iscrupulizài, iscrupulizàre , vrb Definition pàrrere male o tímere, àere duritu a fàere calecuna cosa, fintzes pagu o de pagu contu, chi podet ofèndhere, fàere dannu o èssere cunsiderau male fatu.
iscrupulosidàde , nf Definition su iscrupulizare, su àere iscrúpulos, duritu.
iscrupulósu , agt Definition chi at iscrúpulos Synonyms e antonyms duritosu.
iscrúpulu , nm: scrúpulu Definition genia de duritu chi unu tenet a fàere (o no fàere) calecuna cosa chi dhi paret male Idioms csn: fàghere una cosa pro i. = po ndi bogai de mesu dónnia iscusi, po no lassai nudha sentz'e fatu de totu su possíbbili Sentences cun s'iscuja chi issos sunt espertos servint in dogni tempus su potente futendhe chena iscrúpulos sa zente.
iscrutinadòre , nm Definition chie in su ségiu eletorale liget o registrat is votos.
iscrutinài, iscrutinàre , vrb Definition castiare, lígere e registrare is votos.
iscrutíniu , nm Definition su iscrutinare, averguare, castiare, lígere e registrare is votos de is ischedas, nau siat de votos de iscola e siat de votos po eletziones.
iscrutzài , vrb: isculsare,
iscultzare,
iscurtare 1,
iscurtzare,
scruciai Definition
bogare is botas, sa cartzamenta; furare is iscarpas a unu
Synonyms e antonyms
isbotare
| ctr.
caltare
Sentences
no t'iscurtzes ca ti faghet male, a pes nudos! ◊ su pipiu si cratzat e s'iscrutzat ◊ creíndhelu festajolu bene mudadu li ant intimadu de s'iscurtare, ma fit a prantas in terra ◊ a pitzinnu minore mi ant iscurtadu e trobeidu che anzone pro mi che furare su bestiàmine!
2.
si est drommidu e li ant pitzigadu sa brulla de l'iscurtzare ◊ in tempus de gherra segundhu ue fit no faghiat a si fidare cun iscarpas noas, ca l'iscurtzaiant!
Etymon
srd.
Translations
French
déchausser
English
to take shoes and socks off
Spanish
descalzar
Italian
scalzare
German
Schuhe und Strümpfe ausziehen.
iscrútzu isciúrtzu
iscruvennàu , agt Definition nau de ccn., chi est chentza cuberru, chentza bestimentu o ammontu Synonyms e antonyms ispógiu | ctr. cuberrau Sentences a chini est bestiu coment'e unu segnoricu e a chini est iscruvennau e iscrutzu!
iscruvínzu , nm Definition fedu malu, genia de aortíngiu Sentences fit che culiurva s'iscruvinzu finas in tempus bonu atreghentadu.
iscú! , bvrb Definition impr. 2ˆ p. sing. de su verbu iscurtare: iscurta! Synonyms e antonyms intè!
iscuàdra , nf: scuadra Definition genia de aina fata cun duas tiras de cosa deretas ma postas de fàere un'àngulu a 90 grados; cambarada, chedha de trebballantes impreaos impare in calecuna faina (fintzes giogadores)/ avb. a i. = fatu, postu, assentadu serbíndhesi de s'i. o, a donzi modu, a manera de fàghere un'àngulu de 90 grados; i. tunna = genia de cumpassu po fàere un'ellisse, itl. ellissògrafo Scientific Terminology ans.
iscuadradúra , nf Definition su iscuadrare.
iscuadrài, iscuadràre , vrb Definition fàere a iscuadra.
iscuadríglia, iscuadrílla , nf Definition chedha, iscuadra etotu ma in pagos, de pagas personas (nau de fortza púbblica) Synonyms e antonyms coluna.
iscuadròne, iscuadròni , nm Definition iscuadra o chedha manna, nau prus che àteru po cambarada manna de sordaos, carabbineris o àteru.
iscualificàre , vrb Definition leare o pèrdere una cualífica.
iscualtàre , vrb.: iscuartai Definition ispartzire un'animale in bàtoro orrugos (is bàtoro peis) Synonyms e antonyms ispagatzai Etymon itl. squartare.