acapòre acabòre
acapotàdu , pps, agt Definition de acapotare; postu, bestiu de capoto, chi est cun su capoto 2. acapotadu e a matzoca in manu lassas cun su masone sas alturas ◊ cussus tres ommis acapotaus fiant bandidus.
acapotài, acapotàre , vrb Definition
pònnere, bestire su capoto, ammontare cun capoto; fintzes furriare de parte in su sensu de covecare
Synonyms e antonyms
acabbanai,
acaparronare,
acugudhare,
ammantai,
incaparonare,
incapotai
/
acavacai,
furriai
2.
circhendi sitzigorrus cussu no fadhit sa téllura de acapotai!
Etymon
srd.
Translations
French
s'envelopper d'un manteau
English
to cloak
Spanish
abrigarse
Italian
ammantellare,
coprirsi ben bène
German
sich bedecken.
acapuàu , agt Definition segau a piticu, pistau, acapulau Synonyms e antonyms pistadu Sentences segundu su mandiari si ponit sa petza acapuada ◊ po fai malloredhus cun arritzonis serbit fintzas una títula de allu e perdusèmini acapuaus a fini Etymon srd.
acapuciài , vrb: acaputzare Definition pònnere su cugudhu Synonyms e antonyms acubudhare, acucullai, acucutare, acuguciai, acugudhai, incugudhai | ctr. iscugutare Etymon srd.
acapuladòri , nm Definition aina po pistare o segare petza, fintzes tàula ue si pistat o segat cosa po fàere unu papare Synonyms e antonyms picapetza, pistapeta / pistone 1, trisinadòrgia Etymon srd.
acapuladúra , nf Definition
su acapulai, pistadura
Synonyms e antonyms
pistamentu,
trisinadura 1
Etymon
srd.
Translations
French
hachage
English
mincing
Spanish
trituración
Italian
tritatura
German
Zerkleinerung.
acapulài , vrb: acopulai,
capulai Definition
segare a piticu, fintzes pistare, iscúdere / a. a unu che petza de burricu = pistare chei s'azu
Synonyms e antonyms
amminudai,
irminujare
/
atripai,
pistae
Sentences
portu is ogus arrúbius ca apu acapulau una conca de cibudha ◊ dh'ant acapulau che petza de burricu!
Etymon
srd.
Translations
French
couper en petits morceaux
English
to mince
Spanish
desmenuzar
Italian
sminuzzare
German
zerkleinern.
acaputzàda , nf Definition su acaputzare Etymon srd.
acaputzàre acabuciàre
acaputzíre , vrb Definition arregòllere e chistire cosa a pagu a pagu, cun dificurtade, fintzes a fàere unu tanti Synonyms e antonyms acabuciare, acabidae, acabigiulare, acabulare, preulire Sentences e ite apo acaputzitu? nudha etotu!
acaràda , nf Definition
su si acarare, nau fintzes in su sensu de si presentare po foedhare o arrespòndhere a ccn.
Synonyms e antonyms
acaramentu,
acarascione,
acollóchiu,
acraramentu,
afaciadura,
perrogu
Sentences
mai un'acarada a ti connòschere che as fatu!
Etymon
srd.
Translations
French
entretien
English
talk
Spanish
entrevista,
cita
Italian
abboccaménto
German
Unterredung.
acaradòre , nm Definition chie faet s'acaramentu Etymon srd.
acaradórju , nm: aciaradolzu Definition logu artu de ue si podet castiare e bíere bene logos meda Synonyms e antonyms acradu, incraradorza, iscraratógliu Etymon srd.
acaradúra , nf Synonyms e antonyms acaramentu Etymon srd.
acaragollài , vrb Definition girare coment'e faendho a caragolu, atrotigare a furriadura de longu Synonyms e antonyms acordiolai, atrocillai, folfigiare, forrighitare.
acarài , vrb: acarare 1 Definition
pònnere a cara de pare, prus che àteru po foedhare
Synonyms e antonyms
acarire
/
afrontai,
agiostrare,
atzuridare,
cadojare,
iscamurriare,
rumbicare
Sentences
ant fatu acarare sas partes e donzunu at nadu sa sua
Etymon
spn.
acarar
Translations
French
s'aboucher
English
to meet
Spanish
abocarse,
entrevistarse
Italian
abboccarsi
German
eine Unterredung führen.
acarailài , vrb Definition betare, orrúere o abbarrare in calecunu caraile chentza arrennèscere a ndh'essire.
acaramài acalamài
acaramàu acalamàu