putu in d-unu buscu pariat chi l'aiat isvrixadu su raju ◊ su calore de sa tita mai isvrixada mi turmentat su coro ◊ si li acúrtziat su trau a deminos chi li fit isvrixendhe sos caltzones cun sos corros Tradutziones Frantzesu frôler Ingresu to graze Ispagnolu rozar Italianu sfiorare Tedescu streifen.

iscadrapiàre , vrb: scadrapiare Definitzione fèrrere de fiancu, coment'e a arrasigadura Sinònimos e contràrios arrasciare, arrasicare, ratzigare, saricare Tradutziones Frantzesu frotter Ingresu to graze Ispagnolu rozar Italianu prèndere di strìscio Tedescu streifen.

iscorzadúra , nf Definitzione su iscorgiare Sinònimos e contràrios iscorgioladura, iscorzamentu, ispedhadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écorchement Ingresu graze, barking Ispagnolu desolladura, despellejadura Italianu scorticatura Tedescu Schinden.

ispigioladúra , nf: ispizoladura Sinònimos e contràrios arràschiu, arrasigadura, ispizolada, ispuligadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu excoriation, écorchure Ingresu graze, abrasion Ispagnolu excoriación, abrasión Italianu escoriazióne, sbucciatura Tedescu Hautabschürfung.

ispigiolàre , vrb: ispijolare, ispizolare Definitzione illimpiare de su pigiolu, segare su pigiolu, sa corgiola, nau de frutuàriu e fintzes de su primu pigighedhu de sa pedhe Sinònimos e contràrios ispigirigare, ispulicare, spilloncai Frases sa patata, candho est apenas bogada, si podet ispizolare a rasigadura ◊ si bi la faches a ispizolare s'arantzu in d-unu cantzu solu t'isposas intro de s'annu…◊ su chiu de sa méndhula ispizolat candho est friscu, o sicu si est postu in abba budhida ◊ depo ispijolare sa castagna 2. sa brusiadura li at ispizoladu su dossu che una figu fata, sa pedhe ndh'essiat a corriolos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éplucher, écorcher Ingresu to abrade, to graze Ispagnolu pelar, excoriarse, pelarse Italianu sbucciare, escoriare Tedescu abschürfen.

pàscere , vrb: pàschere, paschi, pasci, pàsciri, pàssere Definitzione papare s'erba, nau de bestiàmene (si narat de su mere puru de su bestiàmene in su sensu de fàere pàschere, de tènnere pastura, una terra a pastura), e si narat fintzes de su pische, de bobbois, de gremes chi si papant àteru / pps. pàschidu, pàsciu (pà-sci-u); pàschere a fura = in pàsculu allenu Sinònimos e contràrios manicare, paschinzare, papai Frases su bestiàmine meu paschet in sas tancas de montes ◊ sos pastores paschiant su bestiàmine in su comunale (F.Masala)◊ cussas terras ti las ses paschindhe tue e tue mi pagas! ◊ cussu cunzadu lu paschimus nois ◊ vae e passe sa crava! ◊ is brebès fiant pascenno ◊ logu po pàscere ne dhu’at? 2. sos trastes los est paschindhe su babbautzu Ètimu ltn. pascere Tradutziones Frantzesu paître Ingresu to graze Ispagnolu pacer, pastar Italianu pàscere, pascolare Tedescu weiden.

pastoricàre, pastorigài, pastorigàre , vrb: apastorigai, pasturicare Definitzione contivigiare o tènnere contu bestiàmene, fàere su pastore, portare a pàschere o custodiare su bestiàmene paschendho Frases a piciochedhu de deghe annos fut pastorigandho unu tàgiu de crabas ◊ pastorigaiat unu masone de elveghes ◊ Antoni est pastoriganne in cussos logos ◊ tziu Predu fit galu pastoricandhe chin d-unu grustiedhu de crapas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mener les troupeaux au pâturage Ingresu to graze Ispagnolu pastorear Italianu pàscere, condurre al pàscolo, pascolare Tedescu weiden.

pastúra , nf Definitzione su logu e s'erba a pàschere / p. franca = pàsculu francu, genia de cuntratu (unu ponet is pàsculos, s'àteru su bestiàmene e su trebballu: su frutu est a mesapare) Sinònimos e contràrios ammindha, erba, paschinzu, pàsculu Frases sunt bichinos de pastura ◊ sos pastores pregant s'abba pro chi crescat sa pastura ◊ truvat su masone a sa ínnida pastura ◊ cussas tancas las tenent issos in pastura ◊ cufromma a sa pastura sa rassura Ètimu ltn. pastura Tradutziones Frantzesu pâturage Ingresu graze Ispagnolu pasto Italianu pàscolo Tedescu Weide.