Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arrebbatàre , vrb: arrebbetare Definitzione leare sa cosa a s'àteru cun sa fortza, a poderiu e de mala manera Sinònimos e contràrios afrapare, arrancai, illatzare, iscrúfere, isculpire, isfrapare, istratzare Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu arracher Ingresu to tear (up) Ispagnolu arrebatar Italianu strappare violenteménte Tedescu heftig reißen.

chirchinàre , vrb: crichinare Definitzione segare una parte pitica de is cosas in su sensu de sa largària faendhodhas prus curtzas Sinònimos e contràrios acurtzai, cercinae, chertzinare, ilmutzare, incruciai, secare | ctr. aciungi, illonghiare Frases su ferreri críchinat e aggualat sas ungras de sos boes, ferrèndhelos ◊ su póberu no at àteru aficu si no sa miserina zoronada e sempre chi la servit a su ricu benit sas piús boltas chirchinada (M.Murenu) 2. intra a ballare coi chirchinada, como chi zughes sa munnedha noa! Ètimu ltn. circinare Tradutziones Frantzesu raccourcir, mettre en lambeaux Ingresu to tear to pieces, to shorten Ispagnolu acortar Italianu raccorciare, sbrindellare Tedescu verkürzen, zerfetzen.

fràpu , nm Definitzione tiradura, segadura a cropu Sinònimos e contràrios iscorriada, iscórriu Tradutziones Frantzesu accroc, déchirure Ingresu tear Ispagnolu desgarro Italianu strappo Tedescu Riß.

ildrigíre, ildrijíre , vrb: ildrixire, isdrijire, isdrisire, isdrizire Definitzione su s’ispicigare po isfortzu de cosas agguantadas impare cun cosidura o àteru deasi Sinònimos e contràrios iscosire, scorriai, steressai Frases traperas de trastes isdrijidos ◊ unu tacone si mi est isdrijidu Ètimu itl.t sdricire Tradutziones Frantzesu découdre Ingresu to tear Ispagnolu rasgar, desgarrar Italianu sdrucire Tedescu auftrennen.

irbardellàre , vrb: isbardelliare, sbardellai Definitzione bestire o portare male in pitzu su bestimentu, a coedha fora, ibbutonada o àteru Sinònimos e contràrios irraghilare, isbrocare, ischígnere | ctr. chígnere 2. zughiat su sinu nudu, in foras de sa camisa isbardelliada ◊ su massaju est totu irbardellau Ètimu itl. sbardellato Tradutziones Frantzesu mettre en loques Ingresu to tear to pieces Ispagnolu desgarrar Italianu sbrindellare Tedescu zerfetzen.

ischirriolài, ischirriolàre , vrb: iscorriolare, schirriolai Definitzione bogare unu trastu a corriolos, a tiras Sinònimos e contràrios imbroconare, irbinarjare, iscorriare, iscorriaxai, isteressare, istratziolare, minutzare, schirrionai, spetzimingiae Frases su rú li at iscorrioladu sa bestimenta ◊ sos canes ti ant a ischirriolare sas carres! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en lambeaux Ingresu to tear to shreds (in) Ispagnolu despedazar, destrozar Italianu sbrandellare, stracciare Tedescu zerfetzen, zerreißen.

iscorriài , vrb: scorriai, iscorriare 1 Definitzione bogare o fàere unu trastu a corrias, fàere una segada a iscórriu, segare a orrugos faendho a tiradura Sinònimos e contràrios ischirriolai, istratziolare Frases at iscorriau is mantas 2. su fedighedhu furit giogandho a cofedhu in foras, a pantalones iscorriaos e a… macarrone in campu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déchirer Ingresu to tear, to lacerate Ispagnolu desgarrar, rasgar Italianu squarciare, lacerare Tedescu zerreißen.

ispetatzàre , vrb Definitzione fàere a orrugos, segare a iscorriadura sa petza, un'animale pigau a móssigos Sinònimos e contràrios ispagatzai, ispetolare, loriai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre en pièces Ingresu to tear to pieces Ispagnolu despedazar Italianu sbranare Tedescu zerfleischen.

ispetolàre , vrb: ispetulare Definitzione segare a petolos, fàere a orrugos, nau de sa petza Sinònimos e contràrios ischirriolai, ispetatzare, ispitulliare, minutzare Frases animales malos ant ispetoladu unu pitzocu ◊ unu leone li at ispetoladu su bratzu ◊ mih no colet in mesus vostru unu leone e bos ispetolet a cantzos! 2. issindhe in sa zanna, a Mallena li aiat dau un'ocrada disisperada e li aiat bortau sas palas chin su coro ispetolau de su malumore nighedhu (S.Spiggia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en lambeaux Ingresu to tear to shreds (in) Ispagnolu despedazar carne Italianu sbrandellare Tedescu zerfetzen.

ispilíre, ispilíri , vrb: spiliri Definitzione tirare, bogare o fintzes pèrdere is pilos; bodhire cosa a tiradura a manu passandho is cambos in mesu de is pódhighes (es. olia, murta, ma si narat fintzes de animales chi tirant a móssigu) Sinònimos e contràrios iltzudhare, ispilicire, ispilujire, ispinnicire, spilissiri | ctr. pilire / irrampare, spibitzai Maneras de nàrrere csn: ispilíresi de su dispiaghere, de su disizu = tènnere dispiaghere, disizu mannu azummai de si ndhe dèpere ispilire; i. un'imbriaghera = isfegare, scexiai Frases sos pudhos si sunt totu ispilidos a bicadas ◊ si moviat che maca ispilíndhesi e abbanzèndhesi che linu suta de s'àlghida 2. sas berbeghes si ant ispilidu sa sida ◊ ndhe amus ispilidu un'àrbure de olia ◊ ant ispilidu sas àlvures chei su cucu: no bi ant lassadu una cariasa! ◊ manzanu babbu ti giughet a ispilire olia 3. eh, ispilindhe si ndh'est de sa gana de triballare!…◊ no mi dias nudha, no mi ndhe so ispilindhe de su disizu! ◊ siscuros, candho bi lis apo nadu, de su dannu, pro unu pagu no si ndhe ispilint! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peler Ingresu to unhair, to pluck, to peel, to tear off the hair (fur) Ispagnolu pelar Italianu pelare, spelare, spelacchiare Tedescu ausrupfen.

istodhíre , vrb: istudhire Definitzione tirare de fundhu (nau de erbas, cosas prantadas), arregòllere, pigare Sinònimos e contràrios bodhire, collire, irrampare, istòdhere, tirai, tòdhere Frases no s'istodhit un'àrvure annosa pro la piantare in àteru terrinu! ◊ a boltas pianghet pro ndh'àere istudhidu unu fiore ◊ sunt istodhindhe sos budrones de sa ua ◊ ma ite animale malu fit arrivadu a l'istodhire totu cussa cariasa?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arracher Ingresu to tear up Ispagnolu arrancar Italianu strappare, svèllere, divèllere Tedescu reißen, ausreißen.

istratzàre , vrb: istrutzare, straciai Definitzione tirare forte a cropu (fintzes po ndhe pigare cosa a chie dha portat o no dha bolet lassare o giare), pigare a fortza segandho sa cosa puru Sinònimos e contràrios afrapare, arrancai, arrebatare, illatzare, iscrúfere, iscúrpere, isfrapare, stiritzai Frases istratzare dae manos una cosa a unu ◊ no che istratzes sos fòglios dae su líbberu! ◊ ndhe li ant istratzadu sas carres, li ant pisuladu sa carena ◊ a sos màrtires cristianos lis istratzaiant sas carres cun pètenes de ferru ◊ sos corbos, chene pietu, sont istrutzanne s'úrtimu petolu Ètimu itl. stracciare Tradutziones Frantzesu arracher, déchirer Ingresu to tear (up) Ispagnolu arrancar Italianu strappare Tedescu entreißen.

làcrima , nf: làgrima, làmigra Definitzione istídhigu coment'e de abba chi sumit de is ogos (dhu bogant is gràndhulas chi s'ogu portat acanta), pruschetotu candho si pranghet (ma fintzes erriendho), o po unu sentidu forte, lastimandho a unu, o po cosa chi faet male a is ogos: pruschetotu est singiale de dolore, de dispraxere / min. lagrimedha Sinònimos e contràrios làmbria Maneras de nàrrere csn: zúghere sos ogros a làgrima = falendhe a làgrima, chi sumint donzi tantu carchi làgrima; ghetai sa làgrima = bídere su bene anzenu cun ódiu Frases portat sa cara acarrerada de làgrimas ◊ ue bides làgrimas a rios, frímmadi inie, chi sunt sorres mias, chi ambas sunt pianghendhe a pilu isortu! ◊ candho bidia a santa Teresa, una làmigra semper mi at fuiu (A.Calledda) Ètimu ltn. lacrima Tradutziones Frantzesu larme Ingresu tear Ispagnolu lágrima Italianu làcrima Tedescu Träne.

scórriu , nm: iscórriu*, scúrriu Definitzione segada in su traste, in su bestimentu, fintzes in sa pedhe; murrúngiu mannu tra personas Sinònimos e contràrios iscorriolada, iscorrioladura / disacórdiu / girma, iscurrúnciu Frases non bastat su tzàpulu a su scórriu ◊ est castiendi de unu scórriu chi dhui at ◊ depit èssi genti pòbira: in sa canadesa portat unu scórriu impipau ◊ depit èssiri arrésciu, ca in sa giancheta portat unu scórriu ◊ gi est nudha… dh'ant imbístiu e portat unu scórriu de su tzugu a brenti! Tradutziones Frantzesu déchirure Ingresu tear Ispagnolu rasgón Italianu strappo, squàrcio Tedescu Riß.

spadatzài 1 , vrb: ispagatzai, spagatzai, spedatzai Definitzione fàere a orrugos sa carena, segare orrobba a orrugos, a pedatzos, fintzes perdimentare o ispèrdere sa cosa, ispèndhere male, in cosighedhas de pagu contu Sinònimos e contràrios atzimare chimentare, immelmare, iscualtare, ispetatzare, loriai, steressai / isbaire, ispeldisciare, ispèldere, istravuciare, sparafiai Frases inchi dha spagatzit su buginu, dha spagatzit! ◊ apu a biri sa vengàntzia de si spagatzai a totus ◊ no eis a crei ca divideus sa propriedadi po si dha spagatzai bosàteras, no?!◊ bolit andai isceti a si spagatzai su dinai me is ristorantis! Tradutziones Frantzesu dévorer, mettre en pièces, démembrer Ingresu to dismember, to tear in pieces Ispagnolu devorar, despedazar Italianu sbranare, smembrare Tedescu zerfleischen, zergliedern.