bullài , vrb: bullare Definitzione
pònnere su bullu, su timbru a unu paperi, marcare is misuras a manera chi s'iscat chi funt giustas e singialent bene is cantidades; fintzes imbrutare, pònnere singiale a pistadura
Sinònimos e contràrios
marcare,
punciai
Frases
misura e pesu funt duas cosas e dogna tanti tocant bulladas (Urru)◊ nd'est beniu cun d-unu metru sentza de bullai!
2.
si daes sa peràula e no la muntenes ses bulladu, mih!
3.
sas mudandhas sunt bullatas (G.Cabras)
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
timbrer,
marquer
Ingresu
to stamp
Ispagnolu
sellar,
timbrar
Italianu
bollare
Tedescu
stempeln,
abstempeln.
búllu 2 , nm Definitzione
paperi bullau, cun valore legale e genia de aina chi postu o betau in pitzu de calecuna cosa a cropu o incracau cun tinta lassat unu marcu
Sinònimos e contràrios
trimbu
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
timbre,
cachet
Ingresu
stamp
Ispagnolu
sello
Italianu
bóllo
Tedescu
Stempelmarke,
Siegel,
Stempel.
francubbúllu , nm Definitzione
paperedhu chi balet de pagamentu po mandhare sa posta; in cobertantza, orrugu pitichedhedhu
Frases
si no ponis su tanti giustu de francubbullu, sa lítera lompit tassada
2.
si remunint sas titas cun duos francubbullos in petorras!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
timbre
Ingresu
stamp
Ispagnolu
sello
Italianu
francobóllo
Tedescu
Briefmarke.
punciadúra , nf Definitzione
su punciai; su singiale o marcu chi si lassat in su trastu, fintzes s'istampu chi lassat su bobboi chi ponet a is laores / p. de billete = genia de istampu o timbru chi averat comente unu si ndh'est serbiu (e no balet àtera borta)
Sinònimos e contràrios
bulladura,
malcadura
Frases
po dónnia punciadura si depit pagai unu tanti
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
marque,
oblitération
Ingresu
stamp,
cancelling
Ispagnolu
marca,
pinchazo
Italianu
màrchio,
obliterazióne
Tedescu
Marke,
Zeichen,
Markierung,
Entwerten.
puncionài, puncionàri , vrb: puntzonare Definitzione
púnghere, istampare, marcare o singialare a puncione coment'e faendho intacu; in cobertantza, cobèrrere, fintzes ispuntzonare is àteros o atzitzare a fàere calecuna cosa / puncionai muneda = imprentare sa figura in sa muneda
Sinònimos e contràrios
imprentai,
punciai
/
cadhicare,
saltiare,
zúchere
/
impunciai,
impuntzonare,
insissiligai,
intzidiare
Frases
custu pesu no est puntzonadu, no est in régula!
2.
a sas festas de carrasegare dogni pisedha essit mascherada, a boltas calicuna si est corcada: l'at fatu aposta pro si puntzonare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
poinçonner
Ingresu
to stamp
Ispagnolu
troquelar
Italianu
punzonare
Tedescu
punzen.
timbrài, timbràre , vrb: trimbare Definitzione
pònnere, betare su timbru, fàere marcare coment'e a timbru
Sinònimos e contràrios
punciai
Frases
intrendhe a triballu, nois no amus de timbrare che àteros ch'intrant a ufíssiu o a fràbbica ◊ a un'a una sas chi canto trimba, ti servant de collana o de cadena! (Pirastru)
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
timbrer
Ingresu
to stamp
Ispagnolu
sellar,
timbrar
Italianu
bollare
Tedescu
abstempeln.
tímbru , nm: trimbu Definitzione
genia de marca chi ponendhodha unu pagu a incradura lassat in paperi o àteru s'iscritura chi portat, prus che àteru coment'e indítziu o singiale de un'ufíciu, de un'autoridade: si narat de sa síngia etotu chi lassat; foedhandho de is sonos, de sa boghe, su chi distinghet s'unu de s'àteru duos sonos oguales de fortza e artària po s'aina chi dhu faet (o po sa persona chi foedhat o cantat)/ betare su t. = lassare unu bellu sinnale, meda
Sinònimos e contràrios
marca 1
/
tinnu 1
Frases
sa mesa de iscríere fit manna e prana, pariat una tanca, chin fasches de lapis, de pinnas e de trimbos ◊ sa dimanna pro sos contribbutos fit pronta, chin marcas, trimbos e firmas
2.
unu "do" sonadu a chiterra tenet unu trimbu diferente de unu "do" sonadu a trumba
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
timbre
Ingresu
stamp
Ispagnolu
timbre
Italianu
timbro
Tedescu
Stempel.