A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acapassài , vrb Definitzione prnl., atuare, su si acatare e cumprèndhere Sinònimos e contràrios assagumare, saerare, sapire.

acapedhàdu, acapedhàu , agt Definitzione chi portat su capedhu Maneras de nàrrere csn: ogos acapedhados = acomenti dhus portat unu chi est drommendisí, cun is prapedhas caladas; simingioni a. = chi zughet crosta Frases cussus furint acapedhaus totus Ètimu srd.

acapiàda , nf Definitzione su acapiare / fàere s'a. = prèndhere Ètimu srd.

acapiadòre, acapiadòri , agt, nm Definitzione chi o chie acàpiat, prendhet, nau fintzes po sa capacidade de cumbínchere (o fintzes naendho peràulas fortes) Sinònimos e contràrios ingheniajolu 2. s'acapiadore impromitiat de nae is berbos po acapiae s'àbbila Ètimu srd.

acapiadróxu , nm Definitzione cosa chi serbit po acapiare, fintzes su acapiare etotu Sinònimos e contràrios acapióngiu, acàpiu, allióngiu, ligóngiu, presógliu / acapiamentu, prendhidura Ètimu srd.

acapiadúra , nf Sinònimos e contràrios annodadura, atróciu, liadura, prendhidura | ctr. isorbidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu liage Ingresu binding Ispagnolu atadura Italianu legatura Tedescu Bindung.

acapiàe, acapiài , vrb: acapiare, acapiari, capiai Definitzione pònnere s'acàpiu, lióngiu, codriola chi, passada e fata a nodu cun is càbudos a inghíriu de duas o prus cosas, dhas aguantat impare / acapiai sa coja = fàghere s'assiguronzu Sinònimos e contràrios alliongiae, liai, muciullai, prèndhere, tènnere | ctr. isòlbere, isprèndhere, scapiai Frases che unu perru mi ant acapiau chena li dèpere obbligassione ◊ de furonis sa giustítzia no fut mai arrennéscia a ndi acapiai ◊ su telu denanti est lisu e portat una cordiola po dh'acapiari a parti de palas Ètimu itl. accappiare Tradutziones Frantzesu lier Ingresu to tie Ispagnolu atar Italianu legare Tedescu binden.

acapiaméntu , nm Definitzione su acapiare, su prèndhere (cun lióngiu o de àtera manera) Sinònimos e contràrios prendhidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien Ingresu binding Ispagnolu atadura Italianu legaménto Tedescu Bindung.

acapiàre, acapiàri acapiàe

acapidadòre acabidadòre

acapidadúra acabidadúra

acapidàre acabidàe

acapidàu , pps, agt: acapitatu Definitzione de acapidare Sinònimos e contràrios arregortu, collidu.

acapidónzu , nm Definitzione su acapidare, su chi si acàpidat Sinònimos e contràrios acàpidu Frases trabballamus, contipizamus… un'annada mala e totu sas fadicas e s'acapidonzu andhant in fumu Ètimu srd.

acàpidu , nm Definitzione su acapidare, fintzes sa cosa acapidada, arregorta, chistia (e in custu sensu fintzes cosa coigiada ma chistia) Sinònimos e contràrios acapidonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grappillage Ingresu scraping, together Ispagnolu rebusca Italianu racimolatura Tedescu Nachlese.

acapiógnu, acapióngiu, acapiónzu , nm Definitzione cosa chi serbit po acapiare Sinònimos e contràrios acapamentu, acàpiu, alliatzuradura, allióngiu, ligóngiu, presógliu, presura / bindellu / cdh. liamu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien, liaison Ingresu bond Ispagnolu atadura Italianu legame, legàcciolo Tedescu Band, Bindung.

acapitàre acabidàe

acapitàtu acapidàu

acàpiu , nm Definitzione cosa o fatu chi aguantat impare duas o prus cosas o chistiones a manera de dipèndhere s'una de s'àtera, de andhare impare, de cuncordare / acapiolu = corria de iscarpa Sinònimos e contràrios acapamentu, acapióngiu, afiledhu, allióngiu, ligóngiu, presógliu, presura 2. si funt cojaus ca cussu fut s'acàpiu chi at bófiu su distinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien, liaison Ingresu string Ispagnolu atadura, conexión, ligazón Italianu legàccio, connessióne, correlazióne, legame Tedescu Band, Bindung.

acaponài , vrb: cabonare 1 Definitzione crastare is pudhos Sinònimos e contràrios crastai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaponner Ingresu to caponize Ispagnolu capar un gallo Italianu capponare Tedescu kapaunen.