Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corraxinài , vrb: corruxinai, curruxinai Definitzione betare unu corrighinu, istare o èssere a corrighinos: si narat de animales (àinu, leone), de su mare e fintzes de sa bentre Sinònimos e contràrios abborrochinare, corrighinare, corrinai, orriare Frases parit unu molenti corraxinendi 2. mi currúxinat sa brenti, mi benit a puntas Terminologia iscientìfica bga Tradutziones Frantzesu braire, rugir Ingresu to bray, to roar Ispagnolu rebuznar, rugir Italianu ragliare, ruggire Tedescu iahen, brüllen.

corrúxu , nm Definitzione genia de boghe de animale, a grida, a tzérriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rugissement Ingresu roar Ispagnolu rugir Italianu ruggito Tedescu Brüllen.

ilborrócu , nm: isborrocu Definitzione cuménciu airadu, a meda, cun fortza de calecuna cosa o de unu fàere (es. de errisu) Sinònimos e contràrios sderrocu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impétuosité, élan, éclat Ingresu roar, loud rush Ispagnolu estallido Italianu ìmpeto fragoróso, scròscio Tedescu Ausbruch, Rauschen.

ruzidàre , vrb Definitzione su corrighinare de unos cantu animales, ma fintzes de is bentos Sinònimos e contràrios mughilare 2. su riu candho rúzidat, muet e ispumat, invece de richesa, motu e vida, totu che tragat, istruet, consumat (P.Casu)◊ ruzidendhe iscadenadu múilat su bentu chi traigolzos parent passendhe Tradutziones Frantzesu rugir Ingresu to roar Ispagnolu rugir Italianu ruggire Tedescu brüllen, brausen.

tzacarrài , vrb: tzacarrare, tzacarriai, tzacurrare, tzancurrare Definitzione fàere tzocu, tzàcurru coment'e de cosa àrrida o chídrina segandho, isperrandho, matzigandho (nau fintzes própriu po matzigare, istrecare a dentes cosa tostada) Sinònimos e contràrios acorriatare, isbombiare, iscochidai, itzacarrai, sacai, tochedhare, trochedhare, tzachedhare, tzachidai, tzocai Maneras de nàrrere csn: tz. is dentis = arrodare de dentes; tz. sa nuxedha cun is dentis = traghedhare, segare sa nantzola a mossu; àxina chi tzacarrat = aghedhosa; tz. is manus = tzocare sas manos Frases s'intendit sa frúsia de su fogu tzacarrendi ◊ gei at tzacarrau cussu tronu!…◊ mi pongat àxina bella, chi tzacarrit ◊ prima de nci andai at fatu custu tzacarru… ancu dhi tzacarrint is barras! ◊ est tzacurrandhe che procu in àurra! ◊ sas pitzinnas sunt tzacarrandhe chivarzu frissu ◊ femu tzacarrendi cíxiri e nuxedha 2. tzacarru perda de fogu de cantu seu barra forti ◊ su pani dh'apu tzacarrau in tres mússius Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépiter, éclater Ingresu to crackle, to burst, to roar Ispagnolu crepitar, estallar Italianu crepitare, scoppiettare, scoppiare, rombare Tedescu bersten, knistern.

«« Torra a chircare