codiàna , nf, avb: cogiana,
cojana,
congiana Definitzione
s'úrtima parte de una sumana de tempus; sa puda prus bàscia cun prus pagos ogos chi in su fundhu de sa bide depet abbarrare a úrtimu (ctr. cabidiana o carriadòrgia); cotza de linna chi de sa parte de asegus s'intrat in s'incàsciu de s'isteva po mantènnere sidhia sa timona a sa parte de asegus in s'arau / avb. a codiana, in codiana = a úrtimos
Frases
codiana de chida, de mese, de annu ◊ a codiana de s'àteru mese in bidha che sunt sos poetas a sa festa ◊ pustis, a codiana de frearzu, t'impigno de ndhe fàghere ispedire sa cantidade chi ti naro
2.
s'aradu fit divisu in deghe petzos: sa cogiana, s'isteva, sa entale…
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cojana, Coiana, Coyana
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dernier,
derrier,
à la fin,
enfin
Ingresu
the last part,
the back side of a thing
Ispagnolu
cola,
fin,
última
Italianu
l'ùltima parte,
la parte posterióre di qlcs
Tedescu
letzter Teil,
hinterer Teil.
coinàrgia , nf: coinaxa Definitzione
s'úrtimu frutuàriu o cosa chi si ndhe pinnigat de campu, de s'ortu: su frutu de agoa
Sinònimos e contràrios
coàina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fruit tardif,
dernier
Ingresu
last fruit
Ispagnolu
tardano
Italianu
último frutto
Tedescu
letzte Frucht.
durài , vrb: durare Definitzione
su sighire in su tempus, de una cosa, de unu, su àere dura, su sighire a èssere bonu, a serbire
Sinònimos e contràrios
campae
/
agguantai,
babiai,
poderai,
repetire,
ringire
| ctr.
acabbae,
passae
Frases
custa cura bandat fata durai seti dis e seti notis ◊ prega chi istemus bene e fetemus cosas de bonu cantu duramus bios ◊ cussu fit su pagu duradu de babbai ◊ meda ti ant a durare cussas iscarpas, comente las zughes a donzi cosa!…◊ in zerru su denote durat prus de su dedie ◊ custa cosa de manigare fora de frigoríferu no durat, si guastat deretu ◊ durat de prus su cartu fatu in forte
Sambenados e Provèrbios
prb:
a chie su pagu no mesurat, su meda pagu durat ◊ no durat totu su malu e no durat totu su bonu
Ètimu
ltn.
durare
Tradutziones
Frantzesu
durer
Ingresu
to last
Ispagnolu
durar
Italianu
durare
Tedescu
dauern.
postréru , agt Definitzione
chi est, o su chi est apustis de totu, de totus
Sinònimos e contràrios
últimu
| ctr.
primmu
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
dernier
Ingresu
last
Ispagnolu
último,
postrero
Italianu
ùltimo
Tedescu
letzt.
últimu , agt, nm: úrtimu Definitzione
chi o chie benit apustis de totus, apustis de totu
Sinònimos e contràrios
postreru
/
acabbada,
acabbu,
fine
| ctr.
primmu
Maneras de nàrrere
csn:
a úrtimu meu, tou, sou, nostru, bostru = apustis de a mie, ifatu meu, e gai; in úrtimos de…, a úrtimos de… (chida, mese, annu e gai) = a s'acabbada, me in s'úrtimu tempus; a s'úrtimu de… = apustis de…; a úrtimu, a s'úrtimu = a sa fine, a s'acabbada
Frases
apu acabbau de isparai is úrtimas cartúcias chi teniu ◊ s'úrtimu tretedhu de caminu lu aiamus fatu abbellu abbellu ◊ in su padente bi sont sos úrtimos funnos chi si l'ant àpita ◊ s'última domíniga de austu si faghiat sa festa de sos bajanos ◊ martis est s'úrtima dí de carnevali…
2.
sos úrtimos ant a èssere primos
3.
ti ndhe ses pesadu a úrtimu meu ◊ a sos úrtimos de capitanni bi at galu, pro concruire s'annu de su tzeracu ◊ nosu est mellus chi abarreus a úrtimu…
Tradutziones
Frantzesu
dernier
Ingresu
last,
extreme
Ispagnolu
último
Italianu
ùltimo,
estrèmo
Tedescu
letzt,
äußerst,
Letzte.