Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bacínu 1 , nm Definitzione su tretu de sa carena tra is duos ossos de is lumbos Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu bassin Ingresu pelvis Ispagnolu pelvis Italianu bacino Tedescu Becken.

bàlsa , nf: baltza, bàrcia, barsa, bartza, brassa, bratza Definitzione genia de lacu mannu o poju a pranta retangulare po dhue prènnere abba; genia de fossu, de sa matessi forma, po pònnere crachina imbartzada / min. bartzita, bratzichedha; bartza po iscagiare cartzina = bartza inue si ammesturat abba a sa crachina rude (de betare a unu fossu) Sinònimos e contràrios barchile, bràtziga, lacu Frases in s'ortu bi cheret sa bartza pro collire s'abba ◊ chin sa líssia si fachiat sa bocada in sa brassa Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. balsa Tradutziones Frantzesu bassin Ingresu pond Ispagnolu pilón Italianu vasca Tedescu Becken.

barchíle , nm: barcile, barcili, bartzile, bracibi, orcibi Definitzione fràigu po prènnere de abba, ma fintzes fossu, pischina, poju; istrégiu mannu po sa múrgia po su casu / casu de barchile = merca Sinònimos e contràrios balsa / mulgera Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bassin, lavoir Ingresu trough Ispagnolu dornajo, gamella Italianu truògolo Tedescu Trog.

bartzíta , nf Definitzione min. de bartza, bàrcia pitica Sinònimos e contràrios bratzichedha Tradutziones Frantzesu petit bassin, bassinet Ingresu small basin, tub Ispagnolu pila Italianu vaschétta Tedescu kleine Wanne.

cròca , nf, nm: croga, crogu Definitzione genia de tzintzigorru siat de terra e siat de mare; su corgiolu (corra) de sa cóciula e fintzes de is oos; sa conca de s'ossu mannu de sa còscia, s'incàsciu suo e mescamente is ossos de su lumbu, in pitzu de is nàdigas (deosi fintzes cloga, a logos) Sinònimos e contràrios babbacorra, ciócula, cocoi, cocorra, cocorróciu, cocorróide, gioga, pissigorru 1, sicigorru, tabacorra / cóciula / lumbu Maneras de nàrrere csn: croca nuda = tiligugu; s'ossu de sa c., de sa gioga = su fusti de sa coa, sa coa de s'ischina o crogale, itl. còccige; sa ruche de crocas = su tretu in mesu de sos duos lumbos; abbistu che c. = tontu che napa; mudu che c. = citiu deunudotu Frases sas crocas abbarrant istichias in tempus assutu ◊ proghe proghe, sa zente fit totu andhandhe a cullire crocas ◊ sas crocas fint sapurias chi no si catzabant dae buca! 2. no bi at a resèssere mai: est che a illichidare su mare a croga! 3. su traghinu galanu como est mudu che croca 4. si at ghetau sa camisa in crocas ◊ pòveras crocas mias, dresta e manca: sunt die e note sèmpere a tochedhu! ◊ s'àinu intórticat sa croca a s'irdobbonzu Terminologia iscientìfica crp, crn, helix hortensis Ètimu ltn. cochlea Tradutziones Frantzesu escargot, ilion, bassin Ingresu ilium, snail, pelvis Ispagnolu caracol, pelvis Italianu lumaca, ìleo, bacino Tedescu Schnecke, Darmbein, Becken.

làcu , nm Definitzione genia de istrégiu de linna o de pedra, de fatura diferente segundhu a ite serbit: su l. de linna po catzigare s'àghina est unu truncu de mata buida de unos duos metros, isperrau de longu mesu mesu a manera de pònnere su sacu de s'àghina e de calare su mustu a una cobedina; su l. de sa mola est una pedra manna, tundha e arta, prus istrinta in fundhu e larga in pitzu, picada a imbuidadura fata coment'e istrégiu, cun d-un'apertura a paris de su fundhu po ndhe pòdere bogare sa farra, duas partis in artu agiummai a oros chi essint a bandha de aintro po cicire o agguantare su coru cun sa túnica; su l. po pònnere abba o a papare a is animales est de pedra picada, longu o fintzes cuadrau (in is crésias po s'abbasanta est tundhu)/ min. lachedhu, lachighedhu Sinònimos e contràrios scifedha, tavania, tuva / pica / abbasantera Frases su lacu de sa mola si est de linna si narat "cubedhu" puru ◊ su lachedhu a su porcu li cheret pienadu a manigare ◊ at cumintzatu a iscarchiare supra de su sacu de s'àchina collocatu in su lacu ◊ in crésia si ponit sempri arrimau acanta a su lacu de s'acuasanta ◊ sa pudha at criau un'ou mannu coment'e unu lacu de mola… Sambenados e Provèrbios smb: Laccu, Lacu Ètimu ltn. laccus Tradutziones Frantzesu bassin, lavoir, auge Ingresu trough Ispagnolu lagar, gamellón, solera, pila, artesa, batea Italianu truògolo Tedescu Trog.

lebbréri , nm, nf: lebbrera, libbreri Definitzione istrégiu de terra martau po impastare e fàere su pane / min. lebbreritu Sinònimos e contràrios scifedha, tavania Frases mamma mi coghet turedhos, de lebbreris de giodhu mi atato ◊ sa betzita lesit unu lebbreri e bi betesit innanti s'abba frita, debustis s'abba calda ◊ aforradu su lebbreri cun su telu e prenadu de farina, s'isolviat su fremmentarzu ◊ cust'ómine acontziat libbreris e gofàinas de terra Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. llibrell Tradutziones Frantzesu bassin, cuvette Ingresu basin Ispagnolu recipiente de barro para amasar Italianu bacile, bacinèlla Tedescu Backschüssel.

lutòne 1 , nm: lutoni 1 Definitzione luta manna, buidu in is orrocas comente ndhe faet s'abba: dhue podet càbere fintzes metros de abba apojada / lutone de croca = itl. anca, s'incàsciu inue intrat sa conca de s'ossu prus mannu de sa camba Sinònimos e contràrios alabatu 1, presete / aruta, gruta, ispéntuma 2. su pantalone fut atzapulau in paneri, in sa camba e in su lutone ◊ siat su lutoni, siat a sa pala, a sa betada mala incrubas un'anca (R.Locci) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuvette, bassin Ingresu basin Ispagnolu cuenca Italianu cónca, cavità, bacino Tedescu Becken.

píca , nf Definitzione pedra manna trebballada, imboidada e fata a bisura de bartza pitica de dhue pòdere pònnere cosa aintru (abba, impastu, brovendha), prus che àteru po betare a papare a is animales, ma fintzes manna a bisura de bartza a pedras picadas, fintzes in funtanas (tundha o prelongada) po bellesa / sa p. de s'àcua santa = abbasantera; surdu che p. = surdu che picu, meda Sinònimos e contràrios cumitedhu, lacu Frases in sas picas bi at galu impastu e landhe ◊ su frailarzu tenet sa pica de s'abba pro ifritare e temperare sas forramentas ◊ sas cocas in su corrale sunt bichendhe trigu in sa pica ◊ Tziscu umpit su mustu de sa pica ◊ nonnu teniat is picas aundi papànt is bòis 2. lassinendhe che ruo a sa pica e ndh'esso totu infustu Sambenados e Provèrbios smb: Pica, Picca Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. pica Tradutziones Frantzesu bassin, lavoir en pierre Ingresu stone trough Ispagnolu artesa Italianu truògolo di piètra Tedescu Trog aus Stein.