A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

passillàda passigiàda

passilladórgiu , nm Definition logu inue si passígiat, po passigiare Etymon srd.

passillàe passigiàre

passillài , vrb Definition pigare a cropos, atripare a passillu Synonyms e antonyms aciotai, aciotarai, afrustai, irbrunchiare Sentences bai a passillai… chi ti passillit s'arràbbiu! ◊ anchi dhu passillit sa giustítzia! Etymon srd. Translations French fouetter English to whip Spanish fustigar, azotar Italian frustare German peitschen.

passillài 1, passillàre passigiàre

passíllu , nm Synonyms e antonyms aciota, làtigu, tziraónia Etymon srd. Translations French fouet English whip Spanish látigo, azote Italian frusta German Peitsche.

passíllu 1 passígiu

passilóngu , agt Definition chi camminat a passos mannos, longos, chi istirat su passu Etymon srd.

passionài, passionàre pascionàre

passiòne pasciòne

passiòne 1 , nf: passioni Definition genia de pentzamentu, idea firma e sighia po calecuna cosa chi praghet o interessat meda e si contivígiat, sentidu forte po calecunu o una cosa o chistione / tènnere p. a carchi cosa = apentàresi meda a carchi cosa, zúghere sa conca leada pro una cosa Synonyms e antonyms apentu / amore Sentences sa prus manna e vera passione mi ndhe at torradu a sa Sardigna mia (P.Serra)◊ una cosa est s'amore e un'àtera sa passione ◊ canta sa cantzoni cun passioni, ca m'intendu su coru fuendu! ◊ cussus sa política dha faint po passioni ◊ canta sa cantzoni cun passioni, cun garbu e alligria!◊ Marta no ischiat resístere, no si ndhe faghiat bona de sa passione forte chi sentiat pro issu

passionèdha , nf Definition genia de erba, frori de passioni Synonyms e antonyms niedhone 2 Scientific Terminology rba, nigella damascena Etymon srd. Translations French nigelle English love-in-a-mist Spanish arañuela Italian nigèlla German Türkischer Schwarzkümmel, Braut in Haaren.

passionèra , nf Definition genia de frore chi faet a cannàile longu e bogat unu frore asulu o sambíngiu Sentences sa passionera est ingespiada de su asulu de su celu Scientific Terminology fr, passiflora coerulea Etymon ctl. passionera Translations French fleur de la passion English passionflower Spanish flor de la pasión Italian passiflòra, fiór di passióne German himmelblaue Passionsblume.

passiòni passiòne 1

passiòni 1, passiónu pasciòne

passiósu , agt Definition chi tenet sa capacidade de padire chentza pèrdere sa passiéntzia, chentza si arrennegare o tzacare e chi po cussu praghet puru; chi si movet abbellu, chentza iscutuladas Synonyms e antonyms pachiosu, passentziosu / assulenu, pàsidu, selenu / spassiosu Sentences contat is contus cun boxi aici passiosa chi totus si citint po dh'ascurtai ◊ su viàgiu po torrai in Sardigna fiat andau bèni, su mari fiat istétiu passiosu 2. innòi su flúmini est passiosu ca est totu logu paris Etymon srd.

passiriàrxu, passiriàrza passariàngia

passiridròta passalidòlta

passirillànti passailànti

passítu , nm Definition min. de passu, passu piticu Synonyms e antonyms passighedhu Sentences sas féminas antzianas acudint a passitu, pianu.