alabàtu 1 , nm: alapatu 1, lampatzu* 1 Definitzione pedra buida, tuvuca, ue abbarrat s'abba Sinònimos e contràrios lutone 1, presete Frases alapatos bulluzaos Tradutziones Frantzesu cuve, cavité Ingresu basin Ispagnolu cuenca Italianu cónca, cavità Tedescu Becken, Höhle.
bartzíta , nf Definitzione min. de bartza, bàrcia pitica Sinònimos e contràrios bratzichedha Tradutziones Frantzesu petit bassin, bassinet Ingresu small basin, tub Ispagnolu pila Italianu vaschétta Tedescu kleine Wanne.
bassína , nf Definitzione istrégiu a pònnere abba po si samunare Sinònimos e contràrios labamanu Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. bacina Tradutziones Frantzesu cuvette Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu catinèlla Tedescu Waschschüssel.
cartína , nf Definitzione genia de istrégiu, fintzes ue si ponet sa múrgia po salire su casu Sinònimos e contràrios cóncula, ischiu 2, ischivedha, tavania, tina / mulgera Frases cariados che atzua in sa cartina, comente che sunt rutos sunt firmados ◊ po iscubonae serbit sa cartina asuta de sa cubidina o de su cupone Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu cuvette Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu catinèlla, mastèllo Tedescu Waschschüssel, Bottich.
cóncu , nm: cuncu Definitzione genia de istrégiu, mescamente de linna a pònnere a papare a su porcu, a catzigare su furesu, s'àghina, ammurgiare su casu; concale de porcu / bufare totu a unu c. = totu a unu tirone, chentza torrare àlidu Sinònimos e contràrios lacu, pica Frases pica cussa baca e múrghela a cussu concu de preda ◊ sos bervegarzos zughiant murtorzos, zodharzos e concos pro ammurzare su casu 2. in sa funtana at bíbiu abba chin sas manos a concu 3. pigat unu tzicherone de late e si che dhu bufat totu a unu cuncu ◊ bidindhe cudha isprammada bi faet bufare unu cuncu de abba Sambenados e Provèrbios smb: Concu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu auge en bois Ingresu big wooden basin Ispagnolu recipiente de madera Italianu gròssa cónca di légno Tedescu großes Holzgefäß.
cóncula , nf, nm: cónculu, cóncuru, cúncula Definitzione genia de istrégiu, fintzes de ortigu, po pònnere àliga, o trastos de samunare o samunaos; conca de mortu / cóncula de s'oju = concale de s'ogru, sa calanca de s'ogru e sos ossos a inghíriu de s'ogru; (leare) a manos cónculas (agt.) = a zunta; cúncula de manu = zunta Sinònimos e contràrios bótzicu 1, cartina, ischiu 2, ischivedha, tavania, tina / cdh. cunculina, ttrs. cuncurina / carròcia Frases faghe falare su sàmbene a intro de unu cónculu! ◊ subra de sa mesa bi at unu cónculu prenu de oos ◊ si est presentadu cun su cónculu prenu de ciciones ◊ at fatu sa madrighe pro sa cota in su conculedhu 2. ite mi cheres narrer, conca muda, dai subra su túmulu niedhu mirendhe cun sa cóncula funguda? (P.Casu) Sambenados e Provèrbios smb: Cunculeddu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu baquet Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu mastèllo, catinèlla Tedescu Bottich, Waschbecken.
cóssiu , nm: cossu 1 Definitzione istrégiu mannu de terra o de pedra picada, tundhu o de àtera genia: impreau po samunare, po pònnere a papare a is animales e àteru; fintzes misura de chentu litros (segundhu su logu) Sinònimos e contràrios pica Frases teniat unu cóssiu aundi isciacuàt s'arrobba ◊ at chircau predas addestrias pro acontzare sos cóssios ◊ cantos butios ndhe as mandhadu a mie dogni annu incunzes cossos de binu nou! ◊ seis prontus a isceberai s'arritzu in su cossu, ma nc'ingurteis unu cammellu intreu! ◊ unu cossu est chentu litros 2. tenet unu carradellu de duos cossos Sambenados e Provèrbios smb: Cossu Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. cocio Tradutziones Frantzesu baquet, tub Ingresu basin Ispagnolu palangana, tina Italianu tinòzza, catino Tedescu Waschbecken.
distivíllu , nm Definitzione genia de istrégiu Sinònimos e contràrios bassina Tradutziones Frantzesu cuvette, catin Ingresu basin Ispagnolu palangana Italianu catino Tedescu Becken.
labamànu , nm: lavamanu Definitzione genia de istrégiu tundhu, largu, tuvudu, a costaos prus largos in artu, a pònnere abba po si samunare / su pei de su l. = zenia de trébini artu pro pònnere su l.; èssiri iscritu in su lavamanu de s'àcua = cosa chi s'iscarescit, chi no ndi abarrat arrastu Sinònimos e contràrios bassina, sciacuamanu Frases po fàere su banniedhu a su pipiu de naschidórgiu umperànt unu lavamanu de ferru martau Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. lavamano Tradutziones Frantzesu cuvette, bassine Ingresu basin Ispagnolu jofaina, palangana Italianu catino Tedescu Waschbecken.
lebbréri , nm, nf: lebbrera, libbreri Definitzione istrégiu de terra martau po impastare e fàere su pane / min. lebbreritu Sinònimos e contràrios scifedha, tavania Frases mamma mi coghet turedhos, de lebbreris de giodhu mi atato ◊ sa betzita lesit unu lebbreri e bi betesit innanti s'abba frita, debustis s'abba calda ◊ aforradu su lebbreri cun su telu e prenadu de farina, s'isolviat su fremmentarzu ◊ cust'ómine acontziat libbreris e gofàinas de terra Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. llibrell Tradutziones Frantzesu bassin, cuvette Ingresu basin Ispagnolu recipiente de barro para amasar Italianu bacile, bacinèlla Tedescu Backschüssel.
lutòne 1 , nm: lutoni 1 Definitzione luta manna, buidu in is orrocas comente ndhe faet s'abba: dhue podet càbere fintzes metros de abba apojada / lutone de croca = itl. anca, s'incàsciu inue intrat sa conca de s'ossu prus mannu de sa camba Sinònimos e contràrios alabatu 1, presete / aruta, gruta, ispéntuma 2. su pantalone fut atzapulau in paneri, in sa camba e in su lutone ◊ siat su lutoni, siat a sa pala, a sa betada mala incrubas un'anca (R.Locci) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cuvette, bassin Ingresu basin Ispagnolu cuenca Italianu cónca, cavità, bacino Tedescu Becken.
presète, presétu , nm Definitzione buidu aintru de is montes, in is orrocas, inue apaulat s'abba; logu serrau Sinònimos e contràrios alabatu 1, lutone 1, prodessu Frases sos presetos s'iscontzant in códulas istérrias a lecucu in su riu ◊ bi at presetes mannos chi b'istat mizas de metros cubbos de abba ◊ bos lavates in sos presetos Tradutziones Frantzesu cuvette, creux Ingresu basin Ispagnolu cuenca Italianu cónca rocciósa Tedescu felsige Mulde, felsiger Kessel.
scifèdha , nf: ischivedha, sciuvedha, scivedha Definitzione genia de istrégiu de terra, largu meda, no tanti artu, ma cun su fundhu tundhu e ladu, meda prus piticu de is oros de pitzu, impreau mescamente po impastare o cumassare sa farra a fàere su pane / min. scifedhita Sinònimos e contràrios lebbreri, pianedha 1, sciacuadera, tavania, todinera Maneras de nàrrere csn: buca de s. = buca de forru, chie zughet buca manna o faedhat meda; èssiri impastaus in sa própiu s. = èssere fatos a sa matessi manera, àere sas matessi ideas e calidades Frases in sa scivedha si fait s'impastadura de sa farra ◊ at postu su saboni a ammodhiai in sa scivedhita ◊ pigu sa scivedha e mi pòngiu a cumossai ◊ sa scivedha de cumassai est sa manna ◊ mamma mia una dí cummossendi iat iscanniu una scivedha 2. ita mi siat diferentis, cussus: funt impastaus in sa própiu scifedha! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrin Ingresu basin Ispagnolu artesa, masera Italianu catino, màdia Tedescu Schüssel, Backtrog.