conciumíre , vrb: consumire,
consumiri,
cossumire,
cussumire Definitzione
acabbare, ispaciare ccn. cosa, imbeciare is cosas a fortza de dhas manigiare: dhu narant fintzes de gente, torrare a malu puntu de sa debbilesa po is dispraxeres
Sinònimos e contràrios
afinai,
afinigai,
assutighilare,
consumai,
ifiniare,
infinigae,
isgumentare,
ispitire,
sutigare
| ctr.
abboniare
Frases
su lughinzu a che èssere cossumidu prego siant chent'annos e piús ◊ apo pediu sa gràcia de pòdere conciumire cust’orrughedhu de vida innoe, aube n’est barta sa pena de dha bivire (G.Locci)
2.
prite, amantes, faghides tanta gherra e bos consumides in debbadas?
Ètimu
ctl., spn.
consumir(se)
Tradutziones
Frantzesu
détériorer,
brûler (fig.),
être dévoré
Ingresu
to damage,
to be distressed
Ispagnolu
consumir,
gastar
Italianu
deteriorare,
strùggersi
Tedescu
abnutzen,
vergehen.
consumài, consumàre , vrb: cossumare Definitzione
impreare o pònnere cosa, acabbare o ispaciare fintzes deunudotu ccn. cosa, imbeciare sa cosa a fortza de dha manigiare: dhu narant fintzes de gente / consumàresi che seu, che candhela = abbell'abbellu (nau de persona, mòrrere a pagu a pagu, in tempus longu)
Sinònimos e contràrios
acabbae,
burrusciare,
conciumire,
fragiare,
ispitire,
spaciai
Frases
pro ndhe tirare su dépidu che depes cossumare una paja de iscarpas andhendhe a bi lu pedire ◊ sa bestimenta si cossumat mescamente in brussos e in cambutzos a su friga friga ◊ sa cosa chi fatzu in s'ortu dha consumaus in domu etotu ◊ su fogu abbruxat e consumat is cosas
2.
tenimus a babbu consumadu de dolore e de anneu pro unu fizu mortu ◊ in s'aficu de lu bídere torrendhe mi consumo ◊ mi ais a acatare inoche in lota po sa pache, cunsummau de fatica che candhela, ma ritzu! (P.Sotgia)
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
consommer
Ingresu
to consume
Ispagnolu
consumir
Italianu
consumare
Tedescu
abnutzen.
finicàre , vrb: afinicare*,
finigare Definitzione
essire o fàere débbile, fine, coment'e consumau, istasidu
Sinònimos e contràrios
conciumire
Frases
so inoche, solu, finicànnemi a làcrimas de chera ◊ andhendhe e torrendhe mi soe finigadu
2.
portu s'enna de s'ànima finigada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
user
Ingresu
to deteriorate
Ispagnolu
consumir
Italianu
logorare
Tedescu
abnutzen.
fragiàre , vrb: frajare,
frazare Definitzione
su bènnere o fàere bènnere mancu de sa cosa posta a fàere isfortzu o trebballu, chi deasi acabbat po èssere débbile, segada, freada (nau de sa pedhe), bècia; abbandhonare una cosa chi no s'impreat prus; impreare, ispèndhere, ispaciare
Sinònimos e contràrios
acabbae,
arrogai,
consumai,
conciumire,
finire,
infinigae,
istradhusciare,
malocrare
/
friai,
malandrare
Frases
chie est massone no che frazat sos ossos in presone (L.Ilieschi)◊ mamas chi ant frazadu sa mezus gioventude, ancora pitzinnas parent betzas ◊ s'avaru no si setzit ca frazat sa cadrea, no movet passu ca frazat sos solos ◊ prus si ruet e prus su corpus si frazat ◊ cussos si ant frazadu s'onestade ◊ prite su tempus meu cun sas fiaras no ti l'as frazadu?
2.
apo frazadu milli ispijitos ◊ at frazadu sa broca
3.
fit unu cadhitu frajadu e mortu de fàmine ◊ a s'àinu frajadu sedha dhu pículat
4.
sos milliardos bi sunt ma no si podent frazare ◊ su carrarmadu cun d-una incricadedha frazat unu bidone de binzina
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie servit a segnore sa domo sua la frazat: in s'órriu ponet paza e in sa cuba lentore
Tradutziones
Frantzesu
détériorer,
user,
écorcher
Ingresu
to deteriorate,
to wear (out),
to damage,
to excoriate
Ispagnolu
deteriorar,
gastar,
estropear,
excoriar
Italianu
deteriorare,
logorare,
sciupare,
escoriare
Tedescu
verderben,
abnutzen,
abschürfen,
aufreißen.