A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acaída , nf Definitzione sa citia, sa firmada chi unu faet foedhandho Sinònimos e contràrios cagliada, cedada, citida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de taire Ingresu action of being silent Ispagnolu callada Italianu atto di tacére Tedescu Schweigen.

acaidàre , vrb Definitzione cessare o firmare de nàrrere, de foedhare Sinònimos e contràrios assamudare, atzitare, atzitire, cagliai, cedae, citire | ctr. faedhare Frases sa fémina non la finiat piús cun sas càdaras, non si cheriat acaidare (P.Mura).

acaidòre , agt Definitzione chi faet callare, citire Ètimu srd.

acaidúra , nf Sinònimos e contràrios acaida, sessada Ètimu srd.

acaíre , vrb Definitzione abbarrare citios, fàere citire, fàere abbarrare trancuillos, firmare de fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios ammudai 1, ammudigare, ammudire, ammutessi, assamudare, assebiai, ismudulare / sensai | ctr. faedhare Frases acaide cun basos sa pitzinna! (G.Raga) Tradutziones Frantzesu taire, calmer, apaiser Ingresu to quiet Ispagnolu calmar, acallar Italianu chetare Tedescu schweigen, zum Schweigen bringen, beruhigen.

acaizonàre , vrb: caizonare Definitzione fàere a caizones Ètimu srd.

acajólu , nm: acajou, arcajolu Definitzione coment'e una fentanedha fata in is muros grussos, aperta a una parte, ananti, coment'e unu níciu, fintzes cun tàula a metade, a manera de dhue pòdere pònnere o arrimare ccn. cosa Sinònimos e contràrios camaritu, colomberi, fenesta, macarina, muricone 2. iscruculla is arcajolus de s'ómini e as agatai sa beridadi de sa vida Terminologia iscientìfica dmo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débarras Ingresu receptable, storeroom Ispagnolu espacio empotrado en la pared para guardar algo Italianu ricettàcolo, ripostìglio Tedescu Abstellnische, Wandschränkchen.

acajonàre , vrb: cajonare Definitzione betare a unu is curpas de unu dannu; fàere dannu, fàere a manera chi unu tèngiat dannu Sinònimos e contràrios acriminai, acrupai, acusai, imputai, incrupai, incausai / causai Frases ahi, mi acajonas, tue, e mi das tragos frecuente: mi acusas barbaramente chi ti apo amore afaltzadu! ◊ pustis chi a faedhare mi as fortzadu mi acajonas de aer faedhadu?! (P.Mossa) 2. tantu dannu reparade chi mi azis acajonadu! Ètimu itl. accagionare Tradutziones Frantzesu accuser Ingresu to accuse Ispagnolu inculpar, culpar, perjudicar Italianu incolpare, cagionare Tedescu beschuldigen, schaden.

acajòne, acajónu , nf, nm: cagione Sinònimos e contràrios crupa, neche Frases pesant chistione e si dant acajone ◊ canta, chi tantu neune ti ndhe faghet acajonu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faute Ingresu fault Ispagnolu culpa Italianu cólpa Tedescu Schuld.

acajóu acajólu

acalabiàre , vrb Definitzione nau de frutu (es. figu), fàere a calabiu, igragalare e sicare Sinònimos e contràrios acalamai, addormicare, allacanae, allartzanai, allizare, ammustiai, assichillonai, calaginare, carigai Ètimu srd.

acalabiàu , pps Definitzione de acalabiare / ficu acalabiada = addrommigada, allebizada chentza cumprida Sinònimos e contràrios acaramau / artanau.

acalagasàu , agt Definitzione chi est chentza fortzas, coment’e cédiu, istasiu.

acalaízu , avb Definitzione pagu pagu Sinònimos e contràrios acalapena, addizu, apenas Frases e bandho e li do un'ispuntone e che essit su tiru chi acalaizu at dadu unu suspiru ◊ est acalaizu cuadu ◊ cussas fint mortas candho fia pitzinna e acalaizu mi las ammento Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tout juste Ingresu scarcely Ispagnolu poco Italianu appéna Tedescu kaum.

acalamài , vrb: acaramai, acolomai, calamai Definitzione igragalare, su si calare de s'asciutore, po sicore, mancamentu de abba, de fortzas Sinònimos e contràrios acalabiare, addormicare, agliugliai, allacanae, allartzanai, allebigiare, allizare, apabassai, marciulari / ammaculiare, apirchizonare, irdebbilitai / ammasanae Frases fintzas su mellus frori si no est tentu in friscu prima de s'ora acalamat.

acalamaméntu , nm Definitzione su acalamare, su torrare àlidu a pelea Sinònimos e contràrios afandha, afogu, assenegu, assúpidu, bémida, sàgada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu essoufflement Ingresu worry Ispagnolu jadeo Italianu affanno Tedescu Atemnot.

acalamàre , vrb rfl Definitzione èssere a assubentu comente est unu currendho, torrare àlidu a pelea Sinònimos e contràrios assupai Tradutziones Frantzesu se fatiguer Ingresu to worry oneself Ispagnolu jadear Italianu affannarsi Tedescu keuchen.

acalamàu , pps, agt: acaramau Definitzione de acalamai; chi no istat prantau, chentza fortza, fintzes chi at pérdiu unu pagu de presumu Sinònimos e contràrios agliugliau, aggrogomau, allacanadu, allissiadu, allizadu, ammustiau, caugau, mústiu 2, pribissiu | ctr. chíbbalu, crispu Tradutziones Frantzesu flasque Ingresu flabby Ispagnolu flojo Italianu flòscio Tedescu verwelkt, schlaff.

acalaméntu Definitzione afanna, assubentu, respiru a pelea Sinònimos e contràrios acalamamentu Ètimu srd.

acalapèna , avb Definitzione pagu pagu Sinònimos e contràrios acalaizu, addizu, apenas Frases si abberzo sa gianna acalapena, in chelu acerada bido sa cara de sa luna piena (G.Branca) Ètimu srd.