Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acapiaméntu , nm Definitzione su acapiare, su prèndhere (cun lióngiu o de àtera manera) Sinònimos e contràrios prendhidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien Ingresu binding Ispagnolu atadura Italianu legaménto Tedescu Bindung.

acapiógnu, acapióngiu, acapiónzu , nm Definitzione cosa chi serbit po acapiare Sinònimos e contràrios acapamentu, acàpiu, alliatzuradura, allióngiu, ligóngiu, presógliu, presura / bindellu / cdh. liamu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien, liaison Ingresu bond Ispagnolu atadura Italianu legame, legàcciolo Tedescu Band, Bindung.

acàpiu , nm Definitzione cosa o fatu chi aguantat impare duas o prus cosas o chistiones a manera de dipèndhere s'una de s'àtera, de andhare impare, de cuncordare / acapiolu = corria de iscarpa Sinònimos e contràrios acapamentu, acapióngiu, afiledhu, allióngiu, ligóngiu, presógliu, presura 2. si funt cojaus ca cussu fut s'acàpiu chi at bófiu su distinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien, liaison Ingresu string Ispagnolu atadura, conexión, ligazón Italianu legàccio, connessióne, correlazióne, legame Tedescu Band, Bindung.

allàtzu , nm: lantu* Definitzione lióngiu, acàpiu, css. cosa chi podet serbire po acapiare in calecuna manera Sinònimos e contràrios presógliu / avincu / ispera Maneras de nàrrere csn: truncare sos allatzos = isbodhiaisindi, lassare sos inghírios; truncare sos allatzos cun ccn. = essire a iscórriu, in malas; pèrdere donzi a. = pèrdere s'isperàntzia, isporàresi Frases cantos allatzos amus truncadu a su gherra gherra! ◊ féminas, allargu, chi dogni allatzu cun bois est truncadu! ◊ bi tenzo allatzos de corzu boinu ◊ at leadu su fizu a corpos de allatzu 2. ndhe at pérdidu donzi allatzu Tradutziones Frantzesu lien Ingresu lace, tie Ispagnolu lazo Italianu làccio, vìncolo Tedescu Schlinge, Band.

alligagàmba , nm: liacamba* Definitzione genia de acàpiu chi si ponet a is cartzas de su costúmene Sinònimos e contràrios acàpiu, allióngiu Tradutziones Frantzesu lien, ficelle, lacet Ingresu string Ispagnolu cordón Italianu legàcciolo Tedescu Strumpfband.

allióngiu , nm: ligóngiu Definitzione ligatzu a frocu o feta po acapiare, in is bestimentos, fintzes corria de iscarpa Sinònimos e contràrios acapamentu, acapióngiu, acàpiu, presógliu, presura / agugeta, cordonera / cdh. liàciula Frases apu biu duas crocorigas acapiadas cun d-un'allióngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien, ficelle, lacet Ingresu lace Ispagnolu cordón Italianu legàccio Tedescu Schnürband.

avíncu , nm Sinònimos e contràrios allatzu, incumandha Frases sa promissa de Deus fata cun d-un'avincu diventat assoluta ◊ ma eco visione chi atiresit tantu a l'abbaidare sos sentidos chi s'avincu de mente mi fuesit (P.Casu) Tradutziones Frantzesu lien Ingresu bond Ispagnolu vínculo, lazo Italianu vìncolo Tedescu Band.

ligaméntu , nm Definitzione su ligare; cosa chi serbit po acapiare, a poderare impare duas o prus cosas, nau fintzes de intessidura de sa carena, de unu chistionu Sinònimos e contràrios acapióngiu, acàpiu, prendhidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lien Ingresu ligament, tying (up) Ispagnolu ligadura, ligamento Italianu legaménto Tedescu Bindung, Verbindung.

ligóngiu, ligónzu , nm: allióngiu*, lióngiu, lionzu Definitzione lióngiu a frocu po acapiare, in is bestimentos, in iscarpas e àteru (a bortas fintzes filu), ma fintzes acapióngiu de dónnia genia Sinònimos e contràrios acapamentu, acapióngiu, acàpiu, lighinzu, presógliu, presura / agugeta, cordonera Frases sciollei su ligóngiu! ◊ mi restaiat solu de torrare a bidha pro annodiare sos lionzos de sàmbene 2. sa currente colat in d-unu lióngiu de arràmene Sambenados e Provèrbios smb: Lionzu Tradutziones Frantzesu lien, lacet, ficelle Ingresu string Ispagnolu cordón Italianu legàccio Tedescu Schnürband.