imbriagúciu , agt Definition chi dhi praghet a bufare Synonyms e antonyms afecau, coidori, imbreacolu, imbriagaciolu Etymon srd.
imbriagúmini , nm Synonyms e antonyms imbreachera Sentences lassa s'imbriagúmini tuu chi ti fait giurai sèmpiri in farsu! Etymon srd.
imbribigliàdu , agt Definition chi portat o tenet birbílliu, gana manna, ispédhiu forte Synonyms e antonyms birbilliau Sentences fint gherrendhe mantenindhe sos cadhos imbribigliados Etymon srd.
imbribilliàre , vrb Definition arrempedhare, no pònnere mente, fàere fortza in contràriu Synonyms e antonyms acumbuai, calchedhare.
imbribílliu , nm Definition genia de meledu, de idea, de acucada, de crecu Synonyms e antonyms bidhídhiri, birbillitzu, tzelevriada Etymon srd.
imbridàda imbirdiara
imbridadúra , nf Definition su imbridare Etymon srd.
imbridàre , vrb Definition pònnere is imbidros; foedhandho de pane grussu (ispianada o àteru lisu a sa parte de fora), ispergiare s’abba apitzu e torrare a su forru po dhu fàere essire lúghidu Synonyms e antonyms iscadhai Etymon srd.
imbríglia , nf Definition genia de fronimentu chi s’intrat in conca a su cuadhu, po dhu pigare / giogai a s’i. = inchínghere s’àteru cun sos bratzos a manera de lu muntènnere frimmu, afissu Synonyms e antonyms bríglia*, frenu / bridha.
imbrigliadòre , nm Definition
cosa chi lughet; ispétzia de giogu de abba, s’abba chi essit de bàsciu a fortza, s'inartat e orruet torra totu ispartzinada
Synonyms e antonyms
brigliadore,
grigliadore
Etymon
srd.
Translations
French
jet d'eau
English
gush,
fall
Spanish
chorro
Italian
zampillo,
cascata d'àcqua
German
Wasserstrahl.
imbrigliài, imbrigliàre , vrb: imbrilliare Definition cassare, firmare, acapiare, cricare de firmare calecuna cosa mescamente po no lassare fàere dannu Synonyms e antonyms tènnere Etymon itl. imbrigliare.
imbrillàda , nf Definition su imbrillai, su betare cosa a iscudidura atesu Synonyms e antonyms bolaja, imbrílliu Sentences su carrarmau dh'ant fatu citiri a imbrilladas de bombas (F.Carlini) Etymon srd.
imbrillài , vrb: imbrilliai Definition betare, imbolare, fàere a fuliadura o iscudidura sa cosa (fintzes coment’e manera de dha giare a unu, a is animales)/ i. cantu currit codhu = cantu andhat sa manu, cantu prus atesu Synonyms e antonyms brillare 1, foliai, frundhire, imbolare, imbrisiai, lampare 1, iscavulai Sentences si est arrennegada e nci at imbrillau su pratu a foras (F.Carlini)◊ de su muru si nd'est imbrillau aintru de s'ortu ◊ arriu trullu nd'imbrillat s'ómini!◊ no s'imbrílliat su pani!
imbrillantinàre , vrb Definition pònnere sa brillantina, únghere is pilos a brillantina 2. custe beniat de Tàtari, fit de citade, totu imbrillantinadu…
imbrilliadòre , agt Definition chi serbit a firmare, po agguantare firmu.
imbrilliadúra , nf Definition su imbrilliare.
imbrilliài imbrillài
imbrilliàre imbrigliàre
imbrílliu , nm: imbrillu 1 Synonyms e antonyms
bolaja,
bótiu,
imbrillada
Sentences
tui no pigas sa mira candu fais s’imbrillu e su matzochedhu no lompit aundi depit ◊ segundu ita, no si podit donai a imbrílliu!
Etymon
srd.
Translations
French
lancement
English
throwing
Spanish
lanzamento
Italian
làncio
German
Wurf.
imbrillonài , vrb Definition pònnere is grigliones, is ferros, a unu Synonyms e antonyms ammusare, arrestai, ingriglionai*.