Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

agigotàre , vrb: agiogotare, azigotare Definitzione fàere a zigota, cracare, iscúdere meda Sinònimos e contràrios arrogai, atzimare, azinare, fragassare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fracasser Ingresu to smash Ispagnolu destrozar Italianu fracassare Tedescu zerbrechen.

atzimàre , vrb Definitzione segare, fàere a orrugos / a. sas ungras = segai, incurtzai is ungas Sinònimos e contràrios agigotare, arrogai, azinare, fragassare, iscassaudhare, secare / arroinare, chimentare, idarrocai, iscalabrare, iscempiai, istrossare / ischimare Frases paret chi cherfat atzotare a sos malintragnados chi ant dadu s'ischintorzada a su leperedhu: ero finas isse, isfidiadu malu, leat a l'atzimare! Ètimu itl. accimare Tradutziones Frantzesu fracasser Ingresu to smash Ispagnolu destrozar Italianu fracassare Tedescu zerbrechen.

destrossài, destrossàre , vrb Definitzione fàere destrossa, fàere a orrugos, arruinare totu Sinònimos e contràrios agigotare, degogliai, ifasciare, isciasciai, iscruncassare, secare, truncai Frases destrossada est sa cadena de s'ómine cautivadu Ètimu ctl., spn. destrossar Tradutziones Frantzesu mettre en pièces, massacre, endommager Ingresu to brake to pieces (to tear), to damage heavily Ispagnolu destrozar Italianu fare a pezzi, scémpio, disastrare Tedescu niedermetzeln.

iddoàre , vrb: ildoare, irdoare, irdogare, isdoare, sdogai Definitzione essire o bogare de pare is doas (nau de carrada); nau in cobertantza, apèrrere, bogare de pare, fàere a orrugos de su cropu o de s’orruta, nau de ccn. crepare de su tzacu o de àteru Sinònimos e contràrios cherpai, ildeossare, isdegorare, isteressare Frases mai carrada apo bidu ildoendhe ◊ est a puntu de s'irdogare che una cupa, imbriacu! 2. sa gente tostada de s'errisu agiummai si dhue iddoànt candho iant inténdiu sa cosa ◊ su coro mi si fit irdoganne dae sa gana de li nàrrere chi emmo ◊ indunindunu, iscostiànnesi che pípera, su babbu si fit irdogatu: si fint pesatas sas tràchitas de sas voches (A.Pau) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enlever les douves, démolir, écraser Ingresu to smash, to unstave Ispagnolu quitar las duelas, romper, destrozar Italianu sdogare, sfracellare, sfasciare Tedescu die Dauben entfernen von, zertrümmern, zerbrechen.

iscartaràre 1 , vrb: iscarterare, iscuartarai, iscuartarare, iscuarterare, iscuarturare, scuartarai Definitzione fàere a cantos, irdoare, crepare coment'e a isciopadura, mescamente po tzacu, arrennegu (e nau cun tzacu), fintzes in su sensu de fàere de su corpus; iscúdere a terra de fàere sa cosa a orrugos Sinònimos e contràrios cherpai / secare Frases su coro si li fit iscartarandhe a s'intèndhere sa boche de Maria ◊ su binu nou iscuàrterat sas cubas betzas ◊ che depes essire mancari t'iscuàrtures e ti crepes! 2. sa carrada, comenti at unfrau cun s'àcua, at iscurtarau unu circu 3. crachi bituleri si est iscarterau in su liminarzu de sa domo de s'arretore: mancu arrespetu po su preide! 4. su risu de sa melagranada, ruta a terra e iscuartarada! ◊ dh'ant agatau iscuartarau, impicau ◊ e abbàssiami sas boghes… iscuarterada chi ti agatent! ◊ soe cun sa conca iscartarada dae su dolore de dentes 5. si ei pótziu dh'iap'èssi giai iscuartarau a terra! Ètimu ctl. esquarterar Tradutziones Frantzesu crever Ingresu to dye Ispagnolu destrozar, agrietar Italianu crepare Tedescu bersten.

ischirriolài, ischirriolàre , vrb: iscorriolare, schirriolai Definitzione bogare unu trastu a corriolos, a tiras Sinònimos e contràrios imbroconare, irbinarjare, iscorriare, iscorriaxai, isteressare, istratziolare, minutzare, schirrionai, spetzimingiae Frases su rú li at iscorrioladu sa bestimenta ◊ sos canes ti ant a ischirriolare sas carres! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en lambeaux Ingresu to tear to shreds (in) Ispagnolu despedazar, destrozar Italianu sbrandellare, stracciare Tedescu zerfetzen, zerreißen.

isciasciài , vrb: sciasciai Definitzione fàere a orrugos ma coment'e a crepadura, a isciopadura, segare Sinònimos e contràrios destrui, idarrocai, ifàghere, ifasciare, isciusciai, isconciare, isordulare, sculai Frases nant ca, sa noti chi nascit Gesugristu, su tiau totu su chi aferrat isciàsciat! ◊ chi pigu cussa cadira si dha isciàsciu in conca!… ◊ chi t'arruit sa síndria a terra s'isciàsciat! Tradutziones Frantzesu défaire Ingresu to crumble Ispagnolu destrozar Italianu sgretolare Tedescu zerbröckeln.

isconsiminzàre, isconsimizàre , vrb: iscosciomingiai, iscossiminzare, iscossimizare, iscossomingiai, iscussimintzare, iscussiminzare, scoscimingiai Definitzione bogare de pare, iscosciare, illascare, guastare male una cosa, nau mescamente de is peis o cambas de unu trastu; fàere dannu Sinònimos e contràrios destrui, dissantarare, ildeossare, irgangalistae, isbabbarrare, iscadapiare, iscunsertare, istracassare, istraessare, scannugai, scosciai | ctr. conziminare, ingrauciare Frases si che la fúrrias gai, cussa cradea l'iscossiminzas, totu! 2. donzi note l'iscrujuraiat s'àitu e chin sa robba l'iscussimintzaiat su semenatu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégonder, disjoindre Ingresu to unhinge, to break up Ispagnolu romper, destrozar Italianu sgangherare, sconnèttere Tedescu aus den Angeln heben, aus den Fugen bringen.

iscruncassàre , vrb Definitzione isconciare, fàere iscónciu mannu, bogare de pare, fragassare Sinònimos e contràrios agigotare, degogliai, destrossai, ifasciare, isciasciai, secare, truncai Frases su pudhéricu li potiat servire ca si li fit iscruncassata sa moto Tradutziones Frantzesu fracasser, abîmer, détraquer Ingresu to shatter Ispagnolu destrozar Italianu sconquassare Tedescu erschüttern.

istracassàre , vrb: istracasciai, istracosciai 1, stracosciai 1 Definitzione bogare de pare, orrúere a irdoadura, nau de gente, immarrire a fortza de andhare, de fàere Sinònimos e contràrios dissantarare, ildeossare, iscadreare, isconsiminzare / fadiae, strachedhai Frases fillus nostus in guerra depint èssi totu istracosciaus, poberitus! (T.Addari)◊ s'arroca me in miniera pariat de ndi depi istracasciai de unu momentu a s'àteru ◊ sa mesa a fòrcia de dha trisinai s’est istrecosciara 2. cussu viazu mi che at totu istracassadu ◊ chi dh'ia iscípiu, no mi iap'a èssiri istracosciau andendi a circai ispiridadas! Tradutziones Frantzesu dégonder Ingresu to unhinge Ispagnolu romper, destrozar Italianu sgangherare Tedescu zerschlagen.

lainài , vrb: laniai Definitzione fàere a orrugos, bogare a corriolos, segare Sinònimos e contràrios ischirriolai, iscorriai, istratziolare Frases cras puru su dolori mi at a lainai su petus ◊ si unu prantu intendeis, est su mundu lainau: sa paxi dh'ant morta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu déchiqueter, déchirer Ingresu to rend Ispagnolu destrozar, lacerar Italianu dilaniare Tedescu zerreißen.

sciasciài, sciasciàri , vrb: isciasciai* Definitzione fàere sa cosa a crantos ma coment'e a crepadura, a istrecadura, a orrughedhos piticos e a farinos Sinònimos e contràrios destrui, idarrocai, ifàghere, ifasciare, isciusciai, isconciare, isordulare, sculai Frases sa cosa tropu cota si sciàsciat ◊ is messajus marrant sas terra po sciasciai e iscirinai sa léura ◊ cussu est cument'a una cubidina: chi arruit si sciàsciat! ◊ chi pigu una pedra ti sciàsciu! ◊ tenit su carru totu sciasciau ◊ su lióngiu de is mànigas si sciàsciat in s'argiola Tradutziones Frantzesu écraser, briser, mettre en pièces Ingresu to shatter Ispagnolu romper, destrozar Italianu sfasciare Tedescu zerbrechen, zertrümmern.

«« Torra a chircare