Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

carasiài , vrb: caraxai, crasiai Definitzione frigare, suíghere un'arremu de sa carena e fintzes sa pasta; a logos, carinnare Sinònimos e contràrios afrigongiai, friai, ifricatzare, scrovinai, sfrigongiai / ciuexi, soíghere / carignai Frases si ti benit càncuru a su piscioni, carasiadhu! ◊ cun sa manu at sodigau a carasiai su fillu nendu is brebus po su dolori de brenti ◊ serbit s'ollu po mi carasiai Ètimu ltn. charaxare Tradutziones Frantzesu frotter, masser Ingresu to rub Ispagnolu frotar, amasar Italianu strofinare, massaggiare Tedescu reiben, massieren.

cariàre , vrb Definitzione suíghere, trebballare a istrecadura sa farra impastada, sighendho cun fortza fintzes a candho sa pasta essit bella lisa e de totunu andhare; frigare, faendho pagu o meda fortza, cun sa pranta de is manos o cun sa matza de su pódhighe un'arremu o unu tretu de carena addoloriu, bogau, atrotigau o àteru (ma fintzes po gustu, a allisadura, a istringidura); foedhandho de cosas díligas, tocare a tropu, pistare (ma si narat fintzes cariare sa pedhe conciada) Sinònimos e contràrios ciuexi, iscarasciare 1, soíghere / apalpedhare, aplopodhare, cariedhare, pistae, surrai Frases passabat notes intregas inturtandhe, cariandhe e tendhendhe 2. penso no as a chèrrere cariadu pro sos isfortzos tuos! ◊ ndh'est rutu dae su carru e como lu sunt cariendhe pro che li torrare unu pè bogadu 3. càriat subra de palas su bàrriu pesosu…◊ sa zente fit totu cariendhe miséria, cussos annos de annada mala ◊ e s'iscoberint mudandha e camija, cària cària e tòcami toca! ◊ si ti cheres cariadu beni, za che tenzo unu bellu fuste!…◊ no ti càries sos ogros ca ti faghet peus a ratinzu: pònedi collíriu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead, to massage Ispagnolu amasar, masajear Italianu gramolare la pasta, massaggiare Tedescu kneten.

ciuèxere, ciuèxi , vrb: ciuèxiri, suèxere Definitzione trebballare a istrecadura cun fortza sa farra impastada fintzes a candho essit de totunu andhare, a unu cumossu chentza chi dhue abbarret farinedhu perunu e siat fintzes lisa / c. a unu = cariàrelu a corpos, mazare Sinònimos e contràrios cariare, iscarasciare 1, soíghere Frases si suexu sa pasta mi fatzu unu cocòi 2. chi mi benit a manus gei mi dhu ciuexu dèu! Ètimu ltn. subjicere + subjectus Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu gramolare la pasta Tedescu kneten.

cumassài, cumassàre , vrb: acumassare, cummessai, cummossai, cumossai Definitzione impastare sa farra cun su frammentu po fàere su pane, is tzípulas; ispartzire sa pasta impastada in cumossos de suíghere Sinònimos e contràrios impastai, inturtare Frases manus lestras sedatzant sa farra, dha cumossant, dha ciuexint, dh'ispòngiant e dha inforrant ◊ su civraxu est totu cummessau e ciuetu ◊ immoi, sa farra cumossada tocat a dha ciuexi 3. poita custa cronta chi una dí fiat pani no si lassat prus cumossai de sa manu? ◊ sa beridadi de sa vida est cummossada de gosu e de tristura Ètimu ltn. cummassare Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu impastare, intrìdere la farina Tedescu kneten.

impastài, impastàre , vrb Definitzione fàere s'impastu, nau mescamente de sa farra chi si ammesturat cun su frammentu e abba e si aprontat po fàere a pane, o de àteras cosas chi si ammesturant a morigadura cun abba (es. arena, cimentu, crachina, terra) Sinònimos e contràrios cumassai, inturtare 2. cussos sunis bàrbaros impastados a fele Tradutziones Frantzesu pétrir, mélanger Ingresu to knead, to mix Ispagnolu amasar Italianu impastare Tedescu kneten, anrühren.

inturtàre , vrb Definitzione impastare sa farra cun su frammentu e abba cun d-unu pagu de sale po fàere su pane; impastare css. cosa a murigadura cun abba; fàere sa pasta a turta / i. a lótriu = a modhe, cun prus abba (ctr. a tostu) Sinònimos e contràrios cumassai, impastai Frases a sa farina ghetàeli paca abba e inturtae a tostu! ◊ a Pasca inturtant binti duos chilos de casu friscu pro fàchere casadinas ◊ sa símula fit ammadricada e pesada pronta a inturtare 2. su manibale at inturtau s'arena chin sa carchina ◊ a mesudie inturtabat su ghilinzone a su poledhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu impastare Tedescu kneten, anrühren.

lebbréri , nm, nf: lebbrera, libbreri Definitzione istrégiu de terra martau po impastare e fàere su pane / min. lebbreritu Sinònimos e contràrios scifedha, tavania Frases mamma mi coghet turedhos, de lebbreris de giodhu mi atato ◊ sa betzita lesit unu lebbreri e bi betesit innanti s'abba frita, debustis s'abba calda ◊ aforradu su lebbreri cun su telu e prenadu de farina, s'isolviat su fremmentarzu ◊ cust'ómine acontziat libbreris e gofàinas de terra Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. llibrell Tradutziones Frantzesu bassin, cuvette Ingresu basin Ispagnolu recipiente de barro para amasar Italianu bacile, bacinèlla Tedescu Backschüssel.

soíghere , vrb: subíghere, suíchere, suíghere, suigi, suvíghere Definitzione trebballare a istrecadura cun fortza sa farra impastada fintzes a candho essit de totunu andhare, a unu cumassu chentza chi dhue abbarret farinedhu perunu e siat fintzes lisa, pronta po dha segare a panes, o fintzes, una borta sueta, po dh'ammodhigare de prus intrandhodhi àtera abba segundhu ite pane si depet fàere (es. cogones ammodhigadas)/ pps. subetu, suetu, suitu; conca de soíghere = scifedha, tevania Sinònimos e contràrios cariare, ciuexi, iscarasciare 1 Frases sa cochidora at subetu sa pasta ◊ prepàradi a fàghere farina e a suíghere! ◊ sas giòvanas fint tessendhe o suighendhe su pane ◊ tia Ainza andhaiat a suíghere sa cota ◊ candho sa pasta che fit suita la maniestaint in cantzos uguales e tundhos Ètimu ltn. subigere Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu gramolare la pasta Tedescu kneten.

«« Torra a chircare