Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbrebesciàu , agt Definitzione chi no tenet gana, fortza o capacidade de fàere cosa Sinònimos e contràrios allacanadu, allechiau, allizadu, ammalmiadu, ammortiginau, arramàsidu, arréndhidu, isbriadu | ctr. spretu Frases cussas piciocas funt totu abbrebesciadas Tradutziones Frantzesu faible Ingresu weak Ispagnolu flojo Italianu fiacco, móscio Tedescu matt, schlaff.

aflachiài , vrb: afrachiai Definitzione èssere fracu, lenu, débbile, fartare in calecuna cosa, tènnere neghe / afrachiai in sa fidi = àere una fide no tantu frimma, pagu segura Sinònimos e contràrios ifrachire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être faible Ingresu to be weak Ispagnolu flaquear Italianu èssere débole, vacillare Tedescu schwach sein, schwanken.

débbile , agt: débbili, díbbile, díbbili Definitzione chi tenet pagu fortza, chi no aguantat a fàere fortza, chi no bàliat dificurtades / min. debbiledhu, debbiledhedhu = débbili meda Sinònimos e contràrios fiacu, lecu / lenu | ctr. folte Frases débbiles sas isperas sunt coment'e unu filu de lughe in su giannile a s'interighinada (G.M.Cherchi)◊ comente fit malàidu e lendhe meighinas, como s'intendhet débbile meda ◊ cussa cosa est débbile e no bi rezet a fàghere fortza ◊ femu cassadori bonu, ma petzu díbbili no nd'isparau ◊ est virtudi de dogna forti usai rispetu a s’ómini débbili! (Mascia) Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu faible, frêle Ingresu weak Ispagnolu débil Italianu débole, gràcile Tedescu schwach.

debbilóngiu, debbilónzu , agt Definitzione debiledhu, unu pagu débbile Sinònimos e contràrios | ctr. folte Frases fit mesu surdu e zughiat sa vista puru debbilonza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un peu faible Ingresu pretty weak Ispagnolu un poco débil Italianu debolùccio Tedescu schwächlich.

fiàcu , agt: flacu, fracu Definitzione chi est a debbilesa, débbile mescamente de maladia Sinònimos e contràrios débbile, flúsciu, istasidu, infrachiu, modhi | ctr. crispu, folte, téteru Maneras de nàrrere csn: èssiri f. de cerbedhu = conchivracu, mancai sa mellus dí de s'annu, a unu, èssere tocadu a conca; èssiri de memória flaca = chi s'irméntigat totu; rídere a fiacu = arriri poita is àterus funt arriendi, ma sentza cumprèndiri bèni ita dhus at fatus a arriri; ríere a fiacu = arriri ca is àterus funt arriendi ma sentza cumprèndiri poita Frases seu fadiau fracu ◊ bandas fracu, solu in sa bia, e atruessas e imburchinas ◊ s'ifruentza che aiat leadu sos betzos piús fracos 2. ite pessone illusa e conchi fraca!…◊ si depit èssi acabbau de ammachiai, custu: est locu fracu ◊ sos de Foranu fint cussiderados unu pagu fracos de crevedhu Ètimu ltn. flaccus Tradutziones Frantzesu faible Ingresu weak Ispagnolu flojo, flaco Italianu fiacco, débole per malattia Tedescu schwach, kraftlos, geschwächt.

lécu , agt Definitzione nau pruschetotu de paperi, de orrobba, chi no tenet corpus, finivini, de pagu agguantu, de pagu fortza; dhu narant fintzes de gente in su sensu de delicau in su fàere, chi faet contu de dónnia mínima cosa Sinònimos e contràrios débbile, fiacu, fine 1 / físchidu | ctr. folte, grussu Maneras de nàrrere csn: filu lecu = fine; minestra leca = broosa meda; terra leca = de pagu fortza, de logu malu pedrosu; scèti lecu = podha; ómine lecu = chi no tenet frimmesa, de pagu caràtere, chi si lassat leare a su chi cherent sos àteros Frases mi acosto a cussos crecos e abbaidanne tra sos rampos lecos bio rampos sicos ◊ sos cascos chin sos istiros li faghent su dossu lecu (P.L.Dettori)◊ est lecu lecu che candhela de chera, lanzu, mortu de fàmine ◊ sunt fortes, no sunt de bratzu lecu! ◊ proite ti as postu custa gonna leca leca? 2. giai ses leca puru: e lassadhu nàrrere! Tradutziones Frantzesu faible Ingresu weak, thin Ispagnolu débil, sutil Italianu débole, sottile Tedescu schwach, dünn.

lénu , agt Definitzione nau de fune o cosas deasi, chi no est bene tirada; nau de cosas de bufare, chi portant pagu àrculu; nau de sa manera de fàere o de nàrrere, chi si dhue ponet pagu fortza, pagu presse (nau de boghe, unu pagu bàscia, coment'e trista) Sinònimos e contràrios abbàmbiu, brandhu, flúsciu, lentu | ctr. afissu, crispu, istrintu, tiradu / gàrrigu, folte Maneras de nàrrere csn: a lenu a lenu = abbellu abbellu; faedhare a lenu, a sa lena = a sa séria, chentza cúrrere, a su pasa pasa, chentza presse, nendhe sas peràulas chi s'intendhant bene; dàrendhe una crispa una lena = una borta dare su cuntentu e un'àtera pretènnere carchi cosa, dare unu bàntidu e una briga, lassare andhare carchi cosa e pretènnerendhe un'àtera; frades lenos = su sonnu; trídicu lenu = bíciu, aurtidu, anneuladu Frases daghi s'imbustu ti at postu seju no ti dat impestu, lu portes istrintu o lenu (P.Pisurzi)◊ sas abbas lenas de abrile e maju ant batidu su sebe a cumprimentu (S.Murgia Niola) 2. custu est binu lenu, cosa de féminas! 3. de sos ammentos lenos ndhe lis benit bisonzos de atarzu! ◊ s'intendhet lena lena una boghe pibiosa ◊ canto, ma su coro est tristu e sa boghe at a èssere lena ◊ Malocu, in Macumere ses mancante ca mi pares cantendhe lenu lenu! (M.Murenu)◊ crabas, arveghes, bacas a s'aviu giughent bentre lena ◊ lenu che su sonnu lis fit intratu in su contu ◊ prite, nara, consumindhe ti ses a frebba lena? ◊ is arrius iscurriant lenus lenus ◊ est faghindhe abbighedha lena 4. a lenu a lenu finas sos birgonzosos sigheint abberzendhe prima un'oju e pustis s'àteru puru abbaidendhe pitzocas ◊ faghimus una bella arrejonada a sa lena ◊ ant postu su corjolu de s'arantzu in sa cassarola ghetandhe mele e muricandhe a lenu a lenu Ètimu ltn. *lenus po lenis Tradutziones Frantzesu flasque, mou, faible Ingresu weak, flaccid Ispagnolu flojo, débil Italianu flòscio, fiacco, débole, sommésso Tedescu schlaff, schwach.

manipòsa , nf: mariposa Definitzione calagasu, bobboi cun is alas ladas e pintadas chi curret a sa lughe a denote, porchedhu o lèpere de santu Antoni; genia de lughighedha chi si ponet a is mortos o po unu santu; in cobertantza, fintzes persona chi tenet pagu firmesa Sinònimos e contràrios abadegasu, barabàtula, carravarina, lepilepi, papagallu 1, seisei / lumu 1 Frases che mariposa bolat de frore in frore ◊ apo cantau rúnchines, grodhos, mariposas, alipintas ◊ colorida mariposa, visitas dogni fiore ◊ gioga mariposa, bola bola in sa mata de s’arrosa! 2. o maniposa chi semper acesa lughes de continu pro su tale e no ti olvidas de sa poberesa! (B.Sulis)◊ seu andada a comporai un'iscàtua de mariposas ◊ tremint is mariposas musciendi me is làntias ◊ pigai s'iscàtula de is mariposas e liai unus cantu trébinis, po su mortu 3. cantu fint diferentes sas pitzinnas de tandho dae sas mariposas de sos tempos presentes!…◊ sas féminas li curriant che mariposas a su fiore ◊ cun coloris de celu, ses una mariposa fata aposta po mei! (G.Cappai) Terminologia iscientìfica crp Ètimu ctl., spn. mariposa Tradutziones Frantzesu papillon, phalène, faible lumière, papillon (persona fatua, leggera) Ingresu butterfly, moth, grave light Ispagnolu falena, lamparilla, mariposa Italianu farfalla, falèna, lumino Tedescu Schmetterling, Nachtfalter, Wachslicht.