A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acambusciài , vrb Definitzione pònnere su cambúsciu in conca.

acamedhàdu , agt Definitzione coment’e acapiau impare, chi est in cumpangia, chi portat sa camedha Frases acamedhadu a sa cumpanza godat s'istima de sos fizos e de sos nebodes! Ètimu srd.

acamedhadúra , nf Definitzione su pònnere a camedha: a is boes si faet candho no tirant ambos impare, ponendho s’ajone in su giuale prus acanta a su boe prus forte o aguantandho custu prus tirau cun d-una fune acapiada a su carru Terminologia iscientìfica msg Ètimu srd.

acamedhàe, acamedhài , vrb Definitzione fàere camedha, andhare o istare in cumpangia (prus che àteru mala) Sinònimos e contràrios acedhae, amedhare Ètimu srd.

acamingiài , vrb Definitzione bogai camíngiu, bogare ragas, arrennèscere a fàere una cosa Sinònimos e contràrios intzodhai, spodhai Frases a ti nai ca nou, no ndi acamíngiu nudha ◊ candu at biu ca a sou no ndi acamíngiat nudha currit a circai agiudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu comprendre Ingresu to gather Ispagnolu comprender, salir Italianu raccapezzare Tedescu sich zurechtfinden.

acamingiòni , nm: achimingioni, camignone 1 Definitzione camingionedhu, baldu bunzone, minzone o ardu pinzone, e fintzes bardu anzoninu, erba de conillus, genia de erba (est una latuca areste), bona a papare, unu pagu marigosa po su latighedhu chi bogat ue si segat Sinònimos e contràrios alminzone, ardubinzone, graminzone, latosa 1, limpora, simingioni 1 Terminologia iscientìfica rbz, Sonchus arvensis, S. oleraceus, S.tenerrimus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu laiteron Ingresu milk thistle Ispagnolu cerraja Italianu cicérbita Tedescu Gänsedistel.

acaminzonàre acabinzonàre

acampaméntu , nm Definitzione su si acampare, pònnere barracas, tendhas; s'aprigu e logu inue istant is acampaos Tradutziones Frantzesu camp Ingresu camp Ispagnolu campamento, acampamiento Italianu accampaménto Tedescu Lager.

acampanedhài , vrb Definitzione pònnere su ferru o sonàgia a su bestiàmene, a un'animale Sinònimos e contràrios apitiolai Ètimu srd.

acampaniàre , vrb: campaniare* 1, acampionare Definitzione pònnere bene, assentare una cosa a manera de torrare giusta cun àteras, istesiare po no giare ifadu o no tènnere dannu; pònnere de acórdiu Sinònimos e contràrios adaretzai, arremonire, assantai, frànghere | ctr. isordulare.

acampàre , vrb rfl Definitzione fàere acampamentu, aprigu provisóriu po gente in logu de sartu Tradutziones Frantzesu camper Ingresu to camp Ispagnolu acampar Italianu accamparsi Tedescu sich lagern.

acampígliu, acampíllu , nm Sinònimos e contràrios arraghèscia, iscóticu.

acampionàre acampaniàre

acàmu, àcamu , nm: camu* Definitzione orrugu de linna chi si ponet in buca a istúturu (e acapiau a su tzugu) a is crabitos po no súere; lobu de fune postu in murros (a sa barra de fundhu) de un'animale po dhu pigare poderau bene; fintzes una genia de lua pitica, erba, e su late chi bogat ca dhu frigaiant in is tzimingiones de sa craba po istitare su fedu Sinònimos e contràrios ammu, cabinzone, camedha 1, camusone / afocu, cama Frases tirare s'acamu a sos cadhos ◊ a sos delincuentes ponídelis s'acamu ei su frenu! 2. inoghe sos astraos de s'ijerru pro zente furistera sunt acamu, e in s'istiu rajos a inzamu li ordint sos lentolos de s'interru (A.Dettori) Terminologia iscientìfica pst.

acamufài , vrb Definitzione papare impresse Sinònimos e contràrios allufiai, atafiai, mangiufai, scantusciai Ètimu itl. accamuffare Tradutziones Frantzesu gaver Ingresu to gobble Ispagnolu engullir Italianu ingozzare Tedescu verschlingen.

acamusonàre , vrb Definitzione pònnere su camusone, s'acamu Sinònimos e contràrios acabinzonare, acamare, incamae Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

acanagliàre, acanargiàe, acanargiài , vrb: acanarjare, acanarzare, acanaxai, acannaxai, canalzare Definitzione pònnere is canes avatu a ccn., a un'animale, po dhu cracare, fàere fuire; pigare a boghes a ccn., nàrrere cosa fatuvatu coment’e a briga Sinònimos e contràrios acanare, acanizare, aciopai, caciuciare / certai Frases bella delicadesa po is malàidus: parint acanargiandu po nd'istacai a sirboni! 2. timit sa mama ca dh'acanaxat a buca manna po istudiai ◊ a mei no mi at acannaxau mai nisciunus ◊ deu furia timendi po non pigai bussinadas, invecis m'iant acanaxau ◊ una tropa de féminas est andhada a cricare su síndhigu po dh'acanarzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traquer Ingresu to hunt Ispagnolu acosar Italianu braccare Tedescu hetzen.

acanàre , vrb: acaniare Definitzione pònnere is canes avatu, atzitzare is canes / a. su fusile = artziai is canis de su fosili po èssi prontus a sparai Sinònimos e contràrios acanargiai, caciuciare Frases inue acanait intronante su batidore, su crabalzu rude, oe bi mériat sa zente che in logu de ispassu ◊ si fueit che acaniadu a s'intupare Ètimu srd.

acanargiaméntu , nm Definitzione su chi faent is trubbadores in cassa po ndhe fàere essire sa fera.

acanarjàda , nf: acanarzada Definitzione su acanargiai; nau in cobertzantza, briga, pigada in giru Sinònimos e contràrios streulada / cdh. stribbiata 2. su mastru nos fachiat arrimare, nos daiat una bella acanarjada e nos fachiat torrare a cumintzare! ◊ comente che bidiant cudhu tziu, totus li fachiant s'acanarjada picàndhelu a boches Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sortie Ingresu outburst Ispagnolu arrebato Italianu sfuriata Tedescu Wutausbruch.