acanarjadòre , agt, nm Definition
chi o chie faet su cane contr'a ccn.
Etymon
srd.
Translations
French
persécuteur
English
persecutor
Spanish
perseguidor
Italian
persecutóre
German
Verfolger.
acanarjadúra , nf: acanarxadura Synonyms e antonyms
acanarjada,
pressighida
Sentences
issu no sèmpiri s'iscabbulliat: calincuna borta depiat acherrai po no èssiri giudicau fertu de su bibbirriu de s’acanarxadura
Etymon
srd.
Translations
French
persécution
English
persecution
Spanish
persecución,
acoso
Italian
persecuzióne
German
Verfolgung.
acanarjàre acanargiài
acanarxadúra acanarjadúra
acanarzàda acanarjàda
acanarzàre, acanaxài acanargiài
acancarronadúra , nf Sentences gei passant is acancarronaduras a s'istògumu!… Etymon srd.
acancarronàe, acancarronài, acancarronàre , vrb: aconcorronai,
acuncurronai,
acuncurrionai,
cancarronai Definition
fàere coment’e a cancarrone, a unu lómboru, a lóriga
Synonyms e antonyms
abbidhiritzai,
acavurai,
acoconare,
aggrancare,
aggurjare,
ateterigare,
atzancarronare,
aunchinare,
cancarai,
ingortigai,
inteterighedhare
/
abbibbirinai
Sentences
e acidriadha, s'ischina, no ti abarris aconcorronau! ◊ seu acancarronau po su pesu mannu chi mi ant carriau ◊ una fémina si fut acancarronada a is peis de Gesús (Ev)◊ apu atobiau una fémina bècia totu acuncurronada ◊ su cani nc'est sartau aintru de su còfanu e si est acuncurrionau coment’e unu caboru
2.
su frius dhi at acancarronau is manus
Etymon
srd.
Translations
French
engourdir
English
to bend,
to numb
Spanish
encorvar,
combar
Italian
incurvare,
aggranchire
German
krümmen,
erstarren.
acancarronàu , pps, agt: aconcorronau,
aconcorruau Definition
de acancarronai; chi est a unu gànciu, a cancarrone
Synonyms e antonyms
aconcorrodhau,
ancrujadu,
ganciudu,
pinnichedhau,
unchinadu
/
cdh. acurrunciulatu
| ctr.
daretu,
istirau,
ténneru
2.
cussa mata est totu acancarronada ◊ fiat arrennésciu a sanai, mancai cundennau a camminai acancarronau
Translations
French
pelotonné
English
curled up,
numbed
Spanish
encorvado,
encogido
Italian
uncinato,
rannicchiato
German
gekrümmt,
erstarrt.
acancarrónu , nm Definition
su èssere o fàere a cancarrone, a gànciu
Synonyms e antonyms
loriconzu
Etymon
srd.
Translations
French
incurvation
English
incurvation
Spanish
combadura
Italian
incurvatura
German
Krümmung.
acanciàe , vrb Definition apicare, pònnere cosa apicada in su gànciu; intrare apare duas partes a gànciu, abbutonare.
acanciài , vrb: acantzare Definition pigare cun is manos cun fortza, a s'airada, cun tzacu; fintzes abbutonare Synonyms e antonyms abbrancai, acafai, aciapai, afarcai, afarrancae, aferrai, aggafai, agganciai*, aggarrai, agguantai, carrabbusai, picare | ctr. lassai Sentences iat donau un'ispinta a mammai acancendimia de strémpiu ◊ acantzat sa bistrale a segare linna ◊ aiat acantzadu cun sas dentes su lacu a unu chirru e l'aiat pesadu in àeras 2. acanciadí sa bragheta ca dha portas iscanciada!
acanciàre , vrb: acansae,
acansai,
acansare,
acansciare,
acantzai,
acantzare 1,
acantzari,
acassare,
alcansare,
alcantzai,
arcansare,
arcantzai,
arcassare Definition
arrennèscere a tènnere cun sa pregadoria, arrecire calecuna cosa de Deus, o fintzes su giare chi faet Deus, prus che àteru foedhandho de gràtzias
Synonyms e antonyms
arrecabai,
dare,
cuntzèdere
| ctr.
arrafudai,
necare
Idioms
csn:
acassare, acansare una gràscia, unu disizu; alcantzai a unu fuendisí = sighírelu; alcantzai camminu = fàghere caminu, fàghere tretu
Sentences
cussu est disillu chi podit acansai ◊ acansade, Segnore, chi pro raru favore sonnu e no morte siat custu sou! (P.Mossa)◊ bidat onzi gràssia acansada! ◊ pro nois domandhade su favore cun s'aficu chi siat acansadu (A.Zedde)◊ totu su chi ti apo auguradu ti benzat acansadu dae Deus! ◊ pregheit a totu sos santos pro li arcansare sa gràscia ◊ custu disígiu no podit èssiri acantzau
Etymon
spn.
Translations
French
obtenir
English
to get,
to grant
Spanish
alcanzar,
impetrar
Italian
impetrare,
accordare
German
erbitten,
bewilligen.
acanciàu , agt Definition nau de ccn., chi est atacau a sa cosa, malu a ispèndhere e malu a giare, arrestigu Synonyms e antonyms aggantzadu, arrancadu, assuriu, cringone, ingurdone, ispítziga, limidu, susuncu, tzecosu.
acanciofài , vrb Definition
aferrare a pilos brigandho e iscudendho o fintzes pigare de mala manera; betare apare, totu a méschiu
Synonyms e antonyms
aciufai 1,
atzuntzudhare,
incabigliare,
tipiliare,
tipilire
Sentences
nosu iscioperendu e is crumirus andendu a trabballai: ma is féminas gei dhus iant acanciofaus, iant ispinniau fintzas s'autista!
2.
cumentzat s'esami e ge m'iant acanciofau: de dogn'arratza mi nd'iant fatu, fintzas acapiau a manus e a peis in d-una cadira!
Etymon
srd.
Translations
French
se crêper le chignon
English
to brawl
Spanish
andar a la greña
Italian
accapigliarsi
German
sich raufen.
acànciu , nm Synonyms e antonyms apicorrobba Etymon srd.
acanciurrài , vrb Definition coment'e aferrare a ccn. o calecuna cosa aprofitandho de un’ocasione, arregòllere Synonyms e antonyms arragolli, coglire Sentences cussu est unu bellu piciocu e issa no perdit s'ocasioni de si dh'acanciurrai (N.Vargiu) Etymon srd.
acandhelàdu , agt Definition nau de unu, chi est torrau coment'e una candhela, consumau, ispaciau; nau de s'ogu (e pentzandho a su colore de sa pupia), chi est imbelau, coment'e in colore de chera, annapau Synonyms e antonyms consumidu / impannau Sentences acandheladu est como tiu Bore che ratu sicu e bramat su reposu (G.Porcheddu)◊ gighet s'ogru acandheladu Etymon srd.
acandhelotàre , vrb Synonyms e antonyms abbabballocai, ammammalucai.