ifraschedhósu , agt: infraschedhosu Definition chi giaet o chi dhue bolet ifraschédhiu Synonyms e antonyms inzotosu | ctr. discanciosu Etymon srd.
ifraschinu , nm Definition its? (ifràschinu o ifraschínu?) Sentences candho bido a fizos mios zoghendhe a ifraschinu o a postete, cun sos pes chi lis rient intro de sas botas, tandho si faghet piús biu s'ammentu de sos annos de sa pitzinnia.
ifraschínzu , nm Definition moida de passos, de cosa movendho Synonyms e antonyms frúsiu, isfràtida, ispulighistu Sentences apo intesu ifraschinzu de sa padrona torrendhe (S.Saba) Etymon srd.
ifràtu , nm: isfratu Definition su che bogare a ccn. cun sa fortza de domo o de àteru giau in afitu, óbbrigu de si ndhe andhare Sentences pessa prus aprestu chi ses in domos de afitu e chi s'isfratu no ti est dandhe àchiu ◊ pronuntziades vois matessi cun su fàghere vostru su decretu de s'isfratu.
ifràu , prep Sentences est una die nótita ifrau sa chita.
ifrechíre iferchíre
ifrégiu , nm: irfrégiu,
irfréziu,
irfrezu,
isfrégiu Definition
dannu, guastu chi si faet a cosa o gente de si pàrrere sèmpere, de abbarrare / fàghere o nàrrere una cosa a i. = pro abbirgonzare s’àteru, pro l’isputzire o fàghere isputzire
Synonyms e antonyms
biseltru,
bistràsciu,
disastru,
isémpiu,
istrópiu,
isvrembu
/
befa,
bergúgna
2.
aiant pensadu, pro isfrégiu, de lu covacare de dinari fintzas in su baule! ◊ po resístiri a s'isfrégiu de is santzionis iant ordinau s’arregorta de is anedhus de òru “per la patria”◊ cussa sedha a ifrégiu e ispantu dhi apichent in sa tumba in campusantu
Translations
French
balafre
English
slash
Spanish
chirlo,
costurón (persona),
raya (cosa)
Italian
sfrègio
German
Schmarre.
ifrenàdu , agt Definition chi est coment'e chentza frenu, chentza chi nudha dh’istrobbet sa currera / avb.: a s’ifrenada = chentza frenu o duritu, chentza si ndhe pòdere agguantare, chentza si ndhe pòdere tratènnere Sentences imaginao de andhare a festas a cadhos ifrenados ◊ torraiant a cadhu ifrenadu cun fusiles, sogas e lana 2. fit sempre pianghendhe a s'ifrenada.
ifrètza ifèltza
ifretzidúra ifertzidúra
ifretzíre ifertzíre
ifriàre , vrb Definition fàere cosa a frias, a farinos Synonyms e antonyms afirinedhai, ifrighinare, irfarfaruzare, scirfinai, sfiniallai, spimpirallai.
ifricatzàre , vrb: ifrigaciare,
ifrigociare,
ifrigotzare,
ilfrigatzare,
isfrigatzare Definition
frigare meda e a fortza
Synonyms e antonyms
afrigongiai,
carasiai,
friai,
frigatzare,
frichizare,
frigatzare,
scrovinai,
sfrigongiai
Sentences
s'ifricatzaiat s'ischina cun sas manos ◊ pro si fàghere s'alva s'ilfrigatzat su sabone a pinzellu ◊ s'afare est fatu! - at rispostu isfrigatzèndhesi sas manos dai sa cuntentesa ◊ si at ifrigociau is manos, prexau ◊ su ferru, ifrigociau in sa pedra, bogat ischintídhias
Etymon
srd.
Translations
French
frotter
English
to rub
Spanish
frotar
Italian
strofinare
German
abreiben.
ifrichidúra , nf Definition su ifrichire, istichire cosa in àtera (nau fintzes de sa manera de intrare) Synonyms e antonyms istichidura | ctr. bocadura Sentences sa suposta si pigat a ifrichidura in paneri 2. custu trichitraca tra ómine e fémina mi paret cosa de ifrichidura!…
ifrichíre, ifricíre ifertzíre
ifridàre , vrb: ifritare,
infridai,
infritare,
isciadrai,
isfridare,
isfritare,
sfridai Definition
su abbasciare sa temperadura, su pèrdere o fàere pèrdere calore; nau in cobertantza, pèrdere s’istima, s’interessamentu po unu, po ccn. cosa / ifridare su sàmbene = pònniri pentzamentu, pistighíngiu, fàere pentzare in su malu
Synonyms e antonyms
afritare,
fritire 1,
irbudhidae,
isfriorzare,
isfritire,
stebidai
| ctr.
caglientai,
imbudhighinare
Sentences
su tempus si che ifritat comente intrat zerru ◊ no s'isfritat, no brujat, no at paura chi li apítzighet màcula peruna ◊ si est budhidu ifritadilu! ◊ su tempus at ifritadu ◊ fiaus in mari isciadrendu
2.
de issos puru si ndh'est infritadu ◊ disgustu nisciunu ne suspetu isfridat s'afetu! ◊ sa chistione no cheret lassada ifritare! ◊ aintro de note at inténdhiu unu cane a gúgulos malos e dhi at ifridau su sàmbene ◊ su sentidu sou at fatu a s'ifrita ifrita e como no torrat mancu a crésia
Etymon
srd.
Translations
French
refroidir
English
to make cold
Spanish
enfriar,
refriar
Italian
raffreddare,
sfreddare
German
abkühlen (lassen).
ifrigaciàre ifricatzàre
ifrigatzaméntu , nm Definition
su ifrigatzare, su istare a su friga friga una cosa cun àtera
Synonyms e antonyms
frigamentu,
frigóngiu,
isfrigatzadura
Sentences
li piaghiant sos gioghitos, sos ciafitos, sos ifrigatzamentos chi passaiant fatos pro bufonadura
Translations
French
frottement
English
rubbing
Spanish
frote
Italian
strofinaménto
German
Reiben.
ifrighinàre , vrb Definition fàere a frighinos, a pimpiridas, a parfaruza Synonyms e antonyms afirinedhai, apimpirinai, ifriare, irfarfaruzare, scirfinai, spimpirallai Etymon srd.
ifrigíre ifertzíre