A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

acalàre , vrb Definitzione cuare in is calas, in sa tana, istare inserraos in domo Sinònimos e contràrios acuae, intanae Ètimu srd.

acalchinàre , vrb Definitzione fàere a crachina; betare crachina po currègere unu terramíngiu.

acalciàre , vrb Definitzione giare crrches, nau de is animales Sinònimos e contràrios calchidare, carcinai.

acaldajàdu , agt Definitzione chi tenet basca, imbaschiu, caentu (caldu) meda, nau de ccn. Sinònimos e contràrios acaldanadu Ètimu srd.

acaldanàdu , pps, agt Definitzione de acaldanare. Sinònimos e contràrios imbaschidu, incalogliatu.

acaldanàre , vrb Definitzione su imbudhidare de s'ària po su sole, callentare meda Sinònimos e contràrios acardare, imbaschire | ctr. ifriscare Frases su cane fit a limba fora ca s'est acaldanadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surchauffer Ingresu to overheat Ispagnolu recalentar Italianu surriscaldare Tedescu heiß werden.

acaldatzàre , vrb Sinònimos e contràrios acaldanare, imbaschire Frases sas pitzinnas fint acaldatzadas dae sas currinas, a carrasegare Ètimu srd.

acalenturíu , agt Definitzione chi portat callentura, chi est a callenturas Sinònimos e contràrios afebbradu, acaenturau, calenturienti / cdh. scaldaciatu | ctr. irfrebbau Ètimu srd.

acalinturàdu, acalinturàu acaenturàu

acallài, acallàre , vrb Definitzione cuntentare a unu in su papare giaendhodhi totu su chi bolet; amparare a unu, arrecire fintzes si no dhu meritat 2. si sa mama dh'at brigadu, a su pitzinnu, tue no dh'acalles!

acallelladúra , nf Definitzione su si acallellai Sinònimos e contràrios acallellamentu Ètimu srd.

acallellài , vrb Definitzione pigare a callella, sufrire po basca Ètimu srd.

acallellaméntu , nm Definitzione su si acallellai Sinònimos e contràrios acallelladura Ètimu srd.

acallenturàu acaenturàu

acallofài , vrb Definitzione essire débbile, coment'e immarriu, chentza fortzas, chentza gana de nudha.

acallofàu , pps, agt: agollofau Definitzione de acallofai; chi est chentza gana de fàere nudha, lassau andhare a sa mandronia, chi no dh'importat nudha de peruna cosa Sinònimos e contràrios acalamau, acaugau, allatzanau, lésinu Tradutziones Frantzesu aboulique Ingresu aboulic Ispagnolu abúlico Italianu abùlico Tedescu willenlos.

acallonàe, acallonài , vrb Definitzione essire coment'e nemos, de no èssere bonu a nudha Sinònimos e contràrios adhodhoare, ammannunnare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hébéter Ingresu to knock out Ispagnolu ponerse chocho Italianu rincoglionire Tedescu verblöden.

acallonàu , pps, agt Definitzione de acallonai Sinònimos e contràrios abbentau, ammincau, amucionau, atolondrau, atontau.

acalociàe , vrb Definitzione trebballare, finire s’ischerdadura de unu muru a calòcia Sinònimos e contràrios faldassai.

acalogliàtu , agt Definitzione caente meda de sa múngia, de sa pelea chi at leau Sinònimos e contràrios acaldanadu, imbaschidu, imbudhighinadu, incalurzidu Frases ballatoras e ballatores fint acalogliatos e sudoratos Ètimu srd.