fibèra , nf: filera Definitzione cosas meda (fintzes gente) una aifatu de s'àtera a longu a longu: filera de montes, de matas, de nues, de màchinas e àteru; fintzes cosas postas subràbari Sinònimos e contràrios arrenghera, cadenale 2, cordu, fila, filare 1, filleri, filerina, giuali, lérina, órdine Frases miraia sas rúndhines bolendhe a filera ◊ allónghiat is bratzus, a su buju, e nci fait arrui una fibera de pratus de sa mesa ◊ fuit una filera longa de zente comente si ne bidiat de novenantes annanne infatu de su santu ◊ andhabat a puntorju in manos sitziandhe e ghiandhe sa filera de sas béstias ◊ candu arrít dhi bis duas bellas fileras biancas de dentis Ètimu ctl. filera Tradutziones Frantzesu file, série, rangée Ingresu line, series Ispagnolu fila, serie, desfile Italianu fila, sèrie, sfilata Tedescu Reihe, Serie.

óldine, óldini , nm: órdine, órdini Definitzione manera de fàere, de manigiare o contivigiare cosa cun régula, cun métidu, bene, cunforma a unu critériu; cosa chi si cumandhat de fàere, su cumandhare de fàere calecuna cosa; giuale o filu de bide, de bíngia, cosa assentada o isceberada cunforma a calecunu critériu; est fintzes unu de is sete sacramentos in sa dotrina católica, su chi cunsacrat a preide (órdines sacros) Sinònimos e contràrios régula, regulamentu / arrenghera, cadena, fibera, fila, filerina, giuale 1, lérina / cumandhu | ctr. disórdine, isórdulu Maneras de nàrrere csn: ó. alfabbéticu = campionadura de peràulas, númenes e gai a manera chi si agatent unu ifatu de s'àteru che a sas líteras de s'alfabbetu Frases in cussu logu órdine perunu no bi ndh'at: donzunu faghet su chi li paret e piaghet 2. órdine de su síndhigu: si avertet sa populatzione de andhare a pagare s'abba! 3. apo pudadu duos órdines de bide Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ltn. ordine(m) Tradutziones Frantzesu ordre Ingresu order, series Ispagnolu orden, mando Italianu órdine Tedescu Ordnung, Befehl, Weihe.

«« Torra a chircare