A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

acàntu 3 , avb: agantu, aincantu, cantu 4 Definition inditat logu Synonyms e antonyms aba 2, aundi, innoi, inue, inumbe, uba Sentences sa primu borta dh'iant mandau a Bidhanoa, de acantu no s'iat a èssi móviu prus ◊ sa màchina dha firmu acantu bollu ◊ bai acantu bollis! ◊ abbarrit agantu est: aubi bolit andai?! ◊ fiat acurtzu a Castedhu, de acantu beniat dónnia luxi ◊ est unu líbburu mannu acantu dhoi funt is fuedhus sinnalaus ◊ e uba funt is úmbaras aincantu s'ibasat babbu? ◊ dhue teniat una funtana acantu andhànt a samunae Etymon srd.

acàntu 4 , avb Synonyms e antonyms azigu Sentences si ndh'est tzacadu in domo, acantu che l'apo bogadu, corpendhe a fuste, a mazu, a preda! Etymon srd.

acantzadítzu , agt Definition chi si podet acantzare, chi faet a dhu tènnere Etymon srd. Translations French qu'on peut obtenir English obtainable Spanish alcanzable Italian ottenìbile German erhältlich.

acantzadòre , agt Definition chi acansat Etymon srd.

acantzadòrju , nm Definition logu o cosa inue si podet agganciare Synonyms e antonyms achirru, aggantzu, assidhu Etymon srd.

acantzadúra , nf Definition su acansai Synonyms e antonyms acantzamentu Etymon srd.

acantzài acanciàre

acantzaméntu , nm Definition su acansai Synonyms e antonyms acansu Etymon srd. Translations French impétration English impetration Spanish impetración, obtención Italian impetrazióne German Erbitten.

acantzàre acanciài

acantzàre 1, acantzàri acanciàre

acantzàu , pps: acassadu Definition de acantzai, -are, acassare Sentences dh'iat apretau meda, a su mere, po dhi lassare su cuadhu a cúrrere e iat acantzau su disígiu ◊ iant acantzau sa gràtzia de dhis fai cresci sa braba Translations French impétré English impetrated Spanish alcanzado Italian impetrato German erbeten.

acàntzu acànsu

acàntzu 1 , nm Synonyms e antonyms acatu Sentences fadidhis prus acantzu bellu a sorris tuas!(B.M.Aresu)

acaogàre , vrb: acaugai, acaugare, caugai Definition pèrdere is fortzas, su si calare cédios; su respirare chi faet su cane a buca aperta e a limba in fora candho tenet basca meda o at curtu meda Synonyms e antonyms acalamai, allacanae, allartzanai / buchiai, camulare, scanai Sentences mi seu acaugau in d-una perda: mi ant totus abbandonau 2. sos canes sunt totu acaughendhe, comente ant curtu pessighindhe cuss'animale Translations French haleter English to pant Spanish perder las fuerzas, jadear Italian trafelare German hecheln.

acapaméntu , nm Definition cosa po acapiare / a. de coja = acabbamentu de coja Synonyms e antonyms acapióngiu, acàpiu, allióngiu, ligóngiu, presógliu, presura Etymon srd.

acaparradòre acabarradòre

acaparradúra acabarradúra

acaparrài, acaparràre acabarràre

acaparràu , pps, agt: caparrau Definition de acaparrai, -are.

acaparronàre , vrb Definition carragiare, ammontare bene Synonyms e antonyms acabbanai, acapotare, acavanai, acucullai, acugudhare, ammantai, incaparonare, incapotai | ctr. innudare, iscuguzare Etymon srd.