A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acanénciu , nm Definitzione su istare cun pagu cosa Sinònimos e contràrios bendhita, cadéliu, càscara, catanzu / arressioni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abstinence Ingresu abstinence Ispagnolu abstinencia Italianu astinènza Tedescu Abstinenz.

acaniàre acanàre

acaníu , agt Sinònimos e contràrios ingurdone, limidu, susuncu.

acanizàre , vrb Definitzione cracare e fàere fuire cun is canes, atzitzare, pònnere is canes aifatu a ccn. o a un’animale Sinònimos e contràrios acanare, acanargiai, aciopai, caciuciare 2. sunt fuendhe che fera acanizada Ètimu srd.

acannacài , vrb Definitzione pònnere cannaca, collana Frases is burricus dhus acannacaus po podi figurai de prus.

acannacàu , pps, agt Definitzione de acannacai; fatu a cannaca, che una cannaca, chi portat cannaca (nau de animale, chi portat nàcaras)/ genia de semenadura de su pisedhu, de su pisucre e de sa lentígia a surcus acannacaus = unu surcu ei e unu nono Sinònimos e contràrios collanadu, collaradu 2. ses de chentu ranos de oro acannacada ◊ sa serbidora fut totu acannacara Ètimu srd.

acannaxài acanagliàre

acannitzàda , nf: cannitzada* Sinònimos e contràrios canníciu, incannitadu Frases is bigas pómpiant s’acannitzada e asuba de s’acannitzada si ponit sa téula.

acannonàre , vrb Definitzione alladiare su pane carasau cun su cannone faendhodhu a pígiu fine Sinònimos e contràrios incannonare 1, tèndhere Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

acansàe, acansài, acansàre, acansciàre acanciàre

acansídu , agt: acassidu, cansidu Definitzione immarriu meda, chi est a malu puntu; chi tenet disígiu o bisóngiu mannu Sinònimos e contràrios acassu, achénsidu, achensu, ansidu, istracu / desizosu, imbozadu / bisonzile | ctr. pasadu / folte 2. in sa domo acassida de pane fintzas su pedrarzu fit de importu Ètimu srd.

acànsu , nm: acantzu, acassu 1 Definitzione prus che àteru, su acansai is gràtzias, fintzes sa cosa alcantzada, badangiada, siendha, bene; su méritu chi si ndhe tenet de unu fàere Sinònimos e contràrios acantzamentu / balanzu, méritu, torracontu Maneras de nàrrere csn: zúghere acantzu = àere tzerta abbilesa, capatzidades pro carchi faina; àere bonu o malu acantzu = àere, no àere abbilesa, itl. attitùdine Frases bentos chi inditant acassos de birtudes cundertas ◊ disizos maduros, ma crompint acassos mischinos ◊ no bi at fadu piliesse chi potat trobeire su Sardu in sos acassos ◊ si sèmeno bene ndh'apo a tènnere acassu ◊ custus furiant duus fradis, unu pòberu e unu erricu: cudhu erricu teniat donnia acantzu (P.Caredda) Ètimu srd.

acànta, acànte , avb, prep: acantu, acranta Definitzione a pagu tretu de unu logu, de unu puntu Sinònimos e contràrios acultu, afaca, afúndhiu, aproba, issoru, oràines / apunta / acantu 3, inue | ctr. aillargu, atesu Maneras de nàrrere csn: acanta mia, tua, sua, e gai = acurtzu a mie, a tie, a isse; sa domu acanta = sa domo (chi est) acurtzu; gei bolit acanta a… = mancu a paragone a…, est meda menzus de… Frases is bidhas de acanta ◊ fiat acostendimindi acanta coment'e unu serpenti tentadori ◊ deo e tue, solos, in serenu e rassignadu andhare, acantu acantu ambos passamus (F.Sechi)◊ disigiosu ndi seu de ti portai acanta! 2. baidindi de acanta mia! ◊ sos pastores, candho torrant, ponent sa pinneta acanta tua ◊ mi pòngiu innòi, acanta tua ◊ su pitzinnu curriat a innantis e a segus e poi torraiat acanta de su babbu ◊ deo sola acantu a tie bénnida so che ladra ◊ sas violetas no parent galanas postas acantu de una rosa amena (Cubeddu)◊ portau a tui acanta mia ◊ beni a s’agiudai, acosta acanta nostra! 3. dh'eis a biri in su logu acanta no iat a depi mai intrai ◊ cussu est unu chi messat acanta no at seminau 4. cussa picioca at a èssi acranta de cumpriri cun s'istúdiu?! ◊ seo acanta acanta a pèrdere sa passéntzia ◊ est acantu acantu a bènnere ◊ fis acantu a essire unu zigante! 5. su binu miu mancu acanta dhu bolit a su tuu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu près de Ingresu near Ispagnolu cerca Italianu vicino, accanto Tedescu nahe (Adj., Adv., Präp.), in der Nähe.

acantédhu , nm: cantedhu Definitzione min. de acantu 1, pagu pagu, apenas Sinònimos e contràrios pachitzedhu.

acantighédhu , nm Definitzione min. de acantu 1 Sinònimos e contràrios acodedhu, arroghedhu, incuedhu, mingulitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit morceau Ingresu little piece Ispagnolu trocito Italianu pezzettino Tedescu Stückchen.

acantonài, acantonàre , vrb Definitzione cuare, pònnere, istare in d-unu cugigone, a una bandha, acorrare in calecunu logu a unu o un'animale currendhodhu Sinònimos e contràrios achizolare, achizonare, acuzonare, arreconai, inchizolare, incozolare | ctr. bocare, essire Frases tiu Batoi est intradu e si est acantonadu in d-unu banchitu in s'ispuntone de sa tziminera (Q.Falchi) Ètimu srd.

acantonàre , vrb: cantonare* Definitzione pònnere cantzone, pigare in giru, a befa Sinònimos e contràrios ifutire, strocillai.

acàntu acànta

acàntu 1 , nm: cànciu, ecante Definitzione parte de una cosa, unu bículu, unu pagu (fintzes de tempus), unu tanti pagu / min. acantedhu Sinònimos e contràrios arrogu, arruncu, bículu, filchinida, istallada, pitzuedhu, rúgiu 1, strónciu, tancu, ticu / iscuta / agimmai Frases at postu in sa cassarola un'acantu de abba ◊ no ti movet acantu mancu su prantu de fizos tuos! ◊ bae a frundhagu e ndhe pigas un'acantu de pisu sicu! 2. su binu est acantu durci ◊ iseta acantedhu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu morceau Ingresu piece Ispagnolu trozo, pedazo Italianu pèzzo Tedescu Stück.

acàntu 2 , nm Definitzione folla de ferru, folla de santu Giorgi o de santu Nicolau, foxa luxente, genia de erba bona fintzes po bellesa, a fògias mannas totu in s'oru ’e terra, bogat sa chima chi faet unu frore biancu furriandho a s’orrúbiu Sinònimos e contràrios ciuficiufi, fozaligada Terminologia iscientìfica rba, Acanthus mollis.