núntzu , nm Definition genia de sinnale chi antibitzat su chi depet acòntessere Synonyms e antonyms tocamentu Sentences fut nuntzu malu a contare is brebès cun su pódhighe.
nunzòla naciòla
núo nú 1
nuòne , nm Definition nue manna Synonyms e antonyms nuatza Sentences bi at nuones avansendhe in s'aera.
Núoro Núgoro
nuosidàdi , nf Definition
su èssere totu nodos, nodosu
Translations
French
nodosité
English
knottiness
Spanish
nudosidad
Italian
nodosità
German
Knotigkeit.
nuósu , agt: annuosu Definition chi portat nodos, chi est totu nodos (nau mescamente de linna, de erba) Synonyms e antonyms nodosu | ctr. nébidu Sentences sa pértia de su samucu est nuosa, tuvura, a muedhu modhi e grussu ◊ linnàmini nuosu meda no est adatu po òperas Etymon srd.
núra , nf Definition
parente de intradura, su chi est una pobidha a sa mama e a su babbu de su pobidhu, sa pobidha de unu fígiu
Idioms
csn:
nàrrere a fiza pro intèndhere n. = nàrrere a unu a manera chi l'intendhat e cumprendhat chie depet intèndhere, mancari chentza tènnere su corazu o s'atza de bi lu nàrrere
Sentences
naro a tie fiza: intendhedilu nura! ◊ cussos tenent ghèneros e nuras ◊ fillas e nuras prétziant is cuntzillus suus ◊ cia Vitória bivit cun is fillus e dha càstiant is nuras
Scientific Terminology
ptl
Etymon
ltn.
nura
Translations
French
belle-fille
English
daughter-in-law
Spanish
nuera
Italian
nuòra
German
Schwiegertochter.
nuràche, nuràchi, nuràci, nuràcu, nuràghe , nm: nuraghi,
nuragi,
nuragu,
nuraxi,
nuraxu,
runache Definition
s'òpera prus famada e connota de sa civiltade de is Sardos de s'antigóriu: genia de turre a truncu cónicu a duos e tres pianos, fata cun coròngios mannos in fundhu e pedras prus aderetzadas e piticas a manu a manu chi artzat (is úrtimas fileras fintzes picadas), a base tundha, muros betaos a aintru cantu prus artzant, istàntzia in mesu, arta e a tzimbóriu, iscala aintru de su muru po pesare a pitzu, po su prus a turre sola ma medas bortas a duas, tres e bàtoro impare / a./c.: po no fàere sonu légiu, segundhu comente si agatat (es. apustis de s'art. unu), su foedhu fúrriat a s'imbesse is primas duas cunsonantes, n r > r n: una pinneta unu runaghe nudu unu masone andhendhe (G.Fiori); cussu est unu runaghe cun tres turres a tríbide; s'arraighina de su foedhu, nur-, benit de sa limba sarda antiga – innanti de su domíniu romanu e púnicu – e si agatat in númenes meda de logu e de bidha; min. nuratolu
Synonyms e antonyms
murache
/
cdh. naracu
Sentences
de totu is nuraghes chi inghiriànt a bidha nosta, oe ndhe connoscheus calecunu ◊ a sos fizos de seru su nuraghe mustrat luntanas andheras ◊ dhoi at nuracis, tumbas de gigantis e necrópolis ◊ est mannu e forte cantu su nuraghe ◊ sos nuraches atrogant comente est nàschia s'identidade nostra ◊ nuraxu derrutu, turri millenària, castedhu solitraxu (U.Cara)◊ cussa est cosa de os tempos de os nuragis ◊ de cussu nuraghe ndhe at abbarradu solu unu costazu
Scientific Terminology
opan
Etymon
srdn.
Translations
French
nuraghe,
nouraghe
English
nuraghe
Spanish
nuraghe,
monumento prehistórico de Cerdeña
Italian
nuraghe
German
Nuraghe.
nuraghésu , agt Definition
de is nuraghes, chi pertocat is nuraghes, su tempus e sa civiltade de is Sardos chi dhos ant progetaos e fatos
Synonyms e antonyms
nuraghinu
Etymon
srd.
Translations
French
nuragique
English
of the nuraghi
Spanish
nurágico
Italian
nuràgico
German
nuragisch.
nuràghi nuràche
nuraghínu , agt Synonyms e antonyms nuraghesu Etymon srd.
nuràgi nuràche
nuràgicu , agt Synonyms e antonyms nuraghesu.
nuràgu nuràche
nuràgus , nm Definition calidade de bide, àghina (àxina de pòberus", fintzes muscadedhu burdu) e binu biancu chi faet Sentences su nuragus est àxina po binu, aspixedha po papai Scientific Terminology bfg Etymon srd.
nuratólu , nm Definition nuraghe piticu Synonyms e antonyms muratolu Etymon srd.
nuràxi, nuràxu nuràche
núrca , nf Definition logu de monte, punta, serra Sentences is crabas nce funt isciadhias in cudhas nurcas (E.Nieddu) Scientific Terminology slg.
nurdiadúra , nf Synonyms e antonyms
nodriamentu,
nutrimentu
Translations
French
alimentation
English
feeding
Spanish
alimentación
Italian
alimentazióne
German
Nahrung.