A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

acapòre acabòre

acapotàdu , pps, agt Definitzione de acapotare; postu, bestiu de capoto, chi est cun su capoto 2. acapotadu e a matzoca in manu lassas cun su masone sas alturas ◊ cussus tres ommis acapotaus fiant bandidus.

acapotài, acapotàre , vrb Definitzione pònnere, bestire su capoto, ammontare cun capoto; fintzes furriare de parte in su sensu de covecare Sinònimos e contràrios acabbanai, acaparronare, acugudhare, ammantai, incaparonare, incapotai / acavacai, furriai 2. circhendi sitzigorrus cussu no fadhit sa téllura de acapotai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'envelopper d'un manteau Ingresu to cloak Ispagnolu abrigarse Italianu ammantellare, coprirsi ben bène Tedescu sich bedecken.

acapuàu , agt Definitzione segau a piticu, pistau, acapulau Sinònimos e contràrios pistadu Frases segundu su mandiari si ponit sa petza acapuada ◊ po fai malloredhus cun arritzonis serbit fintzas una títula de allu e perdusèmini acapuaus a fini Ètimu srd.

acapuciài , vrb: acaputzare Definitzione pònnere su cugudhu Sinònimos e contràrios acubudhare, acucullai, acucutare, acuguciai, acugudhai, incugudhai | ctr. iscugutare Ètimu srd.

acapuladòri , nm Definitzione aina po pistare o segare petza, fintzes tàula ue si pistat o segat cosa po fàere unu papare Sinònimos e contràrios picapetza, pistapeta / pistone 1, trisinadòrgia Ètimu srd.

acapuladúra , nf Definitzione su acapulai, pistadura Sinònimos e contràrios pistamentu, trisinadura 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hachage Ingresu mincing Ispagnolu trituración Italianu tritatura Tedescu Zerkleinerung.

acapulài , vrb: acopulai, capulai Definitzione segare a piticu, fintzes pistare, iscúdere / a. a unu che petza de burricu = pistare chei s'azu Sinònimos e contràrios amminudai, irminujare / atripai, pistae Frases portu is ogus arrúbius ca apu acapulau una conca de cibudha ◊ dh'ant acapulau che petza de burricu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couper en petits morceaux Ingresu to mince Ispagnolu desmenuzar Italianu sminuzzare Tedescu zerkleinern.

acaputzàda , nf Definitzione su acaputzare Ètimu srd.

acaputzàre acabuciàre

acaputzíre , vrb Definitzione arregòllere e chistire cosa a pagu a pagu, cun dificurtade, fintzes a fàere unu tanti Sinònimos e contràrios acabuciare, acabidae, acabigiulare, acabulare, preulire Frases e ite apo acaputzitu? nudha etotu!

acaràda , nf Definitzione su si acarare, nau fintzes in su sensu de si presentare po foedhare o arrespòndhere a ccn. Sinònimos e contràrios acaramentu, acarascione, acollóchiu, acraramentu, afaciadura, perrogu Frases mai un'acarada a ti connòschere che as fatu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entretien Ingresu talk Ispagnolu entrevista, cita Italianu abboccaménto Tedescu Unterredung.

acaradòre , nm Definitzione chie faet s'acaramentu Ètimu srd.

acaradórju , nm: aciaradolzu Definitzione logu artu de ue si podet castiare e bíere bene logos meda Sinònimos e contràrios acradu, incraradorza, iscraratógliu Ètimu srd.

acaradúra , nf Sinònimos e contràrios acaramentu Ètimu srd.

acaragollài , vrb Definitzione girare coment'e faendho a caragolu, atrotigare a furriadura de longu Sinònimos e contràrios acordiolai, atrocillai, folfigiare, forrighitare.

acarài , vrb: acarare 1 Definitzione pònnere a cara de pare, prus che àteru po foedhare Sinònimos e contràrios acarire / afrontai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare, rumbicare Frases ant fatu acarare sas partes e donzunu at nadu sa sua Ètimu spn. acarar Tradutziones Frantzesu s'aboucher Ingresu to meet Ispagnolu abocarse, entrevistarse Italianu abboccarsi Tedescu eine Unterredung führen.

acarailài , vrb Definitzione betare, orrúere o abbarrare in calecunu caraile chentza arrennèscere a ndh'essire.

acaramài acalamài

acaramàu acalamàu