A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acaloràda , nf Definitzione su si caentare, acalorare Sinònimos e contràrios caentada, calentada Frases su fogu fit una bellesa e donzi tantu si daiat un'acalorada a sos pes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu échauffement Ingresu little warming up Ispagnolu calentamiento Italianu riscaldatina Tedescu Aufwärmen.

acaloraméntu , nm Sinònimos e contràrios coidade, pressi Ètimu srd.

acaloràre , vrb Definitzione prus che àteru, su si dha pigare po calecuna chistione o sentire meda o forti ccn. cosa, trumentare Sinònimos e contràrios acalorire / abborborare, ascalamare, incalamare Tradutziones Frantzesu animer Ingresu to warm up Ispagnolu acalorarse Italianu accalorare Tedescu anfeuern, erregen.

acaloràu , pps Definitzione de acalorare Sinònimos e contràrios acalogliatu.

acalorgiàe , vrb Sinònimos e contràrios caentae, caglientai, calgentai, cheghentare, iscaldire | ctr. ifridare, sfridai Ètimu srd.

acaloríre , vrb Definitzione acostire a su fogu, pònnere in su caente Sinònimos e contràrios caentare | ctr. ifridare Frases si at acaloridu sos cambales in su fogu Ètimu srd.

acaltzonàre , vrb: acartzonare, acratzonai Definitzione bestire, pònnere is cartzones Sinònimos e contràrios chígnere | ctr. iscartzonare Frases fuit essinne de su cómudu, acaltzonànnesi e cun sa chintolza in manos ◊ sa fémina fut acartzonandhe su nebodedhu Ètimu srd.

acamàda , nf Definitzione su acamare Sinònimos e contràrios acamadura, acamamentu Ètimu srd.

acamadòre , agt, nm Definitzione chi o chie ponet is acamos Ètimu srd.

acamadúra , nf Definitzione su pònnere su camu Sinònimos e contràrios acamada, acamamentu Ètimu srd.

acamài , vrb: camai Definitzione nau de su bestiàmene, passare is oras de basca, de cama, in istade, in su camadroxu, in s'umbra; portare su bestiàmene a su meriagu Sinònimos e contràrios ammediai 1 Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

acamallài , vrb: cammellare Definitzione carrare sa cosa in medas e betare a o pònnere in su mezu chi che dha leat, carrigandhodhu Frases binnennendi, su piciocu fut in su carrellu e arrigollera su carinu de is óminis chi acamallànt (A.Simbula)◊ a chini segat s'àxina e a chini acamallat cun is carinus a codhu.

acamallaròi , nm Definitzione carradore, nau de persona chi carrat cosa a codhu cun àteros a filera Sinònimos e contràrios cammellante, carradore.

acamaméntu , nm Sinònimos e contràrios acamada, acamadura Ètimu srd.

acamàre , vrb Definitzione pònnere s'acamu; si narat fintzes po acaugare, torrare àlidu a buca aperta assupandho po pelea, de s'efetu (acorriadura) chi faet a buca su frutuàriu papau chentza lómpiu Sinònimos e contràrios acabinzonare, acamusonare, incamae | ctr. iscamare 2. acamanne peri sa pigada nos at dadu anneu sa vida (M.Monterra) Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

acamassàre , vrb: aggamassare Sinònimos e contràrios abbanzare, isciúdere, surrai Frases totus mi narant sas fàulas e mi aggamassant ca no mi podo defèndhere ◊ iscurtade su chi bos so nendhe: mih chi bos acamasso!

acàmba , avb Definitzione a camba, in ancas, prantaos, avb de manera chi inditat sa posidura de sa persona Sinònimos e contràrios istantàrgiu, ritzu | ctr. corcadu, sétzidu Frases si ndi est pesau acàmba melessandu.

acambàdu , pps, agt Definitzione de acambare; nau de erba, de laore, chi portat cambos meda, chi est imbénnidu, faendho bellu, creschendho meda / àrbure acambada = manna, chi portat cambos bellos; filu acambadu = atrotoxau Sinònimos e contràrios afundhadu 1, fasciudu Frases custu trigu ocannu at acambadu bene ca l'at acumpanzadu tempus a pavore Tradutziones Frantzesu tallé Ingresu headed, prosperous Ispagnolu talludo, lozano Italianu accestito, prosperóso Tedescu üppig.

acambàre , vrb: cambare 1 Definitzione nau de is erbas e laores, bogare o pònnere cambos, betare arraighinas bonas e crèschere meda; cantandho, acumpangiare in poesia cun versu e rima s'istérria de un'àteru; in su tessíngiu, cambiare unu filu cun calecun’àteru Sinònimos e contràrios afasciai, afundhare 1, afundharzare, assedare, imbènnere, piglionai 2. teniat sempre sas peràulas prontas: a su chi naraiat unu, isse l'acambaiat deretu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu taller Ingresu to head Ispagnolu entallecer Italianu accestire Tedescu bestocken.

acambitài , vrb Definitzione andhare a passu istirau, lestru, camminare impresse Sinònimos e contràrios iscambaritare, iscoscitare, scambitai Frases acambita ca ti acambitu fiat arribbau a Gonnoscodina ◊ setzint a gropas e acambitant, allirgus che pasca ◊ si poniant a lestu un'isciallu acapiau in conca e fuiant acambitendi conca a sa crésia ◊ tui ti nci essis e acambitas: si no, ti tocu de puntada de pei! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gigoter Ingresu to kick about Ispagnolu zanquear, andar deprisa Italianu sgambettare Tedescu ausschreiten, trippeln.