Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

istrídu , nm: stridu Definitzione dannu fatu po torrare s'arrevesa a ccn. Sinònimos e contràrios dibbetu, fúrria, irgarru, niva, prefia Frases domandhabbilu a manu arta, si l'at fatu pro istridu o pro ismarru! ◊ sos istridos, sas armas e sa gherra no esistant prus subra de sa Terra! (G.Ruju)◊ isperdíssia s'eternu arguai de ódios, istridos e prenetas! Tradutziones Frantzesu vengeance Ingresu mischief, revenge Ispagnolu desaire, desprecio Italianu dispètto, vendétta Tedescu Bosheit, Rache.

malacreméntzia, malacriméntzia , nf Definitzione malu incrinu, cumportamentu malu Sinònimos e contràrios maldade, malesa, malinnidade Frases custus piciochedhus tenint dogna malacriméntzia ◊ si una persona dhi naràt fuedhu malu o dhi fadiat malacreméntzia, issu no dha biriat e no dh'intendiat Tradutziones Frantzesu méchanceté Ingresu wickedness Ispagnolu maldad Italianu cattivèria Tedescu Bosheit.

trémpiu , nm: trempu Definitzione cosa chi si faet o chi si narat po fàere dispraxere a s'àteru, genia de arrennegu, candho unu si primmat e si dha pigat po calecuna cosa chi no dhi praghet Sinònimos e contràrios cherpu, dibbetu, dispetinu, irgarru, istridu, pichetu, prefia, strémpiu, trémpinu Maneras de nàrrere csn: fai una cosa a t. = a dirbetu, a crebu; est prenu a t. = a istibbu; a t. si bit = azummai no si biet Frases at pigau trémpiu e si ndi est andau ◊ in mesu a tantis tréulus e trempus, sa vida nostra puru at a passai ◊ po dhi fai calmai is trémpius ci boliant corpus! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taquinerie, méchanceté Ingresu mischief Ispagnolu desaire, desprecio Italianu dispètto Tedescu Bosheit.