carvàrgiu , nm: carvarju, carvarxu, corbarju, corvàgliu, corvàrgiu Definition logu in umbra, girau a tramuntana, a palas a sole; gruta puru Synonyms e antonyms arbàrgiu, culassoli, palassole, umbràdile, umbritzu, umbrosu / ttrs. ritzesu | ctr. solianu 2. chene chíschiu nadro in corbarjos d'anneu (F.Satta)◊ cherjo piedosos carinnos pro caentare sos fritos corbarjos de cust'ànima umbrosa 3. sa mesa inuve ant mannicatu paret unu corvàgliu e s'àghera est cussa chi si potet intènnere in muscatógliu de àinos Etymon srd.
carvàriu calvàriu
carvarjínu , agt Definition nau de logu, chi istat in umbra, a palas a sole Synonyms e antonyms umbrine, umbritzu, umbrosu | ctr. solianu Scientific Terminology slg Etymon srd.
carvàrju, carvàrxu carvàrgiu
carvàta , nf Definition puntas de matas, chimas Synonyms e antonyms coma, comiola, frandha 1, pumpulina Etymon srd.
carvèdha carbédhu
carvedhèra , nf: cerbedhera,
chelvedhera,
cherbedhera,
chervedhera,
ciorbedhera,
crebedhera Definition
sa parte de sa conca cun su crebedhu; su crebedhu bistu po sa capacidade chi tenet; conca pagu giusta
Synonyms e antonyms
carbedhu,
carròcia
/
capiola,
concadroxa
Sentences
pagu mali ca de cerbedhera soi ancora firmu! ◊ mi parit ca in custu cumunu seis tocandusí de cerbedhera! ◊ sa cerbedhera a cussa edadi fait giogus lègius ◊ cussu ciughet sa chelvedhera prena de abba! ◊ za bos la caentat vene sa chervedhera cussa televisione!…◊ cussu si ca ndhe portat crebedhera! ◊ totu cust'istória mi at fatu benni un'idea maca a sa cerbedhera
Scientific Terminology
crn
Etymon
srd.
Translations
French
crâne,
boîte crânienne
English
skull
Spanish
cráneo
Italian
scàtola crànica,
crànio
German
Schädel.
carvedhòne , nm Definition nau de unu, chie est de conca mala.
carvédhu carbédhu
carvedhútzu , nm Definition
min. de carvedhu, crebedhu piticu, de pagas capacidades
Translations
French
tête de linotte,
cervelet
English
little brain
Spanish
mente limitada
Italian
cervellino,
cervellétto
German
kleines Gehirn,
Kleingehirn.
càrvia càrba
carviàda , nf Definition
tretu inue unu cambu de mata o un'istrada s'ispartzit in duos
Synonyms e antonyms
forchidhadura,
forchidhu,
fulcadura,
frucaxadura,
ingrugiada,
ingrugiadura,
ingruxeri
Translations
French
fourche,
bifurcation
English
bifurcation
Spanish
bifurcación
Italian
biforcazióne
German
Gabeln,
Gabelung.
carvizòla , nf Definition carva minore, naighedha Etymon srd.
carvonàgia, carvonàja , nf Definition genia de istrégiu Sentences de cussu binighedhu bellu otora ndhe li pienat una carvonàgia, a su tiu ◊ tiu Giangulledha candho si arremaiat si poniat a bíere una carvonaja de una cuarta de binu (S.Patatu) Scientific Terminology stz.
carvonàju calvonàgiu
carvonàre , vrb Definition
fàere o manigiare crabone
Sentences
sa sacheta la zughiat su babbu carvonendhe
Etymon
srd.
Translations
French
faire du charbon
English
to coal
Spanish
carbonear
Italian
fare il carbóne
German
Kohle brennen.
carvonàrgiu calvonàgiu
carvòne calvòne
carvúdu , agt Definition nau de logu, chi est prenu o erricu de linna, de carvas, chi dhue at matedu meda (padente c.) Etymon srd.