A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acanarjadòre , agt, nm Definitzione chi o chie faet su cane contr'a ccn. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu persécuteur Ingresu persecutor Ispagnolu perseguidor Italianu persecutóre Tedescu Verfolger.

acanarjadúra , nf: acanarxadura Sinònimos e contràrios acanarjada, pressighida Frases issu no sèmpiri s'iscabbulliat: calincuna borta depiat acherrai po no èssiri giudicau fertu de su bibbirriu de s’acanarxadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu persécution Ingresu persecution Ispagnolu persecución, acoso Italianu persecuzióne Tedescu Verfolgung.

acanarjàre acanargiài

acanarxadúra acanarjadúra

acanarzàda acanarjàda

acanarzàre, acanaxài acanargiài

acancarronadúra , nf Frases gei passant is acancarronaduras a s'istògumu!… Ètimu srd.

acancarronàe, acancarronài, acancarronàre , vrb: aconcorronai, acuncurronai, acuncurrionai, cancarronai Definitzione fàere coment’e a cancarrone, a unu lómboru, a lóriga Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acavurai, acoconare, aggrancare, aggurjare, ateterigare, atzancarronare, aunchinare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare / abbibbirinai Frases e acidriadha, s'ischina, no ti abarris aconcorronau! ◊ seu acancarronau po su pesu mannu chi mi ant carriau ◊ una fémina si fut acancarronada a is peis de Gesús (Ev)◊ apu atobiau una fémina bècia totu acuncurronada ◊ su cani nc'est sartau aintru de su còfanu e si est acuncurrionau coment’e unu caboru 2. su frius dhi at acancarronau is manus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to bend, to numb Ispagnolu encorvar, combar Italianu incurvare, aggranchire Tedescu krümmen, erstarren.

acancarronàu , pps, agt: aconcorronau, aconcorruau Definitzione de acancarronai; chi est a unu gànciu, a cancarrone Sinònimos e contràrios aconcorrodhau, ancrujadu, ganciudu, pinnichedhau, unchinadu / cdh. acurrunciulatu | ctr. daretu, istirau, ténneru 2. cussa mata est totu acancarronada ◊ fiat arrennésciu a sanai, mancai cundennau a camminai acancarronau Tradutziones Frantzesu pelotonné Ingresu curled up, numbed Ispagnolu encorvado, encogido Italianu uncinato, rannicchiato Tedescu gekrümmt, erstarrt.

acancarrónu , nm Definitzione su èssere o fàere a cancarrone, a gànciu Sinònimos e contràrios loriconzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incurvation Ingresu incurvation Ispagnolu combadura Italianu incurvatura Tedescu Krümmung.

acanciàe , vrb Definitzione apicare, pònnere cosa apicada in su gànciu; intrare apare duas partes a gànciu, abbutonare.

acanciài , vrb: acantzare Definitzione pigare cun is manos cun fortza, a s'airada, cun tzacu; fintzes abbutonare Sinònimos e contràrios abbrancai, acafai, aciapai, afarcai, afarrancae, aferrai, aggafai, agganciai*, aggarrai, agguantai, carrabbusai, picare | ctr. lassai Frases iat donau un'ispinta a mammai acancendimia de strémpiu ◊ acantzat sa bistrale a segare linna ◊ aiat acantzadu cun sas dentes su lacu a unu chirru e l'aiat pesadu in àeras 2. acanciadí sa bragheta ca dha portas iscanciada!

acanciàre , vrb: acansae, acansai, acansare, acansciare, acantzai, acantzare 1, acantzari, acassare, alcansare, alcantzai, arcansare, arcantzai, arcassare Definitzione arrennèscere a tènnere cun sa pregadoria, arrecire calecuna cosa de Deus, o fintzes su giare chi faet Deus, prus che àteru foedhandho de gràtzias Sinònimos e contràrios arrecabai, dare, cuntzèdere | ctr. arrafudai, necare Maneras de nàrrere csn: acassare, acansare una gràscia, unu disizu; alcantzai a unu fuendisí = sighírelu; alcantzai camminu = fàghere caminu, fàghere tretu Frases cussu est disillu chi podit acansai ◊ acansade, Segnore, chi pro raru favore sonnu e no morte siat custu sou! (P.Mossa)◊ bidat onzi gràssia acansada! ◊ pro nois domandhade su favore cun s'aficu chi siat acansadu (A.Zedde)◊ totu su chi ti apo auguradu ti benzat acansadu dae Deus! ◊ pregheit a totu sos santos pro li arcansare sa gràscia ◊ custu disígiu no podit èssiri acantzau Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu obtenir Ingresu to get, to grant Ispagnolu alcanzar, impetrar Italianu impetrare, accordare Tedescu erbitten, bewilligen.

acanciàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est atacau a sa cosa, malu a ispèndhere e malu a giare, arrestigu Sinònimos e contràrios aggantzadu, arrancadu, assuriu, cringone, ingurdone, ispítziga, limidu, susuncu, tzecosu.

acanciofài , vrb Definitzione aferrare a pilos brigandho e iscudendho o fintzes pigare de mala manera; betare apare, totu a méschiu Sinònimos e contràrios aciufai 1, atzuntzudhare, incabigliare, tipiliare, tipilire Frases nosu iscioperendu e is crumirus andendu a trabballai: ma is féminas gei dhus iant acanciofaus, iant ispinniau fintzas s'autista! 2. cumentzat s'esami e ge m'iant acanciofau: de dogn'arratza mi nd'iant fatu, fintzas acapiau a manus e a peis in d-una cadira! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se crêper le chignon Ingresu to brawl Ispagnolu andar a la greña Italianu accapigliarsi Tedescu sich raufen.

acànciu , nm Sinònimos e contràrios apicorrobba Ètimu srd.

acanciurrài , vrb Definitzione coment'e aferrare a ccn. o calecuna cosa aprofitandho de un’ocasione, arregòllere Sinònimos e contràrios arragolli, coglire Frases cussu est unu bellu piciocu e issa no perdit s'ocasioni de si dh'acanciurrai (N.Vargiu) Ètimu srd.

acandhelàdu , agt Definitzione nau de unu, chi est torrau coment'e una candhela, consumau, ispaciau; nau de s'ogu (e pentzandho a su colore de sa pupia), chi est imbelau, coment'e in colore de chera, annapau Sinònimos e contràrios consumidu / impannau Frases acandheladu est como tiu Bore che ratu sicu e bramat su reposu (G.Porcheddu)◊ gighet s'ogru acandheladu Ètimu srd.

acandhelotàre , vrb Sinònimos e contràrios abbabballocai, ammammalucai.

acanenciài , vrb: (a-ca-nen-ci-a-i) Definitzione su si brivare de sa cosa, istare cun pagu Sinònimos e contràrios brevare Frases mi ndi seu acanenciau dèu po dhu donai a tui! Tradutziones Frantzesu se priver Ingresu to deprive oneself Ispagnolu privarse Italianu privarsi Tedescu entbehren.