A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

bassòtu basciòtu

bassòtus , nm pl Definition papare fatu de lisòngias o de orrosu Scientific Terminology mng Etymon itl. bassotto.

bàssu bàsciu, bàsciu 1

bassúra basciúra

bassuriliévu basciuriliévu

bàsta , nf Definition pinniga larga in sa camisa de asuta de sa gunnedha / b. de bistiri = su tretu inue si cosint sas mànigas a su codhu Synonyms e antonyms bastidura Etymon itl. basta.

bastài baltàre

bastàldu , agt, nm: bastardu Definition si narat de gente, candho unu est fígiu de àteru babbu, fatu a sa fancedhina, o chi no si connoschet chie est su babbu; nau mescamente de erbas o de animales, chi at pérdiu (o no tenet) is calidades de s'arratza méngius e si narat a disprétziu puru / pilu b. = zenia de pilighedhu finevine, minudedhu Synonyms e antonyms buldu / arestadu Sentences su Sardu dhu tratas che fillu bastardu e ses in totu is cosas partziali 2. a tempus chi sos deos fint bastaldos fio poete e cantei su giustu (P.Casu)◊ custa ratza de bastardos sos privilégios sardos issos nos ant leadu (F.I.Mannu) Etymon itl. Translations French bâtard English bastard Spanish bastardo Italian bastardo German unehelich, Bastard, Mischling.

bastànte baltànte

bastànte 1, bastànti , nm Definition genia de tzeracu, ma chi cumandhat is àteros tzeracos o dipendhentes e benit deretu apustis de su mere, in su cumandhu / b. de maistu de muru = maniale Synonyms e antonyms acheriu, agiudanti, selvidore, sotzu 2, teracu / manobra Sentences su meri iat nau a su bastanti: Tzérria is operajus e pagadhus! ◊ una borta unu rei iat donau incàrrigu a unu de is bastantis suus de cumbidai a un'ispadalia is sàbius de su logu Surnames and Proverbs smb: Bastante, Bastanti Translations French fiduciaire English based on trust, fiduciary Spanish fiduciario Italian fiduciàrio German Vertrauensmann.

bastànti 1 baltànte

bastantía , nf Definition su èssere bastante, fortza, capacidade Synonyms e antonyms balia, bidória.

bastàrda , nf Definition sa vela prus manna de una nave; genia de barca pitica po is trebballos de dónnia dí in sa tonnària Etymon itl.

bastardería , nf Synonyms e antonyms bastardúmini.

bastàrdu bastàldu

bastardúmini , nm Definition su èssere bastardos Synonyms e antonyms bastarderia / cdh. bastaldúmini.

bastardúni , nm Definition una genia de mendhuledha (pische) Scientific Terminology psc.

bastàre baltàre

bastàre 1 , vrb Synonyms e antonyms guastai Etymon itl.

bàstas , cng: bastis, bastu 3, bastus 1 Definition foedhu po pònnere o chi ponet una cunditzione: s'imperat cun de e cun chi; candho est cun sa cng. chi e cun su verbu èssere e puntu isclamativu (bastu chi siat!) bolet nàrrere puru chi unu no est tanti seguru o no dhue credet meda a su chi narat o intendhet e abbarrat unu pagu ispantau e fintzes dispràxiu = como siat puru?!… si fit abberu?!… Synonyms e antonyms aliali! Sentences beni a ti cuai bastis chi ti cuist bèni ◊ bolliat unu piciocu mancai poberitedhu, bastas chi essit iscípiu bolai ◊ bastu chi sias cun àtere, bae, ma no a solu! ◊ apo a partire cras, bastu chi sas cosas no mi andhent a s'imbesse ◊ bastu chi mi nias sa veridade ti perdono! 2. nachi za est istudiendhe, bastu chi siat! ◊ iscrient chi za sunt sanos, bastus chi siat! 3. - Sas pudhas mias faghent sos oos e si los mànigant! - Bastu chi siat?! ◊ - A Boredhu che li ant furadu sos porcos! - Bastu chi siat?! 4. bastus de mi che l'iscutinare li apo nadu chi ei Translations French pourvu que, à condition que English provided (that) Spanish con tal de que Italian purchè German nur… wenn.