A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

acumónu , nm Definition su acumonare, su si acomunare Synonyms e antonyms abbojamentu, acumonamentu, atóbiu, sortinzu Sentences is ànimas de is duus, biaxendi conca a s'acumonu de is mortus, si fiant atopadas (E.Sanna/M.B.Lai) Etymon srd. Translations French rassemblement English meeting Spanish reunión Italian raduno German Versammlung.

acumossàre acumassàre

acumpagnàdu , pps, agt: acumpanzadu, acumpanzau Definition de acumpagnare, acumpanzare; chi est in cumpangia Synonyms e antonyms | ctr. assoladu, solu.

acumpagnaméntu , nm: acumpangiamentu, acumpannamentu, acumpanzamentu Definition su acumpangiare; sa gente o is persones chi andhant aifatu de ccn. po dhu acumpangiare Synonyms e antonyms acumpagnada / acumpagnu, brefessioni, cannavia, crufassona, poltiscione Sentences ge nci at a ai arratza de acumpangiamentu candu isposat filla tua!…◊ a s'acumpagnamentu de su mortu bi aiat zente meda ◊ po s'intrada a Castedhu, a s'arciobispu dhi ant fatu unu bellu acumpangiamentu Etymon srd. Translations French cortège English procession Spanish cortejo, acompañamiento Italian cortèo, séguito German Geleit.

acumpagnàre , vrb: acumpangiae, acumpangiai, acumpannare, acumpanzai, acumpanzare Definition andhare impare cun ccn., fintzes po dhi fàere de ghia, po dh'agiudare; andhare aifatu de ccn. po dhi fàere onore; unire o pònnere a duos a duos, pònnere una cosa cun calecun'àtera Sentences acumpanzachelu a domo sua, su pitzinnu, ca a solu no l'ischit! ◊ si mi acumpanzas, cheria andhare a chircare unu malàidu! ◊ acumpanzabbila cun sa manu, sa cosa, ca sa màchina a sola no si la leat bene! ◊ acumpangiadhu cun s'ogu po biri aundi andat! 2. si acumpàngiat s'annada eus a fai arregorta bella ◊ tempus a favori ti at acumpangiau Etymon itl. Translations French accompagner English to take to Spanish acompañar Italian accompagnare German begleiten.

acumpàgnu , nm Definition s'acumpangiamentu chi si faet a unu mortu Synonyms e antonyms acumpagnamentu, interru Scientific Terminology sntz Etymon srd. Translations French enterrement English funeral Spanish entierro, funeral Italian funerale German Beerdigung.

acumpangiàda , nf Synonyms e antonyms acumpagnamentu Etymon srd.

acumpangiadòri , agt, nm: acumpanzadore Definition chi o chie acumpàngiat un'àteru Sentences acumpangiadoris aici mellus a dhus perdi! Etymon itl. Translations French accompagnateur English companion Spanish acompañante Italian accompagnatóre German Begleiter.

acumpangiàe, acumpangiài acumpagnàre

acumpangiaméntu, acumpannaméntu acumpagnaméntu

acumpannàre acumpagnàre

acumpanzadòre acumpangiadòri

acumpanzàdu acumpagnàdu

acumpanzadúra , nf Definition su acumpanzare Synonyms e antonyms acumpagnamentu Etymon srd.

acumpanzài acumpagnàre

acumpanzaméntu acumpagnaméntu

acumpanzàre acumpagnàre

acumpanzàu acumpanzàdu

acumpassionài , vrb: cumpassionai* Definition àere o tènnere cumpassione, dolu, lastimare a unu Synonyms e antonyms lastimai Sentences a Maria dha depeus acumpassionai in d-unu passu tanti dolorosu!

acumpéntzu , nm: cumpensu Definition su chi si giaet in càmbiu de calecuna àtera cosa, de unu praxere o àteru Synonyms e antonyms arrecumpénsia, paca Sentences mellus acumpentzu non potzu donai Etymon srd. Translations French récompense English reward Spanish recompensa Italian ricompènsa German Belohnung.