meomída malamída
Meòmo Maòma
mèos , agt, prn: mios,
mius Definition
agt. e prn. pl. m. de 1ˆ persona sing. chi giaet un'idea de possessu meu: chi apartenent a mie, a mimi, chi mi pertocant o fintzes chi dhos istimo, chi dhos sento caros / sos meos, is mios, is mius (nau de gente) = is de domo, is parentes; pisedhos mios!… = ma càstia!… (nau a ispantu, coment'e dispràxius, coment'e sentza nci bolli crei)
Sentences
maridu meu est su babbu de fizos mios ◊ no chelzo chi su tempus si apadronet de sos pensamentos mios ◊ fizos mios, arretzide sa beneditzione mia! ◊ sos amantes mios como los bido passendhe a un'ancuju ◊ la chíllio in bratzos meos ◊ àbbile ammuntadore, lassa sos anzones meos! ◊ as abbruxau sos sentidos meos ◊ is afetus mius no s'isciollint ◊ dona atentzioni a is cuntzillus mius ◊ a is tempos de is babbais mios furint diferentes medas cosas
2.
is mios no bollent a fàere cosas deosi! ◊ sos mios sunt allimidos e isfidant fogu e ferru pro m'iscavare fossos suta de pes ◊ crepint is de crepai, is mius impari a is tuus: sa cosa si at a fai bollendi nosus duus!
3.
ell'e tandho, babbutzios mios, no nos dades nudha?! ◊ pisedhos mios, a ndhe cherides bídere de funtzione!…◊ pisedhos mios, a birgonza, a furare! ◊ pisedhos mios, ite fatza sa chi at zutu a mi pedire dinari candho ndhe tenet e mi ndhe depet puru!
Translations
French
mes (adj.),
les miens (pron.)
English
my
Spanish
míos,
los míos
Italian
miei
German
meine,
meine,
die meinen,
die meinigen.
mèra mèda
meràcula maràculu
meraculàrgiu , nm, agt Definition
chi o chie istat a lamentu po dónnia cosighedha, si assicat o ispantat po totu, biet luego totu perígulu o dannu; chi paret sèmpere ibertandho miràculos, po sa manera chi tenet de fàere
Etymon
srd.
Translations
French
alarmiste
English
alarmist
Spanish
alarmista,
que espera milagros
Italian
allarmista,
miracolista
German
Schwarzseher,
schwarzseherisch.
meraculósu , agt: miraculosu Definition
chi faet miràculos, chi faet bene meda (nau de meighinas)
Sentences
cunfidade in su tribàgliu ca est s'òpera piús nóbbile, piús tzivile e piús meraculosa! (P.Casu)◊ cussa si, chi est una mòngia de caridadi, tenit onestadi e est miraculosa! ◊ acudide, mamma mia, Sant'Antoni meraculosu! ◊ Bachirone at chérfitu proare deretu s'imbràstiu meraculosu
Translations
French
miraculeux
English
miraculous
Spanish
milagroso
Italian
miracolóso
German
wunderbar,
mirakulös.
meràculu maràculu
meraghidògna melachidònza
meràgnas magàgnas
meraitzàre , vrb: ammaraizare,
meravigliai,
meravigliare,
meravillare,
meravizare,
merevillai,
merevixae Definition
fàere o fàere provare meravíglia
Synonyms e antonyms
abbajare,
atonicare,
ilmeravizare,
isbaudire,
ispantai,
mirificai
Sentences
mi at meraitzatu ca si est posta a li rispònnere credenne chi fit su fitzu
2.
is passigeris funt meravigliaus de su tzichírriu de is frenus de su trenu!
Translations
French
étonner
English
to astonish
Spanish
maravillar,
asombrar
Italian
meravigliare,
stupire
German
verwundern
meraíza maravíglia
merajàre , vrb Synonyms e antonyms ammediai 1, ammiriaciare, meliagrare* Sentences sas erveghes sunt merajendhe suta de unu chercu.
meràju mediàgu
meràliga , nf Definition genia de erba agheda (faet mòrrere su late) Scientific Terminology rba, Rumex thyrsoides.
meramída malamída
meràndulas , nf Definition
is nàcaras de unos cantu animales (crabas, brebès, pudhas)
Synonyms e antonyms
figas,
nàcara 1,
nàidi
Translations
French
barbes,
barbillons
English
wattles
Spanish
barbas,
carúnculas
Italian
téttole,
bargìgli
German
Bart.
meràngiu , nm Synonyms e antonyms mediagu Sentences a craba topa no balet meràngiu.
meràre , vrb Definition ammesturare binu o licore cun àteru binu o àteru licore.
meraridòni, merariòni meladidòne