Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afràca , nf Definitzione su chi faet o narat unu cricandho de pònnere is manos a pitzu de s'àteru cun s'idea de ndhe aprofitare Sinònimos e contràrios afracada / impunna Frases cantu bortas apu dépiu difendi s'onestadi cosa mia de is impunnas e afracas chi mi fadiat candu fut prus giòvunu!… (G.P.Salaris) Tradutziones Frantzesu harcèlement sexuel Ingresu sexual harassment Ispagnolu acoso sexual Italianu molèstia Tedescu sexuelle Belästigungen.

apuría, apurída , nf Definitzione su èssere apuridos, cosa chi faet apurire Sinònimos e contràrios aprentu, apurimentu, apuru / aprentu, apretura, perículu Frases sa mente in sos afannos est dutora, la faghet s'apuria intraniada (P.Casu)◊ si l'at bida s'apurida!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu harcèlement Ingresu heavy nuisance Ispagnolu molestia grande Italianu molèstia prolungata, eccessiva Tedescu Qual.

chiriólu , nm, agt Definitzione su chiriolare una cosa; chie o chi istat in giru, bola bola, andhandho e torrandho; fintzes pentzamentu chi no lassat in asséliu Sinònimos e contràrios chirioladura / oriolu / rundhanu, zirellu Frases zugher una cosa a chiriolu 2. risitat a su sole su beranu e bolat sa mariposa chiriola (L.Mudadu)◊ in sa cora manna abbojant àteros trainos chiriolos 3. custa borta fut su preide a tènnere chiriolos po su chi dhi fut capitau! Tradutziones Frantzesu ennui, désagrément Ingresu nuisance Ispagnolu molestia Italianu molèstia Tedescu Belästigung.

ifàdu , nm: infadu, infaru, irfadu, isfadu Definitzione totu su chi podet èssere de istrobbu, o chi orroschet, o chi provat sa passiéntzia, faet pèrdere tempus fintzes si no est cosa grave Sinònimos e contràrios ammóniu, gena, ifadamentu, ifestu, impelegu, impéltinu, imperpériu, innaentu, inzerra, istéculu, lassamistai, nischitzu, pibinca, pertoja Maneras de nàrrere csn: dare i.; leàresi s'i. de… = pigaisí s'istentu de fai cosa mala a fai mancai pagu trabballosa Frases Sardos, si no bos servit de infadu, dia cherrer cantare una cantone (Cubeddu)◊ sos músculos sunt saboridos, ma bi at ifadu a los innetiare ◊ a collire olia de terra bi at prus ifadu chi no pelea ◊ ma daet ifadu, mih, sa musca! Ètimu spn. enfado Tradutziones Frantzesu gêne, ennui Ingresu bother Ispagnolu molestia Italianu fastìdio, tèdio, molèstia, seccatura Tedescu Verdruß, Belästigung, Langeweile.

iféstu , nm: infestu Definitzione cosa chi istrobbat, chi faet orròschere, cosa de fàere chi praghet pagu, matanosa, trebballosa / donai, pigai i. Sinònimos e contràrios ifadu, imperpériu, nischitzu, pibinca, segori / inaventu, irbelegu Frases su chi li daiat ifestu fit chi no aiant detzisu comente si deviat pesare sa cosa ◊ gei si dh'at pigau s'infestu a preparai cussa cummédia!…◊ proaia infestu intendhendhe a tie ◊ innoghe s'umididade dat pagu infestu ◊ li apo dadu duas sedatadas a su fangotu e li at bogadu de cabu de mi fàghere infestu ◊ si dh'at pigau s'infestu, s'istudianti!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ennui, gêne Ingresu bother Ispagnolu molestia Italianu molèstia Tedescu Lästigkeit.

incruéscu , nm Definitzione ifadu, istrobbu, nau fintzes in su sensu de dannu chi si faet a s'àteru, cosighedhas mancari no graves meda ma chi dispraxent etotu Sinònimos e contràrios ifadu, imperpériu, increscu Frases cussos petzi daent incruescu a s'àteru: e candho lassant andhare su bestiàmine afaiu, e candho colant in su tou e ti lassant s'àidu abbertu! Tradutziones Frantzesu ennui Ingresu bother Ispagnolu molestia Italianu molèstia Tedescu Belästigung.

pibínca , nf Definitzione unu foedhare arrepítiu chi giaet ifadu, su giare ifadu foedhandho / èssiri de p. = ifadosos Sinònimos e contràrios gena, ifadu, ifestu, mémula, nischitzu / linghizu Frases sa genti de pibinca bolit iscupetada! ◊ si no dh'acabbas cun custa pibinca no ti ant a donai mancu su chi ti tocat! ◊ ses una cida cun custa pibinca, a ndi cabai cussa cosa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ennui, agacement Ingresu nuisance Ispagnolu molestia Italianu molèstia, tèdio, meticolosità Tedescu Lästigkeit.

«« Torra a chircare