A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

iscotzésu , agt, nm Definition chi pertocat s'Iscótzia, chi o chie est de s'Iscótzia Translations French écossais English scottish Spanish escocés Italian scozzése German schottisch.

iscotzichinàre iscossighinàre

iscotzighinàre , vrb Definition pigare a iscutuladas, a tzantzigadas, a cropos fortes coment'e candho si gherrat a unu Synonyms e antonyms ghighinare, iscotzinare Etymon srd.

iscotzinàre , vrb: iscurtinare, iscurtzinare, iscutinare, iscutzinare Definition mòvere sa cosa a cropos o iscúdere coment'e po che dhi fàere orrúere su chi portat atacau; lassare andhare, fintzes bogare, istesiare calecuna cosa o a ccn.; èssere a úrtimos de calecuna cosa, acabbandho Synonyms e antonyms acinnicai, assucare, innaigai, ischitinare, iscutuai, issucare, sachedhare, sucariare, sutrinnare / caciare, iscabbúllere / acabbae Idioms csn: i. foza = lassare andhare o pèrdere sa foza; i. fiore = lassare rúere su fiore (chi lassat su frutu seberadu); i. olia, landhe = iscúdiri olia, làndiri; iscutinaresindhe sas manos (de carchi cosa o chistione)= acabbai de si nd'interessai, lassai pèrdiri, no nci pentzai prus (itl. lavarsene le mani) Sentences est rutu a terra, si ndhe pesat e si ndhe iscotzinat su prúere ◊ iscútinache sa tiaza fora! ◊ su bentu iscútinat sas àlvures e paret de las chèrrere ispeigare ◊ sas àrbures sunt iscutinendhe fiore, foza ◊ apo iscotzinadu sa chisina 2. nues gràvidas de abba sunt prontas a iscutzinare pro su sidi de sa terra 3. los zuto alliados, cussos malafatores, no mi los poto iscutinare! ◊ si che rues in manos de zustíssia za ti l'as a iscutinare gai! ◊ candho si nche iscutzinabat sas umbras malas dae su cherbedhu, tandho torrabat in sèsi 4. sa figu est iscutinendhe: àteras pagas dies e no che ndhe at prus! Etymon srd. Translations French secouer, gauler, chabler English to beat down, to shake Spanish sacudir, zarandear, varear Italian scuòtere, scrollare, bacchiare German schütteln, rütteln, abschlagen.

iscotzulàre iscotulàre

iscòva iscòba

iscovacàdu , pps, agt: iscuvacadu Definition de iscovacare; chi est chentza covecu, chentza crobecu, chi si che dh'ant trantziu; chi no est ammontau, chi est chentza carragiare Synonyms e antonyms iscopercau, iscuguzadu 2. sos puzones fint furendhe sèmene iscovacadu, in s'aronzu Translations French découvert, sans couvercle English uncovered Spanish destapado Italian scoperchiato German abgedeckt.

iscovacàre iscavacàre

iscovàtzulu , nm Definition iscopa de àchina o de sarmentu, sa carena, su chi abbarrat de unu gurdone de àghina apustis bodhiu su pibione Synonyms e antonyms coscovatzu, iscovile, iscopu 1, sporra Scientific Terminology rbr Etymon srd. Translations French râpe English grape stalk Spanish racimo Italian graspo German Traubenstiel.

iscovecài, iscovecàre iscavacàre

iscoviadòri , agt: scoviadori Definition chi iscóviat, chi istat iscoviandho, contandho totu in giru fintzes su chi no depet Synonyms e antonyms contaredhu, iscobiante, lendharzu, pissinete, sciaidori Translations French rapporteur English telltale Spanish chivato, acusón Italian svesciatóre German Verräter.

iscoviài, iscoviàre iscobiàre

iscoviarédhu , agt Definition nau de ccn., chi iscóviat Synonyms e antonyms iscobiante Sentences in cussorzas assoladas lugheschet una luna iscoviaredha Etymon srd.

iscoviargiólu , agt Definition chi iscóviat totu Synonyms e antonyms iscobiante, iscoviaredhu Etymon srd.

iscovíle , nm: iscuvile, scovíi Definition iscopa de àchina o de sarmentu, sa carena de su gurdone de s'àghina comente abbarrat apustis bodhiu su pibione Synonyms e antonyms coscovatzu, iscovàtzulu, sporra Scientific Terminology rbr Etymon srd.

iscoviòne , agt, nm Definition chi o chie iscóviat totu Synonyms e antonyms iscobiante, iscoviaredhu Etymon srd.

iscovíta , nf: issopita, scovita Definition calesiògiat iscoba pitichedha po mundhare cosa paga (mola, forredha, àteru), ma fintzes genia de pinzellu po passare sa tinta a is muros Synonyms e antonyms iscobuledhu / pinzellu Translations French balayette English small broom Spanish escobita Italian scopino German kleiner Besen.

iscóviu iscóbiu

iscovocàre iscavacàre

iscovulài, iscovulàre iscobulàre