A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

cascaxína cacasína

cascéri , nm, agt: cassieri Definition chie contivígiat su dinare e duncas tenet contu sa càscia; nau de unu maistu fusteri, chi faet càscias: maistu casceri Scientific Terminology prf Etymon srd. Translations French caissier English cashier Spanish cajero Italian cassière German Kassierer.

cascèta , nf: casseta, cascita Definition genia de istrégiu de linna, prus che àteru fatu a forma de parallelepípedu: podet èssere pitichedhedha puru Sentences apenas chi che leat su lentore leade cuinzolos e cascetas chi li atacamus, a binnennare ◊ labai aràngiu bellu a deximila sa cascita! Surnames and Proverbs smb: Cascetta, Cassetta, Cassita, Cassitta Scientific Terminology stz Translations French caisse English small box Spanish cajita Italian cassétta, cassettina German Kästchen.

caschèta , nf Definition druche fatu cun méndhula, saba e corgiolu de aràngiu impastaos impare e postos in d-una tira de pasta tesa a fine, fata a canaledhu, prena e serrada a bisura de lóriga 2. est una caschetedha bella druci, cussa pipia, ma arguai a dh'iscontroriai! Scientific Terminology drc Etymon ctl. casqueta Translations French petit gâteau en forme de couronne English ring-shaped cake Spanish rosquilla Italian ciambèlla German Kringel.

caschète , nm Definition tilica de saba, una genia de druche cun saba Synonyms e antonyms cocollitu, terica Scientific Terminology drc.

caschiàre cascài 1

caschidàe, caschidàre , vrb Synonyms e antonyms cascai 1 Sentences candho s'intendhiant sonnios, càschida càschida si che crocaiant Etymon srd.

caschidàre 1 calchidàre

caschidónzu , nm Definition su èssere o istare a càschidos, cascandho.

càschidu, càschiru , nm Definition aperta manna de sa buca, ma coment'e ingurtindho, chi si faet chentza dhu bòllere po fàmene, po sonnu, múngia o orroschimentu / su càschidu de coa = su cascu de sa morte, s'úrtimu Synonyms e antonyms càsciu Sentences tengu un'afinamentu de ànima… seu totu s'ora a càschirus! ◊ su càschiru de tziu Andriolu, chi nci at ingúrtiu sa mola, su bestiolu e seti domus de su bixinau! ◊ fait càschidus longus chi is corrus de sa buca dhi arribbant a is origas…◊ seu a càschidus de fàmini! ◊ sos pitzochedhos sunt a càschiros Etymon srd. Translations French bâillement English yawn Spanish bostezo Italian sbadìglio German Gähnen.

caschizàre , vrb Definition istare a càschidos, a su casca casca comente faet unu chi tenet fàmene, o chi est sonniu, orróschiu Synonyms e antonyms cascai 1, caschidae Etymon srd. Translations French bâiller plusieurs fois English to yawn again and again Spanish bostezar Italian sbadigliare ripetutaménte German wiederholt gähnen.

caschizólu , nm Definition caschighedhu, cascu piticu Etymon srd.

càscia , nf: cassa 2, càssia Definition trastu mannu, prus che àteru de linna de castàngia, cun su covecu, po chistire cosa (trastos, orrobba, o sa provista de su pane), totu trebballau a figuras a intacadura, a istuvidura in sa parte de ananti, e cun bàtoro peis po dhu mantènnere artzau de terra; baule po pònnere su mortu; is ossos de sa carena tra palas e petorras, ue dhue funt is prumones e su coro, ma fintzes totuganta sa parte de su matzàmene; letu de un'erriu; css. cosa fata a bisura de istúgiu o istrégiu po pònnere o fàere istare calecuna cosa amparada, prus segura; fintzes una parte de su telàrgiu, de su carru (po ingòllere terra o àteru deasi); in sa tega de is laores a tiradura, su tretighedhu coment'e buidu inue ingendrat e ammànniat su granu Synonyms e antonyms alca, baule / tuvu Idioms csn: càscia de su petus = petorras, itl. torace; èssere sanu de càssia = no àere pecu a sos mermos chi dissipant su mànigu, de s'istògomo a totu s'istentina; abba o abbadura a càssia = itl. idrotorace; càscia o lacu de riu = s'iscaravossu ue colat s'abba de unu riu, itl. àlveo; càscia de relógiu = zenia de istuzighedhu ue bi est su machinàriu de su rellozu; càssia de carru = tumbarella, zenia de càssia, abberta deunudotu subra, pro carrare rena, terra e gai; càscia de iscupeta, de fusile = sa parte ue s'intrant sas cartutzas Sentences in sa càscia bi at cannas de fresi, lentolos e costúmenes ◊ sa càssia pro su pane fit in coghina, pro sos trastes in s'istàntzia de letu ◊ bella custa càscia fiorada!◊ ti ant afidau una càscia manna chi innòi tui no dha scis oberri!(Moi)◊ preniaus sa càscia de figu e de figumoro sicada 2. in sa butega de su mastruàscia s'intendhent pagos colpos de martedhu: unu bratzolu pro su nignighedhu, pro te, truncu immóbbile, una càscia 3. tantu so apenadu chi in sa càscia su coro m'isbolatzat ◊ su coro tzochedhat in sa càscia ◊ est sanu de càscia e mànigat de totu 4. su riu est essidu dai sa càscia Scientific Terminology mbl Etymon ltn. capsa Translations French caisse, coffre English box Spanish caja Italian cassa German Kiste.

casciàbi , nm, nf: casciai, casciale, casciali, casciara, cassale, chesciali Definition donniuna de is dóighi dentes de asegus, ses de sa barra de fundhu e ses de sa de pitzu, grussa e larga po matzigare Synonyms e antonyms molare, mossidhale / cdh. massidhali Sentences ti dòngiu una bussinada chi ti ndi arruint is casciabis! ◊ no at a zúghere cassale ne dente ma cheret sa fruta proibbia! ◊ soi totu sa dí a dolori de chescialis ◊ a sa bussinara ti nci fatzu ingurti is casciais! Scientific Terminology crn Etymon ctl. caixal Translations French molaire (dent) English molar Spanish molar Italian dènte molare German Mahlzahn.

casciàda , nf Definition genia de pecu a ogos: impannu, napa o néulas de sos ojos Synonyms e antonyms caderata 1, innapu Scientific Terminology mld.

casciafòrte , nf: cassiavorte Definition genia de càscia, fata in forte meda, po pònnere cosas de valore a sa segura de no che dhas furare cun facilidade Synonyms e antonyms cofre Sentences sas casciafortes bóidas mancu isfrisciadas las tocant Translations French coffre-fort English safe, strongbox Spanish caja fuerte Italian cassafòrte German Geldschrank.

casciài, casciàle, casciàli casciàbi

casciàra casciàbi

casciaròla , nf: cassalora, cassarola, cassarora Definition genia de istrégiu po còere cosa, prus che àteru de terra martada, de arràmene, a costaos artighinos Synonyms e antonyms tiana Sentences che apo leadu su pische pro lu fríere in sa cassalora ◊ est unu vasu a forma de casciarola ◊ dhoi tenit màrigas e iscifedhas, pingiaras, cassarolas e frascus ◊ at comporatu cassarolas e lapiolos dae sos ramanajos isilesos Scientific Terminology stz Etymon itl. Translations French casserole English saucepan Spanish cacerola Italian casseruòla, tegame German Schmortopf.

casciòla cansòla