Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbàmbiu , agt Definitzione pagu tirau, chi no est tirau Sinònimos e contràrios lenu, sciagu | ctr. càdriu, crispu, tiradu Frases custu filu est abbàmbiu: tiradhu a forti! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lâche, desserré Ingresu loose Ispagnolu flojo Italianu allentato Tedescu gelockert.

abbrebesciàu , agt Definitzione chi no tenet gana, fortza o capacidade de fàere cosa Sinònimos e contràrios allacanadu, allechiau, allizadu, ammalmiadu, ammortiginau, arramàsidu, arréndhidu, isbriadu | ctr. spretu Frases cussas piciocas funt totu abbrebesciadas Tradutziones Frantzesu faible Ingresu weak Ispagnolu flojo Italianu fiacco, móscio Tedescu matt, schlaff.

acalamàu , pps, agt: acaramau Definitzione de acalamai; chi no istat prantau, chentza fortza, fintzes chi at pérdiu unu pagu de presumu Sinònimos e contràrios agliugliau, aggrogomau, allacanadu, allissiadu, allizadu, ammustiau, caugau, mústiu 2, pribissiu | ctr. chíbbalu, crispu Tradutziones Frantzesu flasque Ingresu flabby Ispagnolu flojo Italianu flòscio Tedescu verwelkt, schlaff.

fiàcu , agt: flacu, fracu Definitzione chi est a debbilesa, débbile mescamente de maladia Sinònimos e contràrios débbile, flúsciu, istasidu, infrachiu, modhi | ctr. crispu, folte, téteru Maneras de nàrrere csn: èssiri f. de cerbedhu = conchivracu, mancai sa mellus dí de s'annu, a unu, èssere tocadu a conca; èssiri de memória flaca = chi s'irméntigat totu; rídere a fiacu = arriri poita is àterus funt arriendi, ma sentza cumprèndiri bèni ita dhus at fatus a arriri; ríere a fiacu = arriri ca is àterus funt arriendi ma sentza cumprèndiri poita Frases seu fadiau fracu ◊ bandas fracu, solu in sa bia, e atruessas e imburchinas ◊ s'ifruentza che aiat leadu sos betzos piús fracos 2. ite pessone illusa e conchi fraca!…◊ si depit èssi acabbau de ammachiai, custu: est locu fracu ◊ sos de Foranu fint cussiderados unu pagu fracos de crevedhu Ètimu ltn. flaccus Tradutziones Frantzesu faible Ingresu weak Ispagnolu flojo, flaco Italianu fiacco, débole per malattia Tedescu schwach, kraftlos, geschwächt.

flúsciu , agt: frósciu, frúsciu 3 Definitzione nau mescamente de erba, chi est coment'e sicandhosi, cédia, igragalada, pagu tètera (ma si narat fintzes de persona, mascuvémina)/ terra frúscia = de bonu farigu, isorta Sinònimos e contràrios fiacu, lentu, lenu, modhe | ctr. chíbbalu, crispu, téteru 2. s'angionedha, candu m'intendit ghetendi burrúsciu, issa totu frúsciu acanta mi benit (R.Murgia Pani) Tradutziones Frantzesu flasque, mou Ingresu flabby Ispagnolu flojo Italianu flòscio Tedescu schlaff.

inneudhàdu , agt Definitzione irmeudhadu, chi no portat meudhu, no portat fortzas Sinònimos e contràrios castigadu, débbile Tradutziones Frantzesu sans moelle Ingresu spineless Ispagnolu flojo Italianu smidollato Tedescu kraftlos.

làschiu , agt: lascu, liascu Definitzione nau de cosas, chi istant (postas o naschias) unu pagu atesu s'una de s'àtera; nau de cosa chi s'intrat o chi si acàpiat, chi no est sidhia, chi no est a istrintu, chi no est bene acapiada a forte; si narat fintzes de tempus, in su sensu de pagas bortas, atesu s'una de s'àtera Sinònimos e contràrios càliu 1, rau, scallarxu | ctr. afissu, calcu, ilgiagadu, intipidu Maneras de nàrrere csn: trigu lascu = semenadu o nàschidu male, tropu pagu; vite lasca = chi si ch'est móida o chi no l'ant bene afissa Frases zughet sas dentes lascas, sos pilos lascos ◊ custu trigu est semenadu a lascu o est lascu ca bi ndhe at pigadu pagu? ◊ carcos o làschios, sos filichedhos de s'erva s'ingrunant a sos ventos 2. prendhe a lascu: no afias ca mi dolet! ◊ fit in cherta de allegare chin calicunu e dimandhare de novas in sa bidha chi bidiat a lascu 3. nachi cudha poesia fit frutu de mentes lascas! Sambenados e Provèrbios smb: Lascu Ètimu ltn. *lascus Tradutziones Frantzesu rare, clairsemé, lâche, desserré Ingresu slackened, sparse, occasional Ispagnolu ralo, flojo, laxo Italianu rado, allentato Tedescu licht, gelockert, selten.

ledrelèdre , agt, avb: lerdelerde Definitzione (si narat fintzes chentza repitia) chi est modhe coment'e gheladina, modhe modhe chi no faet a dhu pigare, nau fintzes coment'e avb. de una manera de fàere cun delicadesa e istima Sinònimos e contràrios gevi, modhincu / lecheleche, plodhe Frases custa cosa est ledreledre, no faghet mancu a la leare! ◊ li frobbo sa massidha colorida, ledre ledre, e li dao unu basitu, a sa criadura ◊ fint ómines bastantes, zughiant galu fortza fintzas si sos músculos fint benzendhe a èssere ledres 2. a s'incontru ispessadu, faedhemus gai ledre ledre, sos ojos a lughe intrea Tradutziones Frantzesu tendre, tendrement, mou Ingresu softish, tender (ly) Ispagnolu blando, flojo, tierno, tiernamente Italianu mollìccio, semidènso, inconsistènte, tènero, teneraménte Tedescu weich.

lénu , agt Definitzione nau de fune o cosas deasi, chi no est bene tirada; nau de cosas de bufare, chi portant pagu àrculu; nau de sa manera de fàere o de nàrrere, chi si dhue ponet pagu fortza, pagu presse (nau de boghe, unu pagu bàscia, coment'e trista) Sinònimos e contràrios abbàmbiu, brandhu, flúsciu, lentu | ctr. afissu, crispu, istrintu, tiradu / gàrrigu, folte Maneras de nàrrere csn: a lenu a lenu = abbellu abbellu; faedhare a lenu, a sa lena = a sa séria, chentza cúrrere, a su pasa pasa, chentza presse, nendhe sas peràulas chi s'intendhant bene; dàrendhe una crispa una lena = una borta dare su cuntentu e un'àtera pretènnere carchi cosa, dare unu bàntidu e una briga, lassare andhare carchi cosa e pretènnerendhe un'àtera; frades lenos = su sonnu; trídicu lenu = bíciu, aurtidu, anneuladu Frases daghi s'imbustu ti at postu seju no ti dat impestu, lu portes istrintu o lenu (P.Pisurzi)◊ sas abbas lenas de abrile e maju ant batidu su sebe a cumprimentu (S.Murgia Niola) 2. custu est binu lenu, cosa de féminas! 3. de sos ammentos lenos ndhe lis benit bisonzos de atarzu! ◊ s'intendhet lena lena una boghe pibiosa ◊ canto, ma su coro est tristu e sa boghe at a èssere lena ◊ Malocu, in Macumere ses mancante ca mi pares cantendhe lenu lenu! (M.Murenu)◊ crabas, arveghes, bacas a s'aviu giughent bentre lena ◊ lenu che su sonnu lis fit intratu in su contu ◊ prite, nara, consumindhe ti ses a frebba lena? ◊ is arrius iscurriant lenus lenus ◊ est faghindhe abbighedha lena 4. a lenu a lenu finas sos birgonzosos sigheint abberzendhe prima un'oju e pustis s'àteru puru abbaidendhe pitzocas ◊ faghimus una bella arrejonada a sa lena ◊ ant postu su corjolu de s'arantzu in sa cassarola ghetandhe mele e muricandhe a lenu a lenu Ètimu ltn. *lenus po lenis Tradutziones Frantzesu flasque, mou, faible Ingresu weak, flaccid Ispagnolu flojo, débil Italianu flòscio, fiacco, débole, sommésso Tedescu schlaff, schwach.

mudhióncu , agt Definitzione chi est modhe modhe, chi no agguantat, nau fintzes de gente chi no padit, chi no est de agguantu Sinònimos e contràrios brodhe, modhossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flasque, ramolli Ingresu flabby Ispagnolu flàccido, flojo Italianu flàccido, infrollito Tedescu schlaff.

sciàgu , agt Definitzione nau de cosa acapiada o de acapióngiu, chi est largu, lentu, lascu: si narat fintzes de bestimentu, de trastu fatu in partes chi depent istare istrintas; nau de partes de sa carena (músculos), chi ant pérdiu sa capacidade de istare in tira, de fàere fortza, de istrínghere; nau de cosa posta, chi no est firma, chi est a su move move, pagu segura, in tàntaris; nau de persona, chi est isfacia, pedit tropu Sinònimos e contràrios abbàmbiu, làschiu, lenu / amplu, lalgu | ctr. afissu, sizidu / segretu Maneras de nàrrere csn: èssiri culu s., s. in su fuedhai = culivala, lendharzu, chi contat totu, chi no muntenet segretu, pidànciu; simingioni s. = chi che li essit su late, chi no muntenet afissu; buca sciaga = buca manna, abberta meda; tènniri a ccn. a frenu sciagu = a su chi bollit fai, chentza disciplina Frases chi no camminais in pinta, labai, dèu abarru pagu a istringi su crobu sciagu! (G.Cadeddu)◊ su carretonedhu portat is arrodas totu sciagas ◊ immoi ca seu làngiu portu s'anedhu sciagu 2. su bistiri chi ti apu fatu gei est sciagu: ti dhoi baghillas bèni ◊ is carradas de linna isbuidas in s'istadi funt sciagas po s'asciutori ◊ custus botinus funt sciagus Tradutziones Frantzesu relâché Ingresu loosened Ispagnolu flojo Italianu allentato, atònico, flòscio Tedescu gelockert.

«« Torra a chircare