Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

allacanàe, allacanài , vrb: allacanare, allecanai Definitzione si narat foedhandho de gente, animales e matas chi funt cédios, lecos, chentza fortza po mancamentu de abba, po immarritzone, o àteru, de erbas e matas chi si che fúrriant o incrubant candho faet bentu forte; trebballare cun afannu, a cantu si dha podet fàere, tribbulare meda, fintzes torrare àlidu a pelea e a sa lestra, assupandho Sinònimos e contràrios acalamai, addormicare, allebigiare, allechiai, ammustiai, caugai, ifrachire, inflachèssiri, irdebbilitare / fritire, muciare / acaogare, afandhare, afauciae, assupai, sufratare Frases su sicori allàcanat erbas e floris ◊ seu totu allacanau de sa basca 2. aia iscavadu sa domo allacanendhe e mi so mortu de manu mia ◊ t'ismermu e ti allàcanu! ◊ ànima e corpus mi at allacanadu lassèndhemi tristu e isconsoladu (S.Baldino) 3. a brincos che la ponzeit in bidha, a limba fora allacanendhe che cane de catza (G.Addis)◊ sos canes fint isterrujados in s'umbra, allacanendhe a limba a fora Tradutziones Frantzesu languir, affaiblir Ingresu to languish, to weaken Ispagnolu debilitarse Italianu languire, infiacchire Tedescu schmachten, ermatten.

calamài , vrb: acalamai, calamiai, calemai, callamai, caramai Definitzione calàresi de su sicore, po mancamentu de abba, de fortzas Sinònimos e contràrios acalabiare, allartzanai, allebigiare, allizare, irdebbilitare / ammaculiare, apirchizonare Maneras de nàrrere csn: unu frori caramau, calamiau, follas callamadas = tzédidu, tzédidas de su sicore; c. s'atza = dòrchere, pèrdere s'ata (in suspu, sa capatzidade de s'impònnere, de faedhare) Frases s'est calemada sa mata 2. gopai Giuanni, bosu gei seis de bon'arratza e no si calamat s'atza che gortedhu arruinau! ◊ seu caramada: no tengu balia de nudha, cun cussu pentzamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se flétrir, affaiblir, se faner Ingresu to dry up, to wither, to weaken Ispagnolu marchitarse Italianu appassire, infiacchire Tedescu ermatten, welken.

ifrachíre , vrb: infrachiri, inflachiri, irfrachire Definitzione fàere o essire fracu, débbile, lenu, de pagu fortza, pigare a frachesa; leare sa conca, fàere sa conca a brodu Sinònimos e contràrios afrachiai, flachèssiri, indebbilitai, inflachèssiri / atambainare, scilibriri Frases issu at deretadu a s’ifrachire e sa fortza sua si ch’est istirida ◊ sa fémina si fiat infrachia e aturàt crocada 2. custu arrexonamentu mi est infrachendi sa conca, ita dannu! ◊ zughet sos bratzos ifrachidos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débiliter Ingresu to enfeeble, to weaken Ispagnolu debilitar Italianu debilitare Tedescu schwächen.

illauníre , vrb Definitzione fàere débbile, chentza fortza Sinònimos e contràrios ifrachire, indebbilitare, irdebbilitai, ispoderire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affaiblir Ingresu to weaken Ispagnolu debilitar Italianu svigorire Tedescu schwächen.

indebbilitài, indebbilitàre , vrb Definitzione fàere a debbilesa, fàere débbile Sinònimos e contràrios acalamai, ifrachire, spoderai / irdebbilitai Frases de is cropus pigaus fut istétia indebbilitada sa crabetura Tradutziones Frantzesu affaiblir, débiliter Ingresu to weaken Ispagnolu debilitar Italianu indebolire, debilitare Tedescu schwächen.

irdebbilitài , vrb: irdebbilitare Definitzione fàere a debbilesa, fàere débbile; nau de cosas, ifinigare, fàere prus pagu de agguantu Sinònimos e contràrios acalamai, ifrachire, illaunire, indebbilitai, infrachessi, isteniai | ctr. afortire Frases si t'irdebbilitas est peus: sacu irbóidu no abarrat istantàrgiu ◊ sa gana at irdebbilitau sos ànimos prus fortes 2. si che ndhe li sighis a segare meda, de linna, l'irdebbilitas e no rezet prus, custa cosa! Tradutziones Frantzesu débiliter, affaiblir Ingresu to weaken Ispagnolu debilitar Italianu debilitare, indebolire Tedescu schwächen.

irmeudhàe, irmeudhàre , vrb: irmidudhare, irmiodhai, smoedhari Definitzione bogare o pèrdere su meudhu, pèrdere sa fortza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enlever la moelle, épuiser Ingresu to weaken, to take the marrow out Ispagnolu desmeollar, debilitar Italianu smidollare Tedescu das Mark herausnehmen aus, entkräften.

sfinigài , vrb: ifiniare*, scinigai Definitzione fàere prus fine, prus débbile, bènnere mancu de sa debbilesa Sinònimos e contràrios afinai, afinicare, assilingare, assutighilare, infinigae, insutiligai, irrussare, isgumentare / ammustèlchere | ctr. ingrussai 2. sentza de papai, si ant a sfinigai in caminu poita benint de aillargu ◊ iat a ai bófiu itzerriai a boxi manna po dhi fai iscí ca cuss'amori dhi sfinigàt s'ànima, ma no podiat fai nudha ◊ sfinigada de su prantu, iat pigau sonnu Tradutziones Frantzesu s'amincir, affaiblir, épuiser Ingresu to wear out, to make thin, to weaken Ispagnolu adelgazar, agotar Italianu assottigliare, indebolire, sfinire Tedescu feiner machen, schwächen, erschöpfen.