Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

isperdíciu , nm: isperdísciu, isperdíssiu, isperdítziu, sperdíssiu Definitzione su perdimentare o distrúere sa cosa; fintzes logu ispérdiu, malu meda, de orrocas, desertu /(esserebbei sa cosa) a isperdíssiu = a meda, a fuliadura, aici meda de ndi pòdiri fuliai puru Sinònimos e contràrios burrúsciu 1, dispéndiu, disperdíssiu*, dissipu, imperdidura, istradhúsciu, istrubberia, paldígiu, stràgiu | ctr. avitu, rispàrmiu Frases no connoschiat perunu tribàgliu: passaiat sa vida in s'isperdísciu, isciau de su lussu e de su vísciu (P.Casu)◊ no fatzas isperdítziu cun sa bestimenta! ◊ in custa domo che at un'isperdíssiu de non crere (G.Ruju)◊ custu est unu mundu de isperdítzius! 2. sa gherra at fatu un'isperdíssiu de zente ◊ fit falendhe abba dae su chelu, lampos e tronos chi pariat s'isperdíssiu de su mundhu Tradutziones Frantzesu gaspillage Ingresu waste, consumerism Ispagnolu desperdicio Italianu dilapidazióne, sprèco, consumismo, distruzióne Tedescu Verschwendung, Konsumzwang, Zerstörung.

istruénscia , nf: istruéscia Definitzione su distrúere totu / cosa a istruéscia = aira, a meda, a deíscia (che a candho si ndhe arregollet totu de un'ortu) Sinònimos e contràrios degógliu, destrossa, istralia, istruiscione, sagrastu, sciàsciu, sciúsciu, solovru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu destruction Ingresu destruction Ispagnolu destrucción Italianu distruzióne Tedescu Zerstörung.

sagràstu , nm: sagrestu, seghestu, segrestu Definitzione su segrestare, distrutzione de una cosa, dannu mannu fatu mescamente a segadura; catzigamentu meda chi faent animales mannos in logu de fàere dannu Sinònimos e contràrios degógliu, destrossa, istralia, macedhu Frases ite sagrastu chi ant fatu, cussos animales, in s'ortu! ◊ pòvera partorza ite sagrastu: barantaduos fizos in d-unu partu!…◊ sos binzateris, bidendhe su segrestu chi lis ant fatu duos burricos in binza, che los giughent a sa mandra comunale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu massacre, destruction Ingresu massacre Ispagnolu masacre Italianu massacro, distruzióne Tedescu Massaker, Zerstörung.

sciàsciu , nm: [scià-sciu] Definitzione su sciasciai, su distrúere totu Sinònimos e contràrios arruinu, desacatu Frases eis biu totu su sciàsciu chi ant fatu is Tedescus in custa guerra? ◊ eus a intendi su sciàsciu: sàbudu dhus depint interrogai in tribbunali ◊ it'est su sciàsciu chi as fatu andendi a su buju a cicai cosa? ◊ agabbadha, deghinou sutzedit caincunu sciàsciu mannu! ◊ candu at a sutzedi totu su sciàsciu de sa fini de su mundu? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu destruction Ingresu ruin Ispagnolu destrucción, ruina Italianu distruzióne, rovina Tedescu Zerstörung, Zerfall.

sciusciàda , nf: issussiada* Definitzione su sciusciai, ma fintzes orruta mala a cropu, iscutulada / s. de àcua = bírridu Sinònimos e contràrios irfaghidura, isfata, sfaimentu / arratroxa / abbísciu, issussionzu, tregonada Frases su pirígulu de divisioni fut cumentzau apustis de sa sciusciada de su muru de Berlinu ◊ mi nc'est iscapau s'arrisu puru candu apu biu a Licu fadendu cussa sciusciada! Tradutziones Frantzesu écroulement, averse Ingresu undoing, downpour Ispagnolu derribo, revés Italianu disfaciménto, rovescióne Tedescu Zerstörung, Regenschauer.

sciúsciu , nm: (sciú-sci-u) Definitzione su sciusciai Sinònimos e contràrios irdorrocadura, irfaghidura, iscontzadura, iscontzura, sciusciadura Frases oh, Frantziscu, ita tempus de sciúsciu est su nostu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu démolition Ingresu destruction Ispagnolu destrucción, demolición Italianu distruzióne, disfaciménto, demolizióne Tedescu Zerstörung, Demolierung.

«« Torra a chircare